Uns guants que incorporen un auricular al dit polze i un micròfon al dit petit… i que permeten parlar per telèfon sense passar fred mentre s'imita el típic gest del Ronaldinho:

Exemple de com utilitzar els guants hi-Call
Són compatibles amb qualsevol telèfon Bluetooth, estan disponibles en gris i negre i costen 49,99 €. També hi ha algunes botigues de Barcelona on es poden comprar.
L'estudi és als Estats Units, però ben segur que aquí la situació no és gaire diferent. L'estudi «Can We Pay for What We Get in 3G Data Access?» analitza la facturació d'ús d'Internet des de telèfons avançats i determina que les operadores no facturen correctament el tràfic de dades especialment quan s'està en una zona de cobertura no òptima o bé quan es transfereix vídeo o àudio en temps real (streaming). Com a mitjana, estima que les operadores carreguen en excés entre un quatre i un cinc per cent.
També ens mostra com, encapsulant el tràfic dins de peticions DNS –que els operadors no facturen– ha estat possible transferir 200 Mb de dades sense cap cost. En l'altre extrem, un telèfon va rebre una factura per 450 Mb de dades quan en realitat no havia aconseguit transferir cap byte.
Un vídeo que ens explica el funcionament i la fabricació dels acceleròmetres existents als telèfons mòbils i que permeten detectar quina és l'orientació del dispositiu:
La part sobre el funcionament no és cap sorpresa (de fet, el mecanisme és molt semblant a com l'oïda interna ens permet detectar els moviments del cap. El més al·lucinant és l'explicació del mètode utilitzat per a la construcció dels xips on es troben encapsulats els acceleròmetres.
Vist a Reflexiones e irreflexiones, que a la seva vegada ho ha vist al bloc del Bruce Schneier , on es fa referència a una prova realitzada per Symantec de deixar un telèfon mòbil avançat perdut per veure com es comportaven aquells que el trobaven (l'informe complet a «The Symantec Smartphone Honey Stick Project»):
- El 43% va intentar accedir a la banca online.
- El 50% va posar-se en contacte amb el propietari per tornar-li el telèfon.
- El 53% va intentar obrir un document anomenat «Nòmina».
- El 57% va intentar obrir un document anomenat «Contrasenyes».
- El 60% va obrir les aplicacions de les xarxes socials i de correu electrònic.
- El 72% va obrir la carpeta anomenada «Fotografies privades».
- El 96% dels telèfons perduts van ser utilitzats d'alguna forma per aquells que els havien trobat.
[SC Magazine] NSA builds Android phone for top secret calls. La NSA ha dissenyat uns telèfons Android ultra-segurs, especialment pensats per a les tasques més crítiques del govern nord-americà… i obre les especificacions per tal de permetre a qualsevol que ho vulgui dissenyar un telèfon amb els mateixos criteris de seguretat.

Screenfly simulant la web de Softcatalà en un televisor
Screenfly és una web que permet simular l'aspecte que té una pàgina web als diversos dispositius: ordinador (resolucions més habituals), tauleta (iPad, Galaxy), telèfon mòbil (iPhone, Blackberry, Android) o televisió.
És un bon complement al clàssic Browsershots

Els llocs més habituals per perdre el telèfon mòbil
Gràfic que ens indica els pitjors llocs on podem perdre un telèfon mòbil i tenim menys possibilitats de recuperar-lo… Són:
- Dins del bossa de mà o a la maleta del portàtil
Probabilitat de recuperació: 95–100%
- Al restaurant o bar. Probabilitat de recuperació: 80–95%
- Al sostre del cotxe. Probabilitat de recuperació: 25–75%
- En un emprovador d'una botiga de roba. Probabilitat de recuperació: 0–15%
- Al control de seguretat de l'aeroport. Probabilitat de recuperació: 50–100%
- A l'escola. Probabilitat de recuperació: 15–75%
- A l'autobús o metro. Probabilitat de recuperació: 0–2%
- Dins d'un avió. Probabilitat de recuperació: 0–15%
- Dins d'un taxi. Probabilitat de recuperació: 0–50%
- A la piscina. Probabilitat de recuperació: 50–75% (probabilitat que encara funcioni: 0–5%).
També ens indica les ciutats dels Estats Units on és més habitual perdre un telèfon mòbil… Encapçala la llista Miami, a Florida.