La forma més habitual de transmissió utilitzat a les xarxes actual és unidifusió (unicast), on hi ha una connexió un-a-un, amb un emissor i un receptor. El protocol IP, però, també permet una modalitat diferent on un únic emissor envia els paquets que són rebuts per molts receptors, l'anomenada difusió selectiva o multicast. Aquest document d'IBM, IP Multicast Protocol Configuration, explica com implementar i configurar aquesta modalitat.
The most common transmission scheme used in networks today is unicast, which represents "one-to-one" transmission, with one sender and one receiver.
Sometimes there is a need for one host to send packets that are received by multiple hosts. The problem with implementing this kind of transmission using unicast is that the stream of packets would have to be replicated as many times as there are receivers.
IP multicast addresses the problem by intelligently sending only one stream of packets and then replicating the stream when it reaches the target domain that includes multiple receivers, or when it reaches a necessary bifurcation point leading to different receiver domains.
In this IBM® Redpaper, we introduces principles of IP Multicast, describe the IPv4 addressing used for multicast, and the protocols that are used to implement multicast in an IP network.
We then provide the general IP multicast configuration procedures and then presents IP multicast configuration in a sample network.
We then conclude this Redpaper with command reference that includes all commands and their parameters for configuration of multicast protocols and features.
Una excel·lent llista d'algunes de les eines existents a l'actualitat per ser utilitzades per les empreses:
El 1999, quan vam començar a Ximian, les úniques eines que una nova empresa petita es podria permetre el luxe d'utilitzar a la seva infraestructura interna eren mailman i perl. Va ser horrible.
El 2011, les millors eines al planeta tenen un cost de 25 dòlars al mes, facturats directament a la teva argeta de crèdit. En pocs minuts pots tenir una millor infraestructura que la majoria de les companyies Fortune 500. És increïble.
«The Web is dead»
L'agost de l'any passat, la revista «Wired» sorprenia amb una portada dient que la web havia mort («The Web is Dead. Long Live the Internet»). L'argumentació era que a mesura que es popularitzava l'ús de dispositius mòbils, l'accés a continguts ja no es feia amb el navegador sinó amb aplicacions pròpies.
Fins i tot l'Internauta en va dedicar un programa: «S'acaba la web?»
Segons l'anàlisi que fa, des del 2003 el volum de trànsit percentual del web (WWW) no ha parat de baixar, superat pel del P2P, del vídeo a internet i, ara, de les aplicacions (apps) i per tots els estris de la mobilitat. La nova generació de telèfons Apple i Android i els 'tablets' com l'iPad no poden fer sinó intensificar l'afebliment del web dins internet, segons Wired.
Bé… sembla que aquest anunci de mort prematura potser és un xic exagerat, si llegim això:
El 90% del tráfico móvil en Facebook no utiliza aplicaciones
Sin embargo, las cifras indican lo contrario: según un portavoz de Qualcomm, el 90% del tráfico en Facebook desde dispositivos móviles corresponde al uso mediante navegadores web, a través del sitio http://m.facebook.com, quedando sólo el 10% restante a repartir entre las aplicaciones disponibles para los diversos sistemas operativos móviles: iOS, Android, BlackBerry, Symbian y Windows Phone, entre otros
Distribució dels usuaris d'Internet per zona horària
Una molt interessant infografia que mostra la distribució dels usuaris d'Internet a les diferents zones horàries.
Article a Al Jazeera sobre el manteniment de la xarxa de telefonia mòbil a Líbia en aquestes setmanes de guerra civil: How 'rebel' phone network evaded shutdown.
