L’home dibuixat

IBM X-Force 2011 Trend and Risk Report, el resum de l'any 2011 des de la perspectiva d'IBM.

[Technology Review] IBM Builds Biggest Data Drive Ever. IBM ha desenvolupat un cluster format per 200.000 unitats de disc dur que combinades ofereixen una capacitat de 120 petabytes… és a dir 120.000.000 GB. Es tracta d'un disseny realitzat per a un client que vol «emmagatzemar un bilió de fitxers a la vegada que ha d'oferir espai suficient per permetre simulacions avançades i sistemes complexos, com els utilitzats en la confecció de models meteorològics i climàtics».

Actualització: Document d'IBM sobre el sistema de fitxers utilitzat per a gestionar la informació en aquest cluster: «GPFS Scans 10 Billion Files in 43 Minutes».

Un dia com avui, d'ara fa exactament 30 anys, es va començar a comercialitzar l'IBM PC

Un IBM PC model 5150 amb monitor monocrom i el sensacional teclat IBM

Amb un processador Intel 8088 a 4,77 MHz (un compromís entre un processador de 16-bit com era el 8086 i els processadors de 8 bit que aleshores eren els habitualment utilitzat als ordinadors personals), 16 KB de memòria RAM ampliable a 256 KB, monitor de fòsfor verd (però amb l'opció de l'adaptador gràfic CGA que donava 16 colors) o bé sortida per a utilitzar un televisor com pantalla.

Per a l'emmagatzematge extern de la informació, l'opció bàsica era la unitat de cassette i, com podeu veure a la foto, una o dues unitats de disc flexible de 120 KB.

L'equip incorporava, com era habitual aleshores, el BASIC de Microsoft (conegut com a BASICA) a la ROM. Si s'utilitzava l'equip amb la unitat de cassette, o bé sense disc d'inici amb sistema operatiu si l'equip disposa d'unitat de disc flexible, arrencava amb aquest intèrpret de BASIC. Ara bé, si es disposava d'una unitat de diskette es podia iniciar la màquina amb un sistema operatiu extern.

En el moment de presentar l'equip, l'únic sistema operatiu extern disponible era el PC-DOS. Com segurament heu llegit a molts llocs era un sistema operatiu desenvolupat per una empresa externa, Microsoft, que tenia un contracte de no exclusivitat amb IBM. Aquest sistema era l'evolució, mínima, d'un clònic del CP/M que pocs dies abans Microsoft havia adquirit.

La intenció d'IBM era oferir també com opcions els sistemes operatius CP/M-86 i p-System d'UCSD… però en el cas del CP/M-86 va trigar molts anys en estar disponible i el p-System em penso que mai va estar realment disponible. Quan el CP/M-86 finalment va estar disponible, pràcticament tot el software ja s'havia migrat a PC-DOS.

A nivell de software, d'entrada estava disponible el VisiCalc. Es tractava d'un full de càlcul que aleshores era definit com un «programa per a la solució de problemes financers, prediccions matemàtiques i càlcul») que ja estava disponible per a Apple II i Commodore… però va ser a l'IBM PC on va realment tenir èxit. Si teniu curiositat, hi ha disponible una versió de VisiCalc que encara avui funciona.

El preu de venda era de 1.565 dòlars (sense monitor ni unitat de disquets)… per tenir un equip complet el preu arribava als 3.000 dòlars.

IBM va començar una espectacular campanya publicitària en que un simpàtic Chaplin ens presentava les meravelles de la nova màquina:

Campanya que obre la revista Make, «If You’re Going To Kill It, Open Source It!», per reclamar que algunes tecnologies actualment en desús passin a ser de codi obert.

Entre els candidats hi ha des de productes que mai van aconseguir cap èxit, com el rellotge SPOT de Microsoft o la càmera Flip de Cisco, fins a productes que van ser autèntiques icones com els assistents personals Palm o el Deep Blue d'IBM. També hi trobem el robot AIBO de Sony o el PCG1, un sistema per a generar l'energia per a dispositius electrònics.

Vídeo oficial que enceta la celebració del centenari d'IBM… on s'ha inventat el disquet, el PC o el codi de barres, entre moltes altres coses.