L’home dibuixat

Fins ara s'explicava que el sistema operatiu MS-DOS (o el seu equivalent PC-DOS), l'únic sistema operatiu que estava disponible en el moment en que IBM va començar a comercialitzar el seu PC tenia els seus orígens en un clònic del sistema operatiu CP/M anomenat QDOS que Microsoft va comprar i adaptar lleugerament per tal d'arribar a temps d'aprofitar l'oportunitat de ser els primers.

MS-DOS

Així ho explica, per exemple, la Wikipèdia tant a la versió catalana

MS-DOS té l'origen al QDOS (Quick and Dirty Operating System) sistema operatiu escrit per Tim Paterson per a la Seattle Computer Products i comercialitzat amb el nom de 86-DOS. Es va dissenyar com a un clon a curt termini del sistema operatiu CP/M, per a donar més compatibilitat amb els programes comercials existents com WordStar i dBase. Quan IBM va encarregar a Microsoft un sistema operatiu per al seu nou IBM PC, Microsoft es va veure incapaç de complir els terminis i va comprar QDOS als seus propietaris, que va sortir al mercat amb dues versions: PC-DOS (versió de IBM) i MS-DOS (versió de Microsoft).

com a la versió anglesa:

MS-DOS was a renamed form of 86-DOS – informally known as the Quick-and-Dirty Operating System or Q-DOS – owned by Seattle Computer Products, written by Tim Paterson. Microsoft needed an operating system for the then-new Intel 8086 but it had none available, so it bought 86-DOS for $75,000 and licensed it as its own then released a version of it as MS-DOS 1.0. Development started in 1981, and MS-DOS 1.0 was released with the IBM PC in 1982. (86-DOS, in turn, was a clone of Digital Research's CP/M (for 8080/Z80 processors), ported to run on 8086 processors and with two notable differences compared to CP/M, an improved disk sector buffering logic and the introduction of FAT12 instead of the CP/M filesystem. This became possible because of the increased availability of RAM compared to what was typically available when CP/M was designed originally.)

D'això ja fa trenta anys… però el tema encara dóna. Així acaba de publicar-se el treball «Did Bill Gates Steal the Heart of DOS?» (publicat a la revista «IEEE Spectrum») on s'ha realitzat una investigació forense a partir del codi font del CP/M (escrit en PL/M) i el codi font del QDOS (escrit enassemblador) amb l'objectiu de veure si les afirmacions que el producte de Microsoft era un plagi del sistema operatiu de Digital Research.

També s'explica la llegenda difosa per Jerry Pournelle (columnista de Byte) sobre com Gary Kildall sabia com fer aparèixer un missatge de copyright de Digital Research des del prompt del MS-DOS… però que mai ningú ha estat capaç de reproduir.

La conclusió final:

Cap pista apuntava cap a Bill Gates sinó a un carreró sense sortida. QDOS no contenia res copia del CP/M i el MS-DOS tampoc mostra cap signe de contenir res copiat. Les acusacions de Kildall contra Bill Gates, eren totalment infundades.

El Commodore 64, tot i tenir només 64 KB de memòria i una resolució de pantalla molt baixa (320×200 amb 16 colors), va poder disposar d'un complet entorn gràfic que oferia una certa funcionalitat WYSIWYG. Va ser el GEOS, Graphic Environemtn Operating System, presentat el 1986 i amb un aspecte que recordava molt el Mac OS.

Els manuals estan disponibles online.

Les excel·lències del Commodore 64 per només 595 dòlars!

Tot un Commodore 64 per només 595 dòlars

A banda de la versió clàssica, Commodore va comercialitzar quatre versions més del Commodore 64.

Primer dues de portables: el Commodore SX-64 i el Commodore DX-64, pensats per a les empreses (de fet, a Europa es va comercialitzar amb el nom Commodore VIP64). La diferència dels dos models era el nombre d'unitats de disquet, una al SX-64 i dues al DX-64 (on, alternativament es podia substituir la segona unitat per un mòdem). Va ser el primer ordinador portàtil amb pantalla de color. També hi va haver un projecte, que aparentment mai es va comercialitzar, d'un model portable amb pantalla monocrom, el DX-100.

Commodore SX-64 o potser DX-64	Commdore SX-64
Commodore SX-64 per dins

L'any 1985, coincidint amb el Commodore 128, es va comercialitzar el Commodore 64C: idèntic hardware amb una carcassa actualitzada:

Commodore 64c

La última versió especial va ser el Commodore 64 Golden. Era una versió funcional que commemorava el primer milió d'unitats fabricades a Alemanya. Totes les unitats anaven numerades (se'n van fer unes 350), pintades de color daurat –no era or– i damunt d'una placa de circuit imprès:

Commodore 64 Golden

Un dels anuncis del Commodore 64 d'ara fa trenta anys:

Anunci del Commodore 64

La BBC ha tingut la brillant idea de posar uns nens d'avui al davant d'un Commodore 64:

Continuant amb la celebració dels trenta anys del Commodore 64, la unitat opcional de disquets. Hi havia dos models, la 1541 (que va tenir diverses evolucions en el disseny, però essencialment era la mateixa) que donava suport a disquets de 5¼ d'una cara (170 KB per disquet). Posteriorment també va estar disponible la unitat 1571 que permetia l'ús de disquets de doble cara i de doble densitat (360 KB).