L’home dibuixat

[TechRadar] Secrets of Communist computing explica la història de la informàtica a la Unió Soviètica, durant la guerra freda.

BESM-2, ordinador construït amb tecnologia robada a IBM

Història de la línia directa de comunicacions entre Washington i Moscou i tot un símbol de la guerra freda: The Washington-Moscow hot line.

El més interessant, evidentment, són les fotografies del hardware

Yahoo! ja dóna la data pel tancament de Geocities: el proper 26 d'octubre. Això vol dir que, de cop i volta, s'esborraran de la xarxa més de trenta mil pàgines en català i prop de deu milions de pàgines en total.

Actualització: A "La Tafanera" un comentari m'ha penjat qualificatius de sensacionalista i demagog i de "manca d'ètica periodística"   Com veig que no s'ha entès, afegeixo aquesta nota:

Al bloc s'ha comentat en diverses vegades que el tancament de Geocities, tot i ser una operació que des d'un punt de vista comercial pot estar justificada, té conseqüències que van més enllà. D'aquesta forma, 30.000 pàgines en català i 10.000.000 de pàgines en total desmereixeran d'un servei que, teòricament, havia de tenir permanència indefinida.

És ètic això que fa Yahoo!, per estalviar-se quatre duros, es carregui una part important de la història de la xarxa? No defenc que el servei continuï obert (el poden tancar per a nous continguts sense problemes), però tècnicament és factible –i no massa car– prendre les mesures necessàries per garantir que el contingut no es perd. Des de mantenir-ho en modalitat de només lectura o fer-ne cessió a una entitat encarregada de la preservació digital.

Aquesta és la reflexió que he fet en els diversos apunts on he tractat sobre aquest tema.

Per Boing Boing! m'arriba la notícia del tancament de CompuServe. Em sap greu, ja que va ser el primer lloc on vaig connectar a Internet (per l'any 1992 o 1993, no ho recordo exactament) i també el lloc on vaig fer la meva primera compra electrònica: llibres d'informàtica a CompuBooks.

CompuServe era un servei d'informació online fundat el 1969 i feia servir una xarxa pròpia de connectivitat.

Recordo que l'accés el feia a través d'un número de telèfon de Barcelona (amb trucada provincial d'aleshores) i la seva interfície en modalitat text. El node crec que era d'Infonet i funcionava a 9.600 bps. No conservo cap captura de pantalla d'aleshores, però aquesta ens dóna una idea de com era:

CompuServe

Amb posterioritat es van publicar diverses eines per donar una interfície gràfica (el més conegut era el programa de CompuServe, el WinCIM). Mai en vaig fer ús, ja que d'una banda eren programes que s'havien d'adquirir per separat –a un preu addicional a la quota mensual de CompuServe– i també per que la velocitat de 9.600 bps no permetia un ús massa còmode de l'eina gràfica).

Em vaig donar de baixa segurament el 1994, quan ja disposava d'un millor accés (i també força més econòmic) a Internet a través d'IBM.net –l'accés que incorporava l'OS/2 2.0– i d'Abafòrum.

He estat cercant si trobava el meu ID de CompuServe. Crec que és el 100260,1354 –per tant, l'adreça d'Internet 100260.1354@compuserve.com–, però no n'estic segur.

Superodinador Jaguar

Ten of the coolest and most powerful supercomputers of all time presenta fotografies de 10 superordinadors: Cray-1, Cray-2, The Connection Machine 5, Fujitsu Numerical Wind Tunnel, ASCI Red, ASCI White, The Earth Simulator, Blue Gene/L, Jaguar (el de la foto) i IBM Roadrunner. Tenen en comú una gran capacitat de processament i un aspecte de superordinador.

The Univac System (Eckert-Mauchly Computer Corporation, 1948)

Catàlegs d'ordinadors antics, des de l'Univac (1948) i fins l'HP 9600 RTE-C (1973). Disponibles en format PDF. Altres llocs on també n'hi ha és el Computer History Museum, The Uva Computer Museum i Obsolete Computer Museum.

Hi ha comentaris ben divertits… com el del Dvorak dient que fa servir quelcom experimental com un ratolí

• Bill Gates
  

  Anybody who could write a good application on a 128K Mac deserves a medal.

• Revista Byte (febrer 1984)
  

  The Macintosh brings us one step closer to the ideal of computer as appliance.

• Revista Creative Computing (juliol 1984)
  

  In its current form, the Macintosh is the distilled embodiment of a promise: the software can be intuitively easy to use, while remaining just as powerful as anything else around. It is now time to lay out the “bads”:

  • The Macintosh does not have enough RAM.
  • Single microfloppy is slow and inadequate.
  • There are no internal expansion slots or external expansion buses.
  • MacWrite has some severe limitations.
  • The system is monochrome only.
  • MS-DOS compatibility is ruled out.
  • The Macintosh will not multitask.
  • You can’t use a Mac away from a desk.
  • MacPaint has an easel size limitation.
  • Forget about external video.
  • Macintosh software development is an involved process.

• InfoWorld, Thomas Neudecker, març 1984
  

  We think Apple has at least one thing right — the Macintosh is the one machine with the potential to challenge IBM’s hold on the market

• San Francisco Examiner, John C. Dvorak, febrer 1984
  

  The nature of the personal computer is simply not fully understood by companies like Apple (or anyone else for that matter). Apple makes the arrogant assumption of thinking that it knows what you want and need. It, unfortunately, leaves the “why” out of the equation — as in “why would I want this?” The Macintosh uses an experimental pointing device called a ‘mouse’. There is no evidence that people want to use these things. I dont want one of these new fangled devices.

L'anunci de televisió: