Vaqueria Calvet
 |
 |
|---|
Ja fa uns dies, passejant per Gràcia vaig trobar-me al Carrer de Torrijos la façana d'una antiga vaqueria. Això em va fer recordar com de molt petit, a finals de la dècada dels 70, a Terrassa també anaven a una vaqueria per comprar llet. Una llet que en arribar a casa sempre bulliem i d'on separàvem dos dits de nata.
Després recordo també un senyor que es passejava amb un Citroën 2 cavalls carregat amb dos bidons i venent porta a porta llet de vaca. A aquest senyor, a casa meva ja no li vam comprar mai. En aquella època, la llet que consumíem ja era embotellada en ampolles de vidre i, posteriorment, amb els tetra-brick.
No recordo exactament fins quan es va passejar el senyor del 2 cavalls, segurament fins ben entrada la dècada dels vuitanta o potser encara als anys noranta.
Avui en dia ens és del tot inimaginable un senyor que es passegi amb dos bidons de llet en un vehicle sense cap mena de refrigeració, venent llet a granel.
I molt més imaginable el tenir vaques al mig de la ciutat i comprar la llet acabada de munyir.
Veient aquesta façana de la vaqueria, he estat cercant informació i l'he trobada a "El gran llibre dels oficis perduts", de Jordi Pablo (Edicions 62, 2007).
L'activitat dels vaquers a Barcelona
Una de les darreres vaqueries barcelonines a tancar fou la de la família Calvet, al carrer de Torrijos del barri de Gràcia, que va mantenir l'estable amb vaques fins al 16 de novembre de 1984.
La Vaqueria Calvet començà la seva trajectòria el 1936, quan Antoni Calvet i Fiter, fill d'una família de ramaders de Tornafort, un poblet del Pallars, a prop de Sort, va comprar a un propietari anterior la vaqueria del carrer de Torrijos. Al cap de poc temps l'explotació, que tenia aleshores 20 vaques, va ser col·lectivitzada i el propietari no va poder recuperar el negoci fins després de la guerra; les vaques, però, havien desaparegut. La represa va topar amb les disposicions de les noves autoritats, que només permetien tenir dues vaques per cada establiment, i no va ser fins entrada la dècada del 1950 que el negoci familiar va recuperar l'empenta inicial. Pels volts del 1960 els Calvet van poder fer una important millora de les instal·lacions i van comprar una nevera industrial.
Amb la progressiva substitució de les velles neveres de gel pels frigorífics elèctrics, els hàbits de consum van anar canviant. Amb els frigorífics la llet es conservava més fàcilment i no calia comprar-la al dia. A més, es va anar imposant també el costum de llet embotellada i els processos industrials de producció, conservació i distribució van acabar de trencar la relació de dependència directa entre producció i consum. Als ulls d'una societat que avançava cap a hàbits de consum més sofisticats i asèptics, la presència d'explotacions ramaderes als carrers de la ciutat era un anacronisme insalubre que no s'adeia amb els nous models de profilaxi i de benestar ciutadà.
Els millors restaurants japonesos de Barcelona segons 
