Rellotge calculadora
27 novembre 2007 —  — Classificat com a: Calaix de sastre — Comentaris (3) |
Recordo que en la meva època d'estudiant d'EGB, quan es van començar a popularitzar els rellotges-calculadora, no vaig parar d'emprenyar a casa dient que en volia un.
Tots els companys d'escola en tenien, especialment durant la segona meitat de vuitè. La raó: el viatge de final de curs el vam fer a l'abril o maig a Andorra… i un dels producte estrella que va comprar la majoria va ser un rellotge calculadora.
Això va provocar una de les anècdotes del viatge: a la tornada, en arribar a la duana de La Farga de Moles va pujar un Guàrdia Civil a l'autocar. Va coincidir que era l'hora en punt… i desenes de rellotges fent sonar l'alarma horària.
Com us podeu imaginar, la reacció del senyor del tricorni (no recordo si en portava, però sempre seran els del tricorni) va ser… 'els rellotges s'han de declarar!'. Afortunadament jo no en portava 
Bé… tot això m'ha vingut al cap després de trobar-me amb aquesta web on hi ha una sèrie de prototipus de rellotge calculadora. És curiós com una cosa que fa pocs anys semblava un avenç i la definició d'un nou estàndard, amb calculadores científiques al canell de la mà… ha passat totalment a l'oblit.
Entrades aleatòries
Carregant…
bonissim aquest post.
Sense anim d'ofendre, perque debem ser de quintes semblants, quasi tot el que expliques ha passat totalment a l'oblit.
1. la EGB
2. els relloteges calculadora
3. el fer-los sonar cada hora
4. els viatges de fi de curs a Andorra
5. els tricornis (gairebe)
L'anecdota, com quasi totes les que tenen a veure amb la duana, bonissima…
salut
Comentari by albir — 27 novembre 2007 @ 13:05
Tinc un altra anècdota de la Duana de la Farga de Moles, d'un segon viatge: havíem estat d'acampada a La Rabassa, quan encara no era una pista d'esquí.
Allà teníem foc a terra i l'aprofitàvem per escalfar una marmita, on cada nit es cuinava l'escudella. Després de quinze dies, ja et pots imaginar que estava ben negre del fum i l'acció directa del foc. Al tornar, la vam envolicar en paper de dari i dins del maleter del cotxe.
En arribar a la duana, el Tricorni de torn va començar a mirar que portàvem i va veure el paquetot.
–GC: ¿Qué es eso?
–Un de nosaltres: Esto… ¿cómo se lo explicaría? (com dius a un Guàrdia Civil que portem una marmita?
El Tricorni es devia pensar que era la seva oportunitat d'ascens, tot trobant el gran botí dels contrabandistes. Sense esperar més explicació va ficar la ma dins del paquet… i qual la va treure, tota ben negre i bruta.
–GC: ¿Pero que es esta mierda? Váyanse de aquí… ¡ya!
Comentari by Xavier Caballé — 27 novembre 2007 @ 15:57
Es com el vell truc dels mitjons i calcotets bruts i pudents d'una setmana d'excursio per desanimar els guàrdies.
Una altra que recordo, de petit (7 o 8 anys) vaig anar d'excursio a França amb uns veins(quan no hi havia Tunel del Cadi) i estant a la frontera, un policia s'atansa per la finestreta i demana la documentacio del cotxe. En un moment donat el guardia demana els dni's dels pares del meu amic que des de darrera el cotxe pregunta insistentment: "Que es el DENEI? jo no en tinc d'aixo!!!".
Ens van deixar passar, però el moment que el guàrdia pensaba si si o si no, no estava gaire clar… i donar mitja volta hagués estat molt penos…
salut
Comentari by albir — 28 novembre 2007 @ 19:23