Versi per a telfons mbils

L'home dibuixatL’home dibuixat

«Jo sóc l'home dibuixat, el que no té carn ni cos.
D'homes dibuixats com jo se n'aprofiten els grans»
Jaume Sisa - L'home dibuixat
Índex *SeguretatCriptografiaAnàlisi ForenseMalwarePrivadesa *EinesGadgetsInternetLinuxWindows *Telèfons mòbils *CiènciaCultura *Fotobloc

Ovidi Montllor, quinze anys

  — Classificat com a: Cultura, EfemèridesComentaris (1) — Lectures: 50
10 març 2010

Quinze anys del dia en que ens vas deixar… I com a record, aquesta sensacional interpretació de l'"Homenatge a Teresa":

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.

Entrades aleatòries

Carregant…

Publicitat

Comentaris al Facebook

1 comentari »

  1. Què n'era de bo! Bon record.

    Comentari by galderich — 10 març 2010 @ 11:16

Canal RSS pels comentaris a aquesta entrada. TrackBack URL

Deixa un comentari

 

 

Switch to our mobile site