Llibre: "Codi rebel"
 — Classificat com a: Linux — Comentaris (4) — Lectures: 6 | 17 febrer 2008 |
Fa uns dies vaig veure l'anunci de l'edició, per part de Publicacions de la Universitat de València, de l'edició en català del llibre "Codi rebel" de Glyn Moody.
L'he estat llegint aquests dies, i no l'he pogut acabar. Ho sento, però és un llibre que està farcit d'errors, que resten credibilitat al que s'explica. Ja a les primeres pàgines (19) hi ha una pífia de campionat:
La seua nova màquina, i les raons de la seua tria, són també molt característiques del Linus posterior. "Estava mirant diverses màquines –no volia un PC perquè realment em desagradava l'arquitectura del [xip] Z80 i en els PC el xip era bàsicament aquest", diu. Això és, va decidir no comprar un PC perquè li desagradava el disseny de la família dels xips Intel que rauen al seu cor –una forma inusual de veure les coses.
En aquesta cita hi ha dos errors de campionat: no està parlant dels PC sinó dels Home Computers i el processador Z80 mai ha estat fabricat per Intel, sinó per Zilog. D'altra banda mai m'ha agradat que en parlar dels processadors, o CPU, se'ls anomeni xips. Els processadors són, certament, xips… però no tots els xips són processadors. Hi ha una diferència substancial. (L'autor em clarifica el significat als comentaris; certament no havia entès el sentit que li volia donar a aquesta cita. Possiblement una millor redacció de la frase hauria eliminat el malentès).
Més endavant, quan parla d'Apache a la pàgina 155… presenta aquest projecte gairebé com si es tractés d'una distribució de Linux. No dic que digui explícitament això, però la forma de tractar el projecte es tan recargolada que l'únic que porta són conclusions errònies, especialment si no es coneix realment el que és Apache.
Es nota que en algun punt del procés hi havia algú que no sabia ben bé de que estava parlant. Pot ser l'autor, pot ser el traductor… però la impressió general és que l'origen de totes aquestes pífies és l'autor del text (caldria mirar en la versió anglesa original per comprovar-ho). En línies generals diria que la traducció és acceptable.
D'altra banda, el subtítol del llibre, "La història del Linux i de la revolució del programari lliure" dóna a entendre que ens trobem a un llibre que analitza les bases del moviment del programari lliure i els motius que hi ha al darrera. Hauria d'explicar els fonaments, els posicionaments i els motius que han portat a un grup de persones a pensar una nova forma de crear programari. Però el llibre no tracta això. És un llibre que explica la vida de Linus Torvalds i les raons que a ell, personalment, el van portar a iniciar i tirar endavant el projecte de desenvolupament de Linux.
Hi ha, certament, referències al projecte GNU i a la resta de moviment de programari lliure, com l'Apache, el Perl, els entorns gràfics, etc… Però són cites complementàries, de passada. No són l'objecte del llibre. Hi són senzillament per tal que ningú digui que s'han omès. No s'analitza el conjunt del programari lliure de forma homogènia.
Arribat a aquest punt, em qüestiono la idoneïtat del llibre. Si realment es volia parlar de la vida de Linus, evidentment aquest text no és l'adequat: la seva autobiografia, "Just for fun" aporta dades més interessants i en primera persona.
Un altre aspecte qüestionable és l'antiguitat del llibre. És una publicació que va sortir, en la seva versió original anglesa, l'any 2001. La versió catalana s'ha realitzat sobre el text original anglès i s'ha publicat a finals del 2007. Han passat doncs un mínim de sis anys des de la redacció original del text fins que ens arriba en català. I aquesta antigor es nota quan parla per exemple de les distribucions de Linux (qui recorda avui el TurboLinux?) o, molt especial d'Internet. No hi ha cap referència a l'OpenOffice ni al projecte Mozilla.
Finalment, el llibre té un mèrit, que no se pas si és positiu. Més aviat em penso que no: és el primer llibre on he vist la utilització del desafortunat terme furoner per referir-se als hackers. De fet, el llibre és una mostra de com furoner no serveix… "els resultats del feliç furoneig del mateix Linus no trigaren a donar resultats, visibles en el Linux 0.02".
Paga la pena llegir el llibre? Crec que per a la majoria de gent que ja coneix el món del programari lliure és un text totalment innecessari. És un plaer poder llegir la història de Linux escrita en català, certament, però és una història insuficient del món del programari lliure. Només si la desconeixeu del tot aleshores aquest llibre té un cert interès.
Un altre col·lectiu de lectors potencials són aquells que volen conèixer els orígens concrets de Linux i algunes idees generals sobre el programari lliure, que trobaran utilitat en aquest llibre.
La llàstima és que no s'hagi aprofitat l'esforç en fer una versió catalana d'una publicació més recent i actualitzada.
De la contraportada:
Una història apassionant que ens explica com un grup d'inconformistes desafià les grans empreses i va produir una revolució inesperada en el món dels ordinadors. En 1991 un jove estudiant, Linus Torvalds, va comprar un ordinador personal i es va plantejar l'elaboració d'un nou programari. Tot va començar gairebé com un joc, com un hobby, però en pocs anys, i amb l'ajuda d'un grup d'amics i col·laboradors connectats a través de la xarxa, Torvalds desenvolupà un sistema operatiu que esdevingué un veritable repte per a Microsoft. El programari GNU/Linux és utilitzat avui per milions de persones. I la qüestió que més desassossec provoca entre els grans gegants de la informàtica és que el seu ús és lliure, no costa diners. En aquest relat ple d'anècdotes i d'històries reveladores, Glyn Moody exposa de manera clara i accessible com es va desenvolupar aquesta lluita entre David i Goliat protagonitzada per Linux, bo i situant-la en el context més ampli de la història del moviment a favor del programari lliure. Alhora mostra tot el que es pot aconseguir quan la creativitat i la cooperació intel·lectual es posen per damunt del simple benefici econòmic.
Glyn Moody s'ha ocupat de Linux gairebé des del moment de la seua elaboració. És col·laborador regular de Computer Weekly, on escriu una columna setmanal sobre Internet i el món dels negocis. També ha escrit per a The Guardian, The Economist, Daily Telegraph, New Scientist i Financial Times.
Títol: "Codi rebel. La història del Linux i de la revolució del programari lliure" ("Rebel Code. Linux and the Open Source Revolution")
Autor: Glyn Moody
Traducció: Aitana Guia i Ivano Stocco
Publicacions de la Universitat de València
Primera edició, 2007
ISBN 978−84−370.6743−8
Entrades aleatòries
Carregant…
You comment on the following:
La seua nova màquina, i les raons de la seua tria, són també molt característiques del Linus posterior. "Estava mirant diverses màquines –no volia un PC perquè realment em desagradava l'arquitectura del [xip] Z80 i en els PC el xip era bàsicament aquest", diu. Això és, va decidir no comprar un PC perquè li desagradava el disseny de la família dels xips Intel que rauen al seu cor –una forma inusual de veure les coses.
Well, I was just quoting what Linus said, and I think it's a brave person who says Linus is wrong.… The point he is making is perhaps a little deeper than you appreciate: he is saying that the Intel chip series used in the PC — the 8086 and 8088 — were little more than a continuation of the Zilog architecture ("el xip era bàsicament aquest"), which he disliked. As I commented, his reason for choosing the Sinclair QL was partly that he already a deep feeling of the subtleties of chip architecture.
And I really don't think the book can be described as the life of Linus: I spent most time on the origin of Linux because it was where the dynamics of free software creation are laid bare. But if you look through the rest of the book I go into considerable detail explaining why just about every other major free software project was started and how it developed.
You're right the book is dated now — as is any book about technology that is changing so fast as open source. Think of it as a kind of ancient history of free software — a history, moreover, that few people now remember, and which therefore has more need to be memorialised than Firefox and OpenOffice, since these are projects are that are still very much writing their own history.
Comentari by Glyn Moody — 17 febrer 2008 @ 20:47
I didn't say that Linus was wrong. Actually I did not understand the sentence at all. Thanks for your explanation. You're right that both the Z80 and 8086/8088 have a lot in common.
My comments about the dated content refers to the current Catalan edition. I believe it wasn't the best decision to spend the limited resources available translating a 2001's text instead of looking for something else much more recent and updated.
Comentari by Xavier Caballé — 17 febrer 2008 @ 21:57
[…] Llibre: "Codi rebel" * L’home dibuixat […]
Retroping by Blog de l’Aniol » Codi Rebel — 9 abril 2008 @ 21:55
Ja me n'he llegit tres quartes parts i he decidit buscar quelcom per Internet sobre el llibre. I com no he anat a parar al teu bloc
Doncs a mi el llibre m'està encantant i realment el llibre et situa, et presenta referents en el món del programari lliure, tant persones com projectes. És una història que m'està apassionant per l'enveja que em dona aquesta gent que comença un projecte i s'acaba convertint amb el que avui coneixem com a Perl, tex, Debian, Linux, etc. Tot i que sí que havia llegit a la Web coses, no havia llegit mai cap llibre que pretengués explicar-te una mica d'on venen els pilars del programari lliure i potser per això encara m'estar agradant més.
I lo de furoner… un cop vaig entendre a què es referien em va agradar, encara que el terme no l'utilitzi pràcticament ningú
Comentari by Gerard — 9 juliol 2009 @ 20:50