Forces de l'univers aliades. El cas de la Sylvia Beach
Mai no he cregut en l'existència de forces de l'univers… però de vegades, n'hi ha per dubtar.
Fins ahir no tenia cap referència de la Sylvia Beach o, com a mínim no m'havia fixat mai. Entre ahir i avui a tot arreu em trobo amb ella.
La primera trobada va ser a la tarda; tot visitant un altre bloc on es comentava la sortida de Microsoft del món dels llibres digitalitzats, vaig veure una preciosa foto de la llibreria Shakespeare & Company de París. Com no la coneixia –mai no he estat a París–, vaig fer una mica de cerca, tot trobant la foto i un parell de vídeos interessants i curiosos. Així va sortir el post Shakespeare & Co, París.
La Sylvia Beach va ser la fundadora d'aquesta llibreria.
A la nit, quan estava a punt d'anar a dormir, vaig engegar el televisor i vaig fer una mica zapping amb la intenció de no veure res i ficar-me al llit. Com passa sovint, el Canal 33 va aconseguir mantenir-me despert fins a les dues de la matinada amb un documental sobre James Joyce.
La Sylvia Beach va ser l'editora de l'obra cabdal de James Joyce, Ulysses.
Aquesta tarda, fent temps, he entrat a una llibreria. Quan estava a punt de marxar, sense cap llibre, els ulls han anat a mirar un que estava desplaçat de la seva secció. Em trobava a la secció de llibres d'història, però el que he vist eren les memòries d'una llibretera.
De quina llibretera? De la Sylvia Beach: Shakespeare & Company editades per Ariel aquest passat abril.
El que deia… no crec pas que les forces de l'univers s'hagin aliat per fer-me veure que havia de conèixer la figura de Sylvia Beach. Però certament és curiós el nombre de coincidències en unes poques hores.
Evidentment, he sortit amb Shakespeare & Company sota el braç i ara és a la pila, amb un nivell elevat de prioritat en la seva lectura ![]()
Entrades aleatòries
Carregant…


[…] llibre té la seva història. No és res de l'altra món, però hi va haver un dia en que tot es va combinar i no feia una […]
Retroping by Llibre: “Shakespeare & Company” * Diari d’un llibre vell — 27 juliol 2008 @ 18:04