L'home dibuixatL’home dibuixat

«Jo sóc l'home dibuixat, el que no té carn ni cos.
D'homes dibuixats com jo se n'aprofiten els grans»

Índex * Arxiu * Seguretat informàtica * Ordinadors * Telèfons mòbils * Internet * Ciència * Fotobloc * WordPress * Calaix de sastre * Versió antiga

Diuen que volen treure el relleu de la façana de l'Ajuntament de Barcelona

28 abril 2012 — Classificat com a: Fotobloc — Per Xavier Caballé

Llegeixo al bloc del Guillem Carbonell que el regidor d'Esquerra Republicana Jordi Portabella ha demanat la retirada de la placa amb el títol de "Plaza de la constitución" que hi ha a la façana de l'Ajuntament de Barcelona

Placa en relleu «Plaza de la constitución» a la façana de l'Ajuntament de Barcelona

Placa en relleu «Plaza de la constitución» a la façana de l'Ajuntament de Barcelona

La raó esgrimida és que la constitució a la que s'homenatja, la del 1837, era «restrictiva».

Jo no sóc ningú per qualificar la qualitat d'aquesta obra, realitzada per Celdoni Guixà l'any 1840 –només puc dir que no m'agrada especialment–, però tampoc crec que s'hagi de retirar pel fet que la constitució aquella no sigui del nostre gust o, com diu el Guillem, per evitar que algun turista despistat es pensi que plaça de Sant Jaume s'anomena plaça de la Constitució. Quina serà el següent element que es demanarà de retirar? Potser el Sant Rafael que hi ha a la façana gòtica tot argumentant que no hi ha d'haver un símbol religiós en un edifici públic i, a més, ens recorda l'existència d'esclaus a Catalunya (l'autor dels escuts que hi ha sota l'arcàngel és Jordi de Déu, esclau propietat de Jordi Cascalls que, en ser alliberat, va passar a anomenar-se Jordi Joan).

Entrades aleatòries

Carregant...

11 comentaris

  1. passavaXaqui escrigué:

    Jo trauria tots els rètols de nom de carrer (els de "Distrito X, calle de Y") o trànsit (aquells de "Salida de carruajes") per molt històrics que siguin i els exposaria al museu de la ciutat, que és on han d'estar. De vegades tinc la impressió que tenim massa sentiments amb tot i estem esdevenint un parc temàtic mentre a molts carrers de la ciutat falten plaques ACTUALS del carrer (hi ha edificis que porten com 10 anys fets i encara cap ni una).

  2. Lo Sisco el Rutx escrigué:

    N'hi ha que no tenen sentit del ridícol. No deuen tenir massa feina els d'ERC que es dediquen a aquestes collonades

  3. mai9 escrigué:

    a mi tampoc em sembla bé que ho treguin. Que treballin i deixin de mirar la decoració de l'edifici on han de treballar.

    Jo tampoc estava d'acord en treure les plaques dels edificis que es van fer amb el plan de franco. Un altre entreteniment Portabella, si no m'erro.

  4. Galderich escrigué:

    Aquests paios no tenen ni idea de Constitucions. La del 37 fou una força progressista (en funció del que es podia fer en aquell moment) i fins i tot la primera vegada que religiosament es reconeixia el dret a practicar-ne d'altres més enllà de la catòlica. Aquest plafó ja és una relíquia que caldria mantenir i a veure si mai algú creu que fa referència a la Constitució catalana… :-)

  5. Xavier Caballé escrigué:

    mai9, en el tema de la simbologia franquista dels edificis estic d'acord amb la seva retirada. En el cas de la façana de l'Ajuntament, crec que després de cent setanta-dos anya ja ha perdut tota la càrrega política que pugui tenir. Per continuar amb l'exemple que poso, seria com demanar treure l'escut de la Inquisició que hi ha a la façana del Museu Marès.

  6. Xavier Caballé escrigué:

    Aquesta és la proposta que van presentar per retirar-la:

    ERC+DC+RCat demana la retirada de la placa "Plaza de la Constitución" de la Plaça Sant Jaume

    A la Plaça Sant Jaume hi ha una Placa on hi posa “Plaza de la Constitución” que fa referència a la Constitució de 1837 que va derogar la Pepa. Atès que aquesta Placa ja no representa la ciutat i el seu poc interès patrimonial, demanem que es retiri i es dipositi al museu que es consideri més oportú. Aquest serà un prec que presentarà ERC+DC+RCat en el Plenari de l'Ajuntament d'aquest divendres.

    El president del grup municipal d’Unitat per Barcelona (ERC+Dcat+Rcat) a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella (ERC), presentarà demà un prec a l’alcalde demanant retirar la placa amb la inscripció “Plaza de la Constitución” de la façana de l’edifici Palau de l’Ajuntament de Barcelona i que es dipositi al museu de la ciutat que es consideri més oportú.

    Tal com diu Portabella (ERC) “la plaça es diu Plaça Sant Jaume”. La placa de la façana de l’Ajuntament que diu “Plaza de la Constitución” condueix a la confusió i “és una relíquia”. Portabella argumenta que aquesta placa “fa referència a la constitució de 1837 que va ser totalment restrictiva pel que fa als aspectes més progressistes” fins al punt que va significar la derogació d’alguns drets socials molt importants”. El president del grup independentista conclou, per tant, que “no té sentit mantenir una placa que commemora una constitució restrictiva i amb uns efectes nefastos per Barcelona” i creu que “s’ha de retirar i dipositar al Museu de la ciutat perquè sigui tractada com el que és: una relíquia”.

    Història
    La façana principal de la casa de la Ciutat, d’estil neoclàssic, és obra de Josep Mas i Vila que es va encarregar de la reforma de l’edifici medieval. La reforma va significr l’enderroc del pòrtic, l'església i una part del claustre de Sant Jaume. Mas i Vila també va intentar, sense aconseguir-ho completament, de fer enderrocar la façana gòtica del carrer de la Ciutat (1852). A la part central de l’actual façana de la plaça de Sant Jaume, al primer pis, hi ha quatre grans columnes amb capitells jònics que formen la balconada presidencial. És en aquest nivell on trobem la placa, col·locada amb motiu de la inauguració de la plaça que aleshores rebia el nom de Plaça de la Constitució. La placa té un baix relleu, obra de l’escultor igualadí Celdoni Guixà (1787 — 1848), autor, entre d’altres, de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia, a Barcelona (avui al parc de Montjuïc). També va col·laborar en els relleus de l'edifici dels Porxos d'En Xifré. Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega.

    El baix relleu és una al·legoria de la Constitució. S'hi poden identificar alguns elements republicans i maçònics (el gall, el sol naixent, el fasci) i d'altres clarament monàrquics i espanyolistes, el Lleó imperial d'Espanya, la llegenda «Plus ultra», etc. Hi ha la presència de Minerva, (com passa amb les representacions de Britània al Regne Unit) vinculada a Barcelona, com a deessa del comerç.
    Aquesta placa fa referència a la Constitució espanyola de 1837 promulgada arran dels fets de La Granja (12÷08÷1836). Respecte de la de Cadis (que enguany en commemoren el bicentenari) destaca per introduir algunes restriccions notables: proclamava la sobirania nacional compartida entre la monarquia i el poble espanyol i evitava la confessionalitat expressa (hi diu que la religió catòlica és la «que professen els espanyols») i mantenia els principis del 1812 relatius als drets individuals, llibertat d'impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals de justícia i unitat de fur. També va introduir el bicameralisme, dividia les corts en un senat, d'elecció mixta i indirecta, i un congrés de diputats, d'elecció directa, amb iguals facultats.

    La placa és el reflex d’un d’episodi de la història de la nostra ciutat i, com a tal, creiem que és més pertinent que es trobi en un museu on es pugui contextualitzar i se’n pugui permetre la interpretació dins del marc històric de la revolució liberal i el constitucionalisme espanyol del segle XIX, que va desencadenar els conflictes que coneixem com a guerres carlines. Unitat per Barcelona considera que avui és un element distorsionador de la façana del principal edifici municipal i defensa la seva retirada perquè “és extemporani i pot ser confusionari”.

  7. passavaXaqui escrigué:

    Una cosa és una placa orientativa (Plaza de la Constitución) o de trànsit (Salida de carruajes) i una altra un escut sobre qui va fer què (placa commemorativa). Per exemple, les plaques del "ministerio de vivienda" es podrien haver deixat si no fos per que tenien símbols feixistes. En el cas de "Plaza de la Constitución" i d'altres em refermo el que he dit al comentari núm. 1.

    Els museus ja hi són per això. Ja tenim prou merda a les façanes amb els cables del telèfon com per tenir-hi 3 o 4 plaques allà barrejades.

  8. Galderich escrigué:

    És lamentable que els nostres estimats i mai prou ponderats polítics no fessin història d'Espanya a 3r de BUP o a 2n de Batxillerat. Un text plagat d'innexituts històriques no pot servir per a res i menys per treure una placa. La Constitució de Cadis fou derogada el 1823 per Ferran VIIè. El següent intent constitucional fou l'Estatuto Real del 1834 de la Reina Cristina en plena Guerra Carlina i que els liberals van rebutjar per conservador. La contraproposta liberal fou aquesta Constitució del 1837 en el que a nivell religiós era molt més ampli que la de Cadis, a diferència del que diuen els nostres polítics. És qüestió de comparar textos! Repeteixo que aquesta Constitució i els liberals en el poder d'aquell moment foren els artífex de la desamortització de Mendizábal (un dels seus polítics més destacats), cosa que en un govern i una constitució conservadora no s'hagués produit mai.

    I l'argument que això despista els turistes… en fi, és penós, com si els elements històrics que tenim els desorientessin. És una argumentació tant pobre que fa pena.

    El que hauríen de dir és que els fa mal als ulls la paraula Constitució i deixar-se d'argumentacions sense fonaments que ens produeixen vergonya aliena. Com que jo vull una Constitució per a Catalunya no em fa por aquesta paraula i el concepte liberal que hi ha al darrera.

    Com sempre, el problema dels nostres polítics és un tema estètic i superficial i no de contingut. Que es preocupin d'altres temes ja que ahir vaig estar a la Plaça de Sant Jaume (amb la Placa que volen treure) en un acte de suport a l'escola en català i erem quatre gats. On eren aquests polítics que tant es preocupen per nosaltres? Suposo que de Pont i de Festa…

  9. passavaXaqui escrigué:

    No és principalment un tema d'orientació sinó de neteja. Si no se sap entendre que un carrer té un sol nom en un moment determinat i que, encara que ningú s'hi fixi, s'ha de treure el rètol antic llavors hauríem d'haver deixat els de "Sardañola del Vallés" i demés desastres per que són "històrics". Per molt maca i detallada que sigui la placa, senyalitza una cosa que no és, i és per això per a que serveix la placa. No dic llençar-la, dic posar-la en un museu! Si es té una berruga a la cara i hom no se la treu és el seu problema, però si hom va vestit de policia quan ja no ho és (encara que ningú s'hi fixi o que ja no hi hagin policies), *SÍ*. Per això els escuts franquistes, d'edificis no oficials, en teoria s'haurien de poder mantenir: Per que no són edificis oficials, però com que utilitzen simbologia feixista, s'han de treure.

    Aquests límits tan fins, que algú anomenaria "foteses", i que semblen no importar són normalment la font de sumes de petits problemes que donen forces mal de caps, i sinó n'hi ha prou de veure qualsevol reivindicació del partit Ciutadans/Ciudadanos que sempre s'escuden en traduccions fetes per un advocat fa 400 anys i que només utilitzava un 0,05% de la població que eren el funcionariat i l'aristocràcia (quan eren fora de casa) en algun paper oficial/legal que passava per Madrid, però com que hi ha memòria històrica t'ho enxufen com si fos "de sempre". De sempre hi ha hagut jueus, però això no ens fa jueus a tots, no?

  10. mai9 escrigué:

    Si desorienta els turistes: que es fotin. Ja n'hi ha prou de tenir una ciutat pel gaudi dels turistes.

    i les plaques dels edificis diuen que s'han fet gràcies a tal pla urbanístic, i a mi em sembla que val la pena tenir-ho perquè no té contingut polític feixista, com si que tenia, per exemple, que la plaça del llapis tingués una estàtua de la glòria de no sé qui.

  11. Galderich escrigué:

    Jo ho sento però prefereixo que el museu estigui al carrer i no tancat a les vitrines. Si volgués viure en una ciutat acèpica me n'aniria a viure allà on diuen que els carrers porten números i no noms evocadors. I només faltaria que haguessim de treure la placa perquè els de Ciutadans no donin la murga…

 

© Copyright 1996-2013 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques