A l'estiu sóc un fan dels sucs de fruita… és la meva beguda per excel·lència: de pinya, taronja, raïm, poma… o més exòtics com mango o maracujà.
Al supermercat hi ha una oferta variada: sucs naturals, sucs procedents de concentrat, nèctar, etc… He estat mirant la diferència i aquestes són les conclusions:
(Actualitzat amb informació procedent de la Wikipèdia)
Suc de fruita o suc fresc és el suc obtingut directament de la fruita amb processos mecànics, no fermentat i amb les característiques típiques de la fruita d'on procedeix. No haver estat congelat, ni processat ni pasteuritzat.
Suc natural és un suc de fruita estabilitzat amb processos físics (pasteurització, esterilització o UHT). De vegades s'afegeix polpa (fruita triturada) per donar més sensació de naturalitat.
El terme «suc de fruites» designa el producte susceptible de fermentació, però no fermentat, obtingut a partir de fruites sanes i madures, fresques o conservades pel fred, d’una o diverses espècies, que posseeixi el color, l’aroma i el sabor característics dels sucs de la fruita de la qual procedeix. Es pot reincorporar al suc l’aroma, la polpa i les cel·les que hagi perdut amb l’extracció.En el cas dels cítrics, el suc de fruites ha de procedir de l’endocarpi. Això no obstant, el suc de llimona dolça es pot obtenir a partir del fruit sencer, sempre que s’apliquin pràctiques de fabricació correctes que permetin de reduir al màxim la presència al suc de constituents de les parts exteriors del fruit (Reial Decret 1050/2003, BOE, 1-9-2003)
Nèctar és el producte obtingut de la trituració de fruites (convertides en puré) on s'afegeix aigua, sucre i àcids procedents de fruites –generalment, suc de llimona.
S’entén per nèctar de fruites el producte susceptible de fermentació, però no fermentat, obtingut per addició d’aigua i de sucres i/o mel als productes definits als apartats 1, 2, 3 i 4, al puré de fruites o a una barreja d’aquests productes, i que per als altres aspectes és conforme amb la part 7 d’aquesta reglamentació.L’addició de sucres i/o mel s’autoritza en una quantitat no superior al 20 per cent del pes total del producte acabat.
En el cas de l’elaboració de nèctars de fruites sense sucres afegits o de valor energètic reduït, els sucres es poden substituir totalment o parcialment per edulcorants d’acord amb el Reial decret 2002/1995, de 7 de desembre, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius edulcorants autoritzats per al seu ús en l’elaboració de productes alimentaris, així com les seves condicions d’utilització. (Reial Decret 1050/2003, BOE, 1-9-2003)
Suc procedent de concentrat es tracta de sucs que han sofert un procés de concentració, amb l'eliminació de l'aigua. Generalment s'afegeix també sucre.
El terme «suc de fruites a base de concentrat» designa el producte obtingut mitjançant la incorporació al suc de fruites concentrat de la quantitat d’aigua extreta al suc en el procés de concentració i la restitució de les aromes, i si s’escau, la polpa i les cel·les perdudes del suc, però recuperades en el procés de producció del suc de fruites de què es tracti o de sucs de fruites de la mateixa espècie.L’aigua afegida ha de presentar les característiques adequades, especialment des del punt de vista químic, microbiològic i organolèptic, a fi de garantir les propietats essencials del suc.
El producte obtingut així ha de presentar característiques organolèptiques i analítiques almenys equivalents a les del tipus mitjà de suc obtingut, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, de fruites de la mateixa espècie (Reial Decret 1050/2003, BOE, 1-9-2003)
Suc deshidratat elaborats a partir del suc concentrat, deshidratat amb liofilització (fins obtenir un producte amb menys d'un 10% d'aigua).
Els més habituals són els sucs naturals (per exemple, el Tropicana Pure Premiun), els nèctars (els de Granini) i els sucs procedents de concentrat.
A nivell nutricional, m'imagino que els millors són els sucs fresc o els naturals… i els menys recomanables els nèctars.
Aquesta tarda m'he adonat en dos llocs diferents de Barcelona (al carrer de Roc Boronat, al Poble Nou i al carrer del Comte Borrell, a l'Esquerra de l'Eixample) es podia escoltar el so produït per grills (o cigales, que no se distingir-los)… Diria que, des de que visc a Barcelona, és la primera vegada que he escoltat aquest so tant estiuenc.
L'home del temps de TV3 ha fet avui un experiment:
Avui, dia 6 de juliol, hem volgut fer un experiment similar, però fixant-nos molt en les mostres i en les condicions: hem agafat tres cotxes del mateix model, un de blanc, un de blau i un de negre. El blanc i el negre eren exactament iguals (Volkswagen Golf, tres portes, últim model), mentre que el blau tenia unes dimensions lleugerament més grans que els altres (Volkswagen Golf plus, cinc portes, últim model). Tots tres els hem aparcat amb la part davantera mirant cap al Sol a les vuit del matí l'un al costat de l'altre. En aquell moment hem col·locat una sonda al seu interior i hem tancat les portes.
Recordo que fa uns dies, no se a quina tertúlia esportiva, un dels participants va comentar que per a ser futbolista d'elit era molt millor si havies nascut al primer semestre de l'any. L'argumentava dient que, durant la formació com a esportista, hauria gaudit d'un avantatge físic respecte als que havien nascut durant el segon trimestre. Afirmava que això estava "estudiadíssim i comprovadíssim"
Bé, tampoc hi vaig fer molt de cas… i no vaig continuar escoltant l'argumentació (ni la tertúlia!).
La qüestió és que ahir, dinant, va sortir el tema i tots érem força incrèduls sobre aquesta possibilitat.
Però gràcies a la Viquipèdia és fàcil de comprovar. Així que he agafat les plantilles dels cinc primers equips de la lligues professionals espanyoles de futbol i de basquet i he anat mirant jugador per jugador quina era el mes de naixement.
Els resultats són els següents. Pel que fa als jugadors de futbol:
i pel que fa al bàsquet:
Amb aquesta mostra tant petita i on no he tingut per a res en compte l'origen, sembla confirmar aquesta teoria… si vols ser un futbolista professional millor si has nascut al primer semestre. I si ets com jo i has nascut a l'agost, millor que ni et plantegis el futbol Potser si has sortit alt pots tenir alguna possibilitat al bàsquet.
El logo de Fedex dibuixa una fletxa en l'espai de separació de les lletres "E" i "x"
24 Cool Logos with Hidden Symbolsensenya una nova forma de mirar alguns logos d'empreses força populars. Per exemple, el logo de Federal Express –que he vist milers de vegades– dibuixa una fletxa entre les lletres "E" i "x"… o el logo de Carrefour, on la lletra "C" es troba entre dues fletxes ("carrefour" significa cruïlla en francès).
La NASA ha obert una web, Face in Space, on s'ofereix la possibilitat d'enviar una fotografia nostra. Aquesta fotografia serà llençada a l'espai exterior en les dues últimes missions del transbordador espacial, abans de la seva retirada definitiva.
Si no volem enviar una foto, també tenim la possibilitat que només s'enviï el nostre nom.
A http://nomasculoblanco.com/ (si, "No más culo blanco punt com") es comercialitzen uns banyadors que no deixen marques… estan confeccionats amb un teixit (TRANSOL) amb microforats de la mida amb la forma d'un diamant i que deixen passar el 80% de les radiacions ultraviolades.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons. Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.