Com era un disc dur de 5 MB l'any 1975, el més gran de l'època (i on segurament no hi cabria moltes de les fotografies digitals que es fan a l'actualitat). Es tracta del RAMAC, el primer disc dur amb capacitat d'accés aleatori a la informació –és a dir, l'avi del 99,9% dels discos durs actuals:
IBM RAMAC 350, el primer disc dur amb capacitat d'accés aleatori a la informació
Si teniu curiositat, les cent cinquanta pàgines del manual d'operació d'aquest disc dur.
El juny de l'any passat Apple va presentar una proposta de patent per a un mecanisme que permetés desactivar, remotament, l'ús de la càmera dels telèfons mòbil. Això estava especialment pensat per a impedir que els assistents a esdeveniments públics, com concerts o cinema, puguin enregistrar imatges.
Bé, Apple ha aconseguit la patent 8.254.902 «Apparatus and methods for enforcement of policies upon a wireless device» que va més enllà, ja que no es limita a la càmera de vídeo o fotogràfica, sinó que s'amplia a qualsevol altre funcionalitat del telèfon (des de silenciar els telèfons i apagar la pantalla als cinemes o impedir la comunicació entre dispositius als centres acadèmics
Apparatus and methods for changing one or more functional or operational aspects of a wireless device, such as upon the occurrence of a certain event. In one embodiment, the event comprises detecting that the wireless device is within range of one or more other devices. In another variant, the event comprises the wireless device associating with a certain access point. In this manner, various aspects of device functionality may be enabled or restricted (device “policies”). This policy enforcement capability is useful for a variety of reasons, including for example to disable noise and/or light emanating from wireless devices (such as at a movie theater), for preventing wireless devices from communicating with other wireless devices (such as in academic settings), and for forcing certain electronic devices to enter “sleep mode” when entering a sensitive area.
 Esquema de la patent d'Apple |
 Esquema de la patent d'Apple |
Logotip del Commodore 64, amb l'arc de Sant Martí
Aquest mes d'agost he publicat un seguit d'entrades per a fer memòria del Commodore 64, ara que es compleixen els trenta anys de la seva comercialització. El recull va començar el 31 de juliol amb fotografies de com era el Commodore 64 per dins.
Tots els dies d'agost he publicat una entrada amb algun aspecte relacionat:
- Anuncis de l'època: aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest i aquest.
- Perifèrics: unitat de disquets 1541 i la 1581, la unitat de casset, la impressora, el mòdem, el joystick.
- La CPU i els processadors d'àudio i vídeo.
- Els predecessors, un prototip i els diversos successors: un que no va existir, alguns que van fracassar, la versió com a consola de jocs, el Commodore 128, els clònics de l'IBM PC i la família Amiga.
- Les diverses edicions que van existir, per acabar amb una foto de família dels diversos models i kits comercialitzats arreu del món.
- La interfície gràfica i una adaptació de Linux.
- Com eren els jocs.
- La possibilitat de navegar la web o utilitzar-lo com a servidor web.
- Els manuals d'usuari i de referència.
- El pare de l'invent, Jack Tramiel.
També hem vist com els nens d'avui perceben el Commodore 64. I si, després de tot llegir tot això hi teniu interès, com fer-ho per tenir un Commodore 64 avui. Finalment, no hem d'oblidar l'aspecte que teníem els usuaris aleshores 
Si voleu provar Windows 8, hi ha la possibilitat de baixar una còpia de la versió final des de la web de Microsoft i provar-la gratuïtament. És la versió final, la mateixa que es començarà a comercialitzar el proper 26 d'octubre, amb la particularitat que només funcionarà 90 dies i que, passat aquest període, si es vol continuar utilitzant caldrà reinstal·lar-la de zero.
De fet, aquesta edició d'avaluació no està pensada per a usuaris finals, sinó per a desenvolupadors que volen comprovar el comportament de les seves aplicacions amb el Windows 8 abans de la distribució massiva del sistema operatiu.
Per cloure l'homenatge al Commodore 64, una foto de família de totes les versions del Commodore 64 comercialitzades. A diversos països, com Argentina, es varen vendre amb una marca diferenciada… i també hi va haver models força desconeguts, com el Pet64 (un Commodore 64 pensat per a l'ensenyament) o un ordinador PC que portava de sèrie un emulador de Commodore 64! Igualment Commodore va crear molts kits, on es combinava sovint l'ordinador, la unitat de casset i una col·lecció de jocs.
Finalment, una col·lecció de tota la família d'ordinadors Commodore incloent-hi el Commodore 64 i 128, els clònics PC i els Amiga
La família d'ordinadors Commodore
Si avui voleu tenir un Commodore 64 teniu dues possibilitats. La primera és comprar-ne un d'autèntic a través d'una pàgina de subhastes (en el moment d'escriure això, a eBay n'hi ha a la venda, amb preus que oscil·len entre els 25 i els 150 € mentre que a Todocolección n'hi ha entre 75 i 200 €).
La segona possibilitat és… adquirir un PC modern que, externament, té l'aspecte d'un Commodore 64. De fet, no és cap novetat; al desembre del 2010 ja n'havia parlat aquí mateix.
Les especificacions d'aquest equip són:
- Processador Intel Dual Core 2,13 GHz D2700 Atom
- 4 GB de memòria RAM
- Targeta de vídeo nVidia GForce GT 520 amb 512 MB
- Ethernet 1 Mbps i WiFi 802.11n
- Lector de targetes multifunció
Està disponible en diverses configuracions segons les unitats de disc (1 o 3 TB en discos SATA; 300 o 600 GB en discos SSD). Alternativament també es pot comprar com a barebone, és a dir únicament la carcassa però sense placa base.
L'any 1985 Commodore va sorprendre el personal amb un nou ordinador, l'Amiga 1000. Eren uns ordinadors com mai cap altre s'havia vist, amb unes impressionants qualitats gràfiques i de so, així com un sistema operatiu multitasca. Utilitzaven els processadors Motorola 68000 (els mateixos que feia servir l'Apple Macintosh), seguint l'arquitectura del Commodore 64 disposava de processadors especialitzats en l'àudio i el vídeo. L'any 1987 es presentava l'Amiga 500, el model més venut.
Els Amiga, però, no van triomfar en gran part per culpa dels errors de la pròpia Commodore alhora de vendre'ls… i pel fet que, malgrat ser ordinadors de propòsit general, pràcticament només van tenir sortida com a plataforma pels jocs. El suport de software va ser molt limitat, exceptuant l'entreteniment. Un únic nínxol en el que va sobreviure més temps va ser en l'edició de vídeo. L'Amiga tenia una característica que cap altre ordinador mai no ha tingut: l'escriptori es podia executar en una resolució i cadascuna de les finestres de l'entorn gràfic podien tenir la seva pròpia resolució de pantalla diferent de la global.
