L’home dibuixat

La informació meteorològica de TV3, des de fa un temps, cada vegada la trobo més sensacionalista. Aquest estiu, per justificar que feia molta calor i això és un fet excepcional, s'han inventat expressions del tipus «rècord de temperatura dels darrers cinc anys»… que traduït vol dir que fa sis anys va fer més calor. De vegades em dóna la sensació que, per a ells, el temps meteorològic hauria de tenir una precisió alemanya i si hi ha una variació de mitja centèsima de grau ens trobem amb una situació mai vista i que mereix titulars alarmistes.

Ahir al vespre, el presentador del temps (un dels que més destaca en aquesta tendència a fer-ne un gra massa) va començar l'espai amb una frase genial: «entrarem en un període pràcticament de temperatures doncs… de setembre podríem dir!», donant a entendre que és una situació anormal. Curiosament, dissabte comença el mes de setembre.

Algunes curiositat dels català (vist a dilc.org)

Les paraules més llargues

Les tres paraules catalanes més llargues són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, amb 22 lletres cada una.

Les cinc vocals

En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n'hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire, i la més llarga constructivament.

Un recordatori de la mítica sèrie d'humor «Fawlty Towers», amb la histriònica interpretació del protagonista Basil Fawlty.

A TV3, quan es va emetre, el cambrer Manuel el presentaven com a mexicà… al vídeo podeu veure com expliquen (segon 30) que, originalment, era un barceloní 

Litografia que representa l'explosió del 26 d'agost de 1883 que va destruir l'illa Krakatoa:

L'erupció del volcà de l'illa Krakatoa

Organitzat per l'Ajuntament de Terrassa, aquest divendres per la tarda hi haurà un concert de música antiga i tradicional a la capella del monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de la Mola, a partir de les 19 hores

V cicle «Sons del temps»

L'actuació, que s'inscriu dins del cicle «Sons del temps», anirà a càrrec de Lucía Samitier (veu i arpa) i Jordi Reguant (organetto i viola de roda).

Lucía Samitier i Jordi Reguant proposaran un repertori amb les peces més emblemàtiques de la música antiga i tradicional, des de l'edat mitjana fins al barroc. La veu s'acompanyarà de diversos instruments, com ara l'arpa cèltica, l'orgue medieval o la viola de roda, els quals es transportaran fins al cim de la Mola. Aquesta serà la primera vegada que el cicle "Sons del Temps" programi una activitat a la capella del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que es va fundar l'any 985 i va ser consagrat el 1064. Amb el concert de divendres, es podrà conèixer la seva sonoritat. L'aforament serà limitat a la capacitat de l'espai i les entrades es podran adquirir a 4 euros el mateix dia del concert, a partir de les 18.15 hores.

Per tal de facilitar l'accés al Monestir, hi haurà una sortida conjunta des de Can Robert a les 17.30 hores.

El cicle «Sons del temps» (programa en PDF) vol acostar la música al patrimoni arquitectònic terrassenc. A banda d'aquesta actuació a Sant Llorenç, el proper 30 d'agost hi haurà un concert d'Arianna Savall i Peter Udland Johansen («Hirundo Maris. Chants du Sud et du Nord») al claustre del castell-cartoixa de Vallparadís; un concert el dia 7 de setembre a l'església de Santa Maria, dins el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, a càrrec de Xavier Díaz-Latorre («Sons de palau i danses de rasguejat»); l'òpera «Le Devin du Village» el 13 de setembre al pati de la Casa Alegre de Sagrera i, finalment, «El pas del temps» per l'Orquestra de Cambra de Terrassa el dia 15 de setembre al pati del Gran Casino.

Finalment, fora del cicle però molt relacionat, el dia 4 de setembre al claustre del convent de Sant Francesc d'Assís, es realitzarà un concert commemoratiu del 4 de setembre de 1713 quan les tropes borbòniques de Felip V van saquejar i incendiar la vila de Terrassa, assassinant entre vint i trenta terrassencs.

Mai he fet un vol en primera classe (no per manca de ganes, tot s'ha de dir). El màxim que vaig aconseguir una vegada va ser, aprofitant els punts acumulats, fer un upgrade a Business en un vol transoceànic. Va ser, amb diferència, el viatge que se'm va fer més curt de tots els que he fet!

Però si es viatja amb Air France en primera et pots trobar amb els pilots passant el platet entre els passatgers de primera per recollir diners amb els que pagar el combustible. Això va passar literalment en un vol de París a Beirut que, a conseqüència de «tensions al voltant de l'aeroport libanès», va ser desviat a Damasc. Per poder continuar el viatge era necessari omplir el dipòsit de querosè… però l'aeroport no fiava l'import del combustible a l'aerolínia francesa. Així que el pilot va demanar als passatgers de primera que reunissin tots els diners en efectiu que portaven per a pagar en metàl·lic:

"The pilot asked the passengers in first class to get their cash together. Everyone started to collect money, and they managed to collect 17,000, but the pilot in the end didn't take anything. They resolved the problems with the Damascus airport," a passenger identified as May Bsat said in an interview with France-Info radio.

Air France managed to pay for the refueling without tapping their customers' pockets, and apologized for the inconvenience. It is not known how much the company paid.

[…]

This was the first time Air France had resorted to requesting passengers foot the bill for fuel, but it isn't the first airline to do so. Hundreds of passengers traveling from India to Britain were stranded for six hours in Vienna last year when their Comtel Air flight stopped for fuel, and the charter service asked them to kick in more than 20,000 UK Pounds ($31,000) to fund the rest of the flight to Birmingham, UK.

Un llac artificial a Oklahoma, a Broken Arrow, que té, vist des del Google Maps  o fins i tot amb StreetView recorda molt l'aspecte del bóto «M'agrada» del Facebook  :-o

El llac amb aspecte de botó del Facebook