L’home dibuixat

Com en anys anteriors (2009, 2010 i 2011), em permeto de fer algunes recomanacions de llibres per a dilluns vinent, diada de Sant Jordi. Són alguns dels llibres que he llegit durant aquest any (o que encara estic llegint) i crec són interessants.

• Novel·la històrica
• «Jo confesso», de Jaume Cabré. La gran novel·la d'aquest any. Encara tinc pendent la segona lectura!
• «El mercader», de Coia Valls. És la lectura actual i, tot i que només he tastat una petita part, crec que serà un dels millors llibres de l'any. La vida d'un mercader a la Barcelona del mil tres-cents.
• «Diari de Teòfil», de Josep Rius-Camps. La investigació bíblica transformada en una novel·la històrica.
• «El port del nou món», on Xulio R. Trigo aprofita el primer intent seriós de construcció d'un port a Barcelona per situar una història de superació personal.
• El món dels llibres
• «Viatgeres i escriptores», deu biografies breus de dones que han combinat la passió pel viatge i per les lletres.
• «Rue de l'Odéon». Sempre que pensem en el París i els llibres durant la primera meitat del segle XX, el nom que surt és el de la Sylvia Beach i la seva llibreria Shakespeare & Co. Però davant per davant hi havia la «Maison des amis des livres» de l’Adrienne Monnier, que també té una història prou interessant.
• «Donde se guardan los libros. Bibliotecas de escritores», per a fer una mica el xafarder sobre com són les biblioteques personals d'alguns escriptors.
• «La correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Huntington: El coleccionismo de libros antiguos y objetos de arte», per a conèixer a l'Isidre Bonsoms, un dels grans bibliòfils catalans de començaments del segle XX
• Història
• «El tractat dels Pirineus de 1659», la primera vegada que es publica en català el tractat que va suposar la partició de Catalunya
• «Roger de Llúria. El gran almirall de la Mediterrània», el redescobriment de la figura de Roger de Llúria, una figura cabdal d'un dels moments de màxim apogeu de la nació catalana.
• «Ferran I «el d’Antequera», un rei de conveniència», la biografia del primer rei Trastàmara d'Aragó.
• «Història de Montserrat», malgrat que ja el vaig recomanat l'any passat, aquest 2012 ens ha obsequiat amb una nova edició actualitzada.
• Altres
• «Dites.cat», el recull de refranys, frases fetes i dites que ha publicat recentment el bon amic Víctor Pàmies.
• «Drakcelona. Barcelona ciutat de dracs», itineraris per la ciutat de Barcelona per descobrir la fascinació que tenim pels dracs.
• Música
• «Maragall, paraula viva»: DVD, CD i llibret amb l'homenatge que fa el cantautor terrassenc Miquel Pujadó a Joan Maragall.
• «La llum del so. El nou orgue de Montserrat», un àlbum fotogràfic del procés de construcció del nou orgue del monestir de Montserrat.
• Sant Llorenç del Munt i Terrassa
• «El secret de la germandat», ambientada en el Monestir de Sant Llorenç del Munt. Una excel·lent novel·la històrica.
• «Fenòmens Atmosfèrics a Terrassa. Pluges, nevades, sequeres i ventades» per conèixer els fenòmens meteorològics extrems que ha patit la ciutat de Terrassa. No només riades, com la d'ara fa cinquanta anys, sinó també pedregades, sequeres o grans nevades.

Tinc dues nebodes, l'Ester i la Laura, que s'han ficat al món del cinema…

La primera, l'Ester, estrena aquest divendres el curtmetratge «Colapso», del qual n'és la productora. L'estrena es farà a la Nau Ivanow de Barcelona el proper divendres, 23 de març, a les 21.00 hores i l'entrada és de franc.

Pel que fa a la Laura, ha presentat un cartell al concurs que fa el Festival de cinema de Donòstia, al qual hi podeu votar fins el proper 10 d'abril. El procés de votació és una mica rocambolesc i molt mal dissenyat, però això no és culpa de la Laura Heu d'anar a la pàgina del concurs i a l'extrem superior dret veureu l'opció de registrar-vos. Un cop fet aquest pas ja podeu anar al cartell presentat i votar-lo. Es pot votar una vegada cada dia.

El cartell és:

Cartell presentat pel Festival de cinema de Donòstia

Segons un article recentment publicat,«Implications of Extreme Life Span in Clonal Organisms: Millenary Clones in Meadows of the Threatened Seagrass Posidonia oceanica», un prat de posidònia situat entre Formentera i Eivissa, a les Pitiüses, seria l'organisme viu més vell que hi ha a la Terra

Posidònia

L'aplicació d'aquestes estimacions a les genetes compartits entre els dos parells de prades, situat a 7 km de distància entre Formentera i Eivissa i 15 km al voltant d'una capa a Formentera (Fig. 3), s'obté una estimació de l'edat mínima d'entre 80.000 i 200.000 anys, amb una projecció l'origen dels clons fins ben entrat el Plistocè tardà. Encara que no hi ha cap raó biològica convincent per excloure aquesta possibilitat, considerem que és un escenari poc probable a causa dels canvis locals del nivell del mar durant l'última edat de gel (de –80,000 a –10,000 anys) seria col locar a aquests llocs de mostreig a la terra (el mar estava 100 metres per sota del seu nivell actual). El predomini de clons idèntics a banda i banda de l'illa pot, per tant, s'explica per l'aparició de clons encara més antigues que s'han dividit durant la glaciació cap amunt i l'extensió en les àrees recentment inundades, el seguiment d'augment del nivell del mar.

La posidònia és reprodueix asexualment per clonació, però segons s'indica a l'article de la Wikipèdia, totes les praderies es troben en procés de regressió com conseqüència dels canvis de temperatura i salinitat de l'aigua.

La posidònia és una espècie protegida.

Fins ara, es considerava que l'ésser viu més vell era un arbre anomenat Methuselah que hi ha a Califòrnia, amb una edat estimada de 4.839 anys.

L'any passat passat Joan Margarit reivindicava la independència de Catalunya al pregó de la Mercè i ara dóna el seu arxiu personal a la Biblioteca Nacional espanyola.

Fa un temps es va publicar la versió inicial d'un emulador de PC escrit en JavaScript i executant Linux… ara n'arriba una versió modificada que permet iniciar el Linux 3.0.4 i dóna suport a l'emmagatzematge persistent, gràcies a la capacitat de HTML5 de emmagatzemar dades en local i la creació d'un dispositiu de blocs virtual, el qual es pot formatejar amb el sistema de fitxers ext2.

Per provar-lo, aneu a http://stud.hro.nl/0814604/jslinuxdemo/ i obriu el fitxer emulator.html.

Linux en una màquina virtual JavaScript i amb emmagatzematge local