Mai no he cregut en l'existència de forces de l'univers… però de vegades, n'hi ha per dubtar.
Fins ahir no tenia cap referència de la Sylvia Beach o, com a mínim no m'havia fixat mai. Entre ahir i avui a tot arreu em trobo amb ella.
La primera trobada va ser a la tarda; tot visitant un altre bloc on es comentava la sortida de Microsoft del món dels llibres digitalitzats, vaig veure una preciosa foto de la llibreria Shakespeare & Company de París. Com no la coneixia –mai no he estat a París–, vaig fer una mica de cerca, tot trobant la foto i un parell de vídeos interessants i curiosos. Així va sortir el post Shakespeare & Co, París.
La Sylvia Beach va ser la fundadora d'aquesta llibreria.
A la nit, quan estava a punt d'anar a dormir, vaig engegar el televisor i vaig fer una mica zapping amb la intenció de no veure res i ficar-me al llit. Com passa sovint, el Canal 33 va aconseguir mantenir-me despert fins a les dues de la matinada amb un documental sobre James Joyce.
La Sylvia Beach va ser l'editora de l'obra cabdal de James Joyce, Ulysses.
Aquesta tarda, fent temps, he entrat a una llibreria. Quan estava a punt de marxar, sense cap llibre, els ulls han anat a mirar un que estava desplaçat de la seva secció. Em trobava a la secció de llibres d'història, però el que he vist eren les memòries d'una llibretera.
De quina llibretera? De la Sylvia Beach: Shakespeare & Company editades per Ariel aquest passat abril.
El que deia… no crec pas que les forces de l'univers s'hagin aliat per fer-me veure que havia de conèixer la figura de Sylvia Beach. Però certament és curiós el nombre de coincidències en unes poques hores.
Evidentment, he sortit amb Shakespeare & Company sota el braç i ara és a la pila, amb un nivell elevat de prioritat en la seva lectura 