Aquell aire fresc d'un catorze d'abril
I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se’m va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d’on l’havia treta. Encara em recordo d’aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me’n recordo, que no l’he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l’aire aquell d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos.
"La plaça del Diamant"
Capítol XIV
Mercè Rodoreda, 1962
Entrades aleatòries
Carregant...
[…] 1931, el 14 d'abril ("amb aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me’n recordo, que no l’he pogut sentir mai més") Francesc […]
Retroping per 14 d'abril (1931-2009) | L’home dibuixat — 22 abril 2009 @ 16:14