L’home dibuixat

Si no arriba a ser per Microsiervos no hauria vist que aquest mes d’agost el mític Commodore 64 fa vint-i-cinc anys.

Jo vaig ser un usuari de Commodore 64… el meu primer ordinador seriós. Les hores i hores que vaig passar al davant d’una pantalla de televisió (primer la TV del menjador de casa i més endavant una tele portàtil en blanc i negre) primer amb els jocs i després fent els meus primers passos de programador.

Tècnicament el Commodore 64 era l’ordinador domèstic més avançat de l’època: 64 KB de memòria RAM (dels quals 38 KB disponibles des de l’intèrpret BASIC de la ROM) i un processador CMOS a 1 MHz. Va ser dels primers ordinadors en disposar de processadors especialitzats en les tasques de vídeo i de so.

També va ser el primer ordinador on vaig veure un entorn gràfic d’usuari, el GEOS. Una altra característica prou destacable eren les opcions d’expansió disponibles. A diferència de pràcticament la resta d’ordinadors de l’època, disposava de múltiples ports d’entrada/sortida (tres tipus de connector sèrie i un bus de connexió directa al processador).

Fa cosa d’un any em van regalar un Commodore 64 (el meu el vaig vendre ja fa anys), però tot i que més d’una vegada he pensat en tornar a provar-lo… encara és dins de la capsa.

Actualment el Commodore 64 té una segona joventut gràcies a l’existència de nombrosos emuladors i el fet que molts dels 10.000 programes que es van publicar són fàcilment accessibles.

La fotografia del Commodore 64 provés de Wikimedia Commons. És de Bill Bertrarm i té llicència CC.