L’home dibuixat

Un vídeo que explica com realitzar una suplantació del remitent dels missatges de text a l'iPhone:

Si abans d'ahir parlava del Commodore 65, un ordinador que mai es va comercialitzar com a tal, i ahir dels diversos fiascos del Commodore 16, Commodore 16 i Commodore Plus/4 avui arriba el torn al veritable successor del Commodore 64, anomenat Commodore 128 i que va arribar a assolir d'un cert èxit –hom calcula en 4 milions el nombre d'unitats venudes.

Commodore 128

Les prestacions del Commodore 128, presentat a finals del 1985, eren certament espectaculars per al segment del mercat dels ordinadors domèstics: compatibilitat amb el Commodore 64, 128 KB de memòria RAM, suport opcional del sistema operatiu CP/M… però que va haver de competir amb uns altres ordinadors més avançats com els primers Macintosh o, especialment, l'Amiga. Era un ordinador de vuit bits en un món ja dominat pels ordinadors de setze bits.

Placa base del Commodore 128

Dissortadament poc software va arribar a treure profit del Commodore 128 (en gran part culpa del gran nivell de compatibilitat que tenia amb el software del Commodore 64) fins al punt que gairebé va ser considerat simplement com una versió més ràpida del Commodore 64.

Una característica ben particular és que el mateix ordinador disposava de dues CPU principals: d'una banda un processador MOS 8502 per a la modalitat 128 i 64, i un processador Zilog Z80 per a la modalitat CP/M.