L’home dibuixat

Fins ara s'explicava que el sistema operatiu MS-DOS (o el seu equivalent PC-DOS), l'únic sistema operatiu que estava disponible en el moment en que IBM va començar a comercialitzar el seu PC tenia els seus orígens en un clònic del sistema operatiu CP/M anomenat QDOS que Microsoft va comprar i adaptar lleugerament per tal d'arribar a temps d'aprofitar l'oportunitat de ser els primers.

MS-DOS

Així ho explica, per exemple, la Wikipèdia tant a la versió catalana

MS-DOS té l'origen al QDOS (Quick and Dirty Operating System) sistema operatiu escrit per Tim Paterson per a la Seattle Computer Products i comercialitzat amb el nom de 86-DOS. Es va dissenyar com a un clon a curt termini del sistema operatiu CP/M, per a donar més compatibilitat amb els programes comercials existents com WordStar i dBase. Quan IBM va encarregar a Microsoft un sistema operatiu per al seu nou IBM PC, Microsoft es va veure incapaç de complir els terminis i va comprar QDOS als seus propietaris, que va sortir al mercat amb dues versions: PC-DOS (versió de IBM) i MS-DOS (versió de Microsoft).

com a la versió anglesa:

MS-DOS was a renamed form of 86-DOS – informally known as the Quick-and-Dirty Operating System or Q-DOS – owned by Seattle Computer Products, written by Tim Paterson. Microsoft needed an operating system for the then-new Intel 8086 but it had none available, so it bought 86-DOS for $75,000 and licensed it as its own then released a version of it as MS-DOS 1.0. Development started in 1981, and MS-DOS 1.0 was released with the IBM PC in 1982. (86-DOS, in turn, was a clone of Digital Research's CP/M (for 8080/Z80 processors), ported to run on 8086 processors and with two notable differences compared to CP/M, an improved disk sector buffering logic and the introduction of FAT12 instead of the CP/M filesystem. This became possible because of the increased availability of RAM compared to what was typically available when CP/M was designed originally.)

D'això ja fa trenta anys… però el tema encara dóna. Així acaba de publicar-se el treball «Did Bill Gates Steal the Heart of DOS?» (publicat a la revista «IEEE Spectrum») on s'ha realitzat una investigació forense a partir del codi font del CP/M (escrit en PL/M) i el codi font del QDOS (escrit enassemblador) amb l'objectiu de veure si les afirmacions que el producte de Microsoft era un plagi del sistema operatiu de Digital Research.

També s'explica la llegenda difosa per Jerry Pournelle (columnista de Byte) sobre com Gary Kildall sabia com fer aparèixer un missatge de copyright de Digital Research des del prompt del MS-DOS… però que mai ningú ha estat capaç de reproduir.

La conclusió final:

Cap pista apuntava cap a Bill Gates sinó a un carreró sense sortida. QDOS no contenia res copia del CP/M i el MS-DOS tampoc mostra cap signe de contenir res copiat. Les acusacions de Kildall contra Bill Gates, eren totalment infundades.

Presentada a la conferència USENIX Workshop on Health Security and Privacy una tècnica que podria permetre als gadgets identificar el seu legítim propietari a partir de la detecció de les propietats elèctriques úniques del seu cos:

this security sensor device, known as Amulet, as a "piece of jewelry, not unlike a watch, that would contain small electrodes to measure bioimpedance — a measure of how the body's tissues oppose a tiny applied alternating current– and learns how a person's body uniquely responds to alternating current of different frequencies." The device uses a recognition algorithm to determine whether the person matches the measured bioimpedance.

Once identity has been established a person would be able to simply attach other devices to their body — whether clipped on, strapped on, stuck on, slipped into a pocket, or even implanted or ingested — and have the devices just work. That is, without any other action on the part of the user, the devices discover each other's presence, recognize that they are on the same body, develop shared secrets from which to derive encryption keys, and establish reliable and secure communications, the researchers stated.

Més detalls a l'article «An Amulet for Trustworthy Wearable mHealth»

El Commodore 64, tot i tenir només 64 KB de memòria i una resolució de pantalla molt baixa (320×200 amb 16 colors), va poder disposar d'un complet entorn gràfic que oferia una certa funcionalitat WYSIWYG. Va ser el GEOS, Graphic Environemtn Operating System, presentat el 1986 i amb un aspecte que recordava molt el Mac OS.

Els manuals estan disponibles online.