«La coca de Sant Joan» (Dagoll Dagom)
El 1981:
http://media.caballe.cat/2010/06/LaCoca1981.flvi el 2010:
http://media.caballe.cat/2012/06/CocaSantJoan2010.mp4
L’home dibuixat| Índex | * | Arxiu | * | Seguretat informàtica | * | Ordinadors | * | Telèfons mòbils | * | Internet | * | Ciència | * | Fotobloc | * | WordPress | * | Calaix de sastre | * | Versió antiga |
|---|
El 1981:
http://media.caballe.cat/2010/06/LaCoca1981.flvi el 2010:
http://media.caballe.cat/2012/06/CocaSantJoan2010.mp4Avui és el primer centenari del naixement d'Alan Turing i, ara mateix, pel Canal 33 s'emet el documental «Alan Turing: Trencant els codis».
Aquest documental explica l'extraordinària i tràgica història d'una de les persones més importants del segle XX. Alan Turing va ser un pioner de la revolució digital i la seva tasca desxifrant codis durant la Segona Guerra Mundial va contribuir a canviar decisivament el curs de la guerra. Aquest geni inconformista britànic és un dels científics més importants de tots els temps malgrat el fet que molt poca gent en conegui el nom, en sàpiga la història o en comprengui el llegat.
Els historiadors diuen que desxifrant "Enigma", el codi naval usat pels nazis, Turing va contribuir a escurçar la Segona Guerra Mundial un parell d'anys i va salvar, així, milions de vides. Com a pare fundador de la computació i de la intel·ligència artificial, Alan Turing va imaginar el món digital molt abans que ningú altre.
En lloc de rebre elogis i reconeixements, però, Alan Turing va haver de fer front a una terrible persecució. L'any 1952, el govern britànic el va forçar a sotmetre's a la castració química com a càstig per la seva homosexualitat. Desesperat, Alan Turing es va suïcidar el 7 de juny del 1954. Només tenia 41 anys.
"Alan Turing: Trencant els codis" és un documental dramatitzat que fa servir emotives i atractives reconstruccions per recrear vívidament fragments de la trajectòria de Turing. Les seqüències dramatitzades se centren en les sessions de teràpia en què Turing va participar durant els últims 18 mesos de la seva vida. Turing es va sotmetre voluntàriament a psicoteràpia amb un analista jueu alemany. El Dr. Franz Greenbaum havia fugit de Berlín amb la seva jove família l'any 1939 escapant-se pels pèls dels nazis. A diferència de la majoria dels psiquiatres i psicoanalistes de l'època, el Dr. Greenbaum havia contribuït a aclarir algunes qüestions al voltant de l'homosexualitat. Greenbaum es va interessar també per la tasca matemàtica de Turing, de tal manera que la relació pacient-terapeuta va esdevenir finalment, amb el temps, una forta amistat.
Si no l'heu pogut veure, està disponible fins el 30 de juny a la web de TV3 (amb el programa «TV3 al cabàs» podeu ampliar el període de visualització).
© Copyright 1996-2013 Xavier Caballé.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons.
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
Estadístiques