Web (#aparaulam)
Tal dia com avui, el 9 de maig però de l'any 1911, es reunia per primera vegada la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Per commemorar aquesta fita, i aprofitant la coincidència amb l'Any Maragall (un dels membres fundadors de la Secció Filològica), es va convocar «L'any de la paraula viva» amb tota mena d’iniciatives que contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la llengua catalana.
L'any de la paraula viva
Avui aquest any arriba a la seva fi… i com a traca final, a la catosfera celebrem avui l'aPARAULA'm on cada bloc apadrinarà per un dia una paraula.
Dins d'aquesta iniciativa, aquest bloc ha decidit apadrinar la paraula web. Bé, inicialment la paraula escollida era Internet, però en tractar-se d'un nom propi no donava per a molta cosa.
Evidentment es tracta d'un mot recentment introduït al català; no hem d'oblidar que és un invent que amb prou feines té dues dècades d'existència, tot i que el desenvolupament inicial cal situar-lo en el dia 6 d'agost de 1991 quan Tim Berners-Lee va publicar la primera pàgina web.
Els primers anys de la seva existència, l'invent va tenir un problema de nom. Aleshores ningú deia web, tots ens entestàvem a pronunciar una mena d'embarbussament: «World Wide Web» o, encara pitjor, a lletrejar l'acrònim: «ve doble, ve doble, ve doble». Hi va haver aventurats que van tractar de traduir el nom, amb allò de la «teranyina virtual», les «autopistes de la informació» o altres denominacions que, afortunadament, han passat a millor vida.
La primera versió del Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC (DIEC pels amics), naturalment no incorpora aquesta paraula. Fabra va ser visionari i mestre en molts aspectes, però tampoc no li podem demanar que s'avancés seixanta anys al Berners-Lee 
Al DIEC2, publicat el dia de Sant Jordi de l'any 2007, web feia la seva aparició dins del diccionari normatiu. Ara bé, no era el primer diccionari que incorporava el mot dins el seu cabal lexicogràfic. Gairebé deu anys abans, el 1998, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana publicat per l'Enciclopèdia Catalana ja incorporava una definició ben encertada:
Tal i com m'assenyala el bon amic Puigmalet –a qui haig d'agrair gran part de la informació que he utilitzant tant en aquesta entrada com en la publicada al meu altre bloc–, la definició de l'edició en paper és lleugerament diferent de la disponible a l'edició en línia del diccionari.
Web és una paraula que tant pot utilitzar-se en masculí, el web, com en femení, la web. En teoria, un web es refereix a un conjunt de pàgines relacionades o bé la infraestructura necessària per a l'accés a la informació. Així hauríem de parlar d'un web per referir-nos al conjunt de pàgines d'una empresa o un bloc, així com dels equips informàtics i de comunicacions –servidor web– necessaris per tal que el contingut estigui disponible dins d'una xarxa o d'Internet. Tot això és el web.
En canvi, quan ens referim a un element específic d'informació, allò que tradicionalment hem anomenat una pàgina web, el mot adquireix una condició femenina i ens n'hem de referir com la web.
No obstant això, els que com jo portem força anys en aquest món –el meu primer contacte amb les pàgines web cal situar-lo l'any 1994–, tendim a utilitzar sempre la versió femenina, tant per als elements individuals –la pàgina web–, com al conjunt –la web–. Només en un lloc la masculinitat s'ha imposat: l'equip on s'executa el programa servidor: –el web o el servidor web.
