L’home dibuixat

Sembla que les versions oficials del Firefox 3.5 en català ja estan disponibles per a la seva instal·lació:

• Versió per a Windows
• Versió per a Linux
• Versió per a Mac OS

He instal·lat la versió 3.5; ha trobat que una de les extensions que tenia instal·lades (la inclosa dins "El Corrector") no era compatible. També ha actualitzat automàticament dues extensions (Firebug i Web Developer). El Google Gears tampoc sembla ser compatible i està inhabilitat.

També veig que els menús contextuals dels enllaços surt una opció amb caràcters estranys al nom. M'imagino que és un problema d'alguna de les extensions i no pròpiament del Firefox:

Caràcters estranys als menús contextuals d'enllaços amb el Firefox 3.5

Un altre comportament curiós d'aquesta versió es que no mostra el text alternatiu de les imatges (paràmetre alt de la marca img):

Firefox 3.5 no mostra el text alternatiu de les imatges

No només no el mostra, sinó que es veu aquest quadradet buit sota el punter del ratolí.

Actualització: Tal i com m'indiquen el Toni i el Quim als comentaris, definint un nou perfil de Firefox i tornant a instal·lar els diversos complements, els problemes que comento ja no es reprodueixen.

Així doncs, sí algú té els mateixos problemes que descric ha d'executar el Firefox des de la línia d'ordres, amb el paràmetre -profilemanager (firefox.exe -profilemanager), crear un nou perfil d'usuari i tornar a instal·lar els diversos complements que s'utilitzen i deixar la configuració al vostre gust.

De moment, la única mancança que tinc amb la nova versió és la no disponibilitat d'una versió compatible del Google Gears. Ben segur que en poca estona això és solucionarà.

[20 minutos] Un bus de Tarragona i el tramvia són els únics amb Internet gratuït.

El tramvia és l'únic transport públic de Barcelona que ofereix connexió gratuïta a Internet. S'hi afegeix una línia d'autobús que comunica Barcelona i les Terres de l'Ebre, amb el mateix servei.

[…]

L'accés a Internet, però pagant, és possible al 82% de la xarxa del Metro i la línia de FGC a Terrassa, Sabadell, la UAB, Rubí i Sant Cugat. El suburbà de Barcelona disposa de cobertura de GSM (mòbil) i 3G (Internet) en 102 estacions i els túnels que les uneixen. Les línies 2, 3 i 11 el tenen arreu. La L1 d'Espanya a Fondo, la L4 de Citadella a Trinitat Nova i la L5, de Cornellà a Virrei Amat.

La primera radiografia, feta l'any 1895

Aquesta va ser la primera radiografia, realitzada l'any 1895 pel professor de física de la universitat de Wurburg (Alemanya), Wilhelm Conrad Röntgen. Mostra la ma de la seva dóna, Anna Bertha.

No va trigar en millor la qualitat de les radiografies. En aquesta segona es pot veure, amb nitidesa, la mà d'Albert von Kölliker (un anatomista suís):

Radiografia de la ma d'Albert von Kölliker

El descobriment dels raigs X i la seva utilització amb finalitats mèdiques van permetre a Röntgen el primer Premi Nobel de física.

Aquest cap de setmana, la cadira que utilitzava a casa per treballar amb l'ordinador s'ha trencat La molla que donava joc al balanceig va petar i ara ja no aguanta la posició. Una llàstima ja que era una cadira molt còmoda (i que va sortir gratis!).

Així doncs, hi ha la tasca prioritària de comprar una nova cadira.

Tinc molt bones referències de les cadires de la marca Steelcase, però no se pas on puc adquirir-les (els llocs que surten com a distribuïdors semblen ser tots estudis d'interiorisme que no crec tinguin cap interès en vendre només una). L'altra alternativa són els cadires d'Ikea, però no se si refiar-me'n.

Alguna experiència o recomanació?

Hypatia. La mujer que amó la ciencia

Aquesta tarda, a les 19.00 hores, al Museu Egipci de Barcelona, fòrum literari sobre Hipàtia.

Get the latest Flash Player to see this player.

Doncs sí, jo també n'era un fan de la seva música… i, d'adolescent fins i tot vaig arribar a practicar a casa el moonwalk (i me'n sortia!). Tots tenim un passat!

Recordo el dia que es va casar la meva germana, que després de tota la cerimònia vam anar al Chic de Sant Cugat (va ser la primera vegada a la meva vida que entrava a una discoteca). Quan ja portàvem una estona, es va fer el silenci de cop mentre baixava una pantalla al mig de la pista i van emetre sencer el vídeo de "Thriller". Va ser la primera vegada que el vaig veure i, sincerament, al·lucinava!

Jakob Nielsen parla sobre la conveniència d'amagar l'escriptura de contrasenyes i els efectes negatius que té sobre la usabilitat.

Hi estic d'acord: és una mala idea de disseny fer que l'usuari no pugui veure la contrasenya mentre l'escriu. És una tècnica que bé d'antic i que avui es continua utilitzant per inèrcia i pel fet que va ser l'opció per defecte.

Inicialment l'excusa era evitar que algú pogués veure la contrasenya escrita per l'usuari. Això pot ser cert en els ordinadors, però és absolutament innecessari quan l'accés es fa des d'un dispositiu mòbil on, per acabar-ho d'arrodonir, és més fàcil cometre errors alhora d'escriure la contrasenya.

En alguna aplicació per a telèfons mòbils he vist una alternativa que, tot i no ser la millor, si que ajuda: el caràcter introduït es veu en clar durant un parell de segons i després s'emmascara. D'aquesta forma l'usuari té la certesa que ha escrit el caràcter correcte.

Estic d'acord amb el que indica Nielsen que el fet de no veure allò que s'escriu origina més problemes que no pas els que, suposadament soluciona:

• Users make more errors when they can't see what they're typing while filling in a form. They therefore feel less confident. This double degradation of the user experience means that people are more likely to give up and never log in to your site at all, leading to lost business. (Or, in the case of intranets, increased support calls.)
• The more uncertain users feel about typing passwords, the more likely they are to (a) employ overly simple passwords and/or (b) copy-paste passwords from a file on their computer. Both behaviors lead to a true loss of security.

Hi ha un avantatge addicional: els usuaris no faran servir contrasenyes que després els hi pot fer vergonya revelar

[H-Security] ICANN security experts criticise DNS redirections. El comitè consolitu de seguretat i estabilitat de l'ICANN ha publicat un informe (Recommendation to prohibit use of redirection and synthesized responses by new TLDs) on denuncia la cada vegada més habitual tècnica d'aprofitar els noms de domini no existents o inactius per presentar un pàgina amb enllaços (i, sovint, publicitat).

Ja fa uns anys, Verisign es va inventar el SiteFinder… un "servei" que mostrava una pàgina de cerca cada vegada que l'usuari accedia a un domini no existent. En aquell moment, la ICANN va presentar un ultimàtum contra Verisign obligant-los a retirar el servei o, en cas contrari, li retirava la llicència de registrar dominis de segon nivell (dins de .COM i .NET). Verisign, finalment, va desactivar aquesta funcionalitat.

Tres conjunts de fonts lliures:

• DejaVu
• BitStream Vera (En Jordi Mallach explica en un comentari per quina raó no s'ha d'utilitzar aquesta font).
• Liberation

També hi ha les Luxi (que no són lliures).

[Network World] Many companies say they will adopt cloud computing within two years. Segons un estudi, patrocinat per Microsoft, un terç de les empreses realitzarà durant els propers anys la transformació de la seva infraestructura IT, del model client/servidor al de virtualització i cloud computing. Segons l'estudi, les àrees principals d'inversió són:

• 42% plan increased investment in virtualization.
• 36% plan increased investment in security.
• 24% plan increased investment in systems management.
• 16% plan increased investment in cloud computing.

També dóna dades referents al ratio d'inversió en innovació versus manteniment. Als Estats Units és 29/71, mentre que al Japó i Regne Unit és 49/51 i a Alemanya del 35/65.

Segurament ja us heu fixat abans que la pàgina de cerca de Google ofereix suggeriments a mesura que aneu escrivint la vostra consulta. Aquesta llista es confecciona en funció de la popularitat en la realització de les cerques.

Avui he pensat que possiblement mirant els primers suggeriments per a cada una de les lletres, es podria fer una relació de les coses més importants d'Internet (una actualització de l'alfabet Google).

El resultat ha estat aquest, a Google.cat és:

Es curiós veure com, exceptuant "diccionari", "juegos" o "traductor" la resta corresponen a marques.

La llista de resultats a Google.com:

IT Infrastructure Threat Modeling Guide, guia de Microsoft per a la definició de models d'amenaces i la priorització de les inversions en infraestructura IT de seguretat.