Fa un temps va sortir la notícia que tres editorials actives del país (Cossetània, Bromera i Angle) havien creat la plataforma edi.cat per distribuir llibres electrònics.
D'entrada era semblava una bona notícia, tot i que jo penso que el llibre electrònic encara està en una fase molt embrionària i no hi ha cap aparell que tingui garanties suficient d'una certa perdurabilitat. És a dir, una plataforma en constant evolució i definició, amb el perill que això suposa per als clients.
Entenc, però, que per a les editorials és important situar-se i conèixer el mercat com més aviat millor. Aquell que millor conegui el mercat i les seves particularitats estarà, indubtablement, ben situat en el moment que el llibre electrònic comenci a funcionar.
Com poden plantejar-se la utilització de DRM, ara justament que els principals comerciants de la música a través d'Internet estan fugint del seu ús? Es que no se n'adonen que DRM només serveix per a emprenyar als clients legítims i no és cap barrera per evitar que aquells que no volen pagar no accedeixin als continguts? No hi ha prou mostres al món d'Internet per veure ben clar que la única forma de tenir moltes vendes és fer-ho barat, amb molta oferta i molt eficientment?
Què quedi ben clar: la única raó de fer servir DRM és tocar els nassos als clients legítims. Qualsevol altra excusa sobre "la protecció dels legítims interessos" o "evitar una distribució no autoritzada" són simples excuses. Al final que pitarà les conseqüències serà el client que paga per comprar l'ebook, que estarà lligat de mans i mànigues.
Bé, un motiu més per no mirar de moment cap ebook.
Seguridad y propiedad intelectual en Internet relaciona los campos jurídicos que protagonizan el marco científico y tecnológico de la sociedad de la información y del conocimiento. En ellos encontramos, de una parte, el derecho regulador de las creaciones intelectuales de los autores, respecto de sus obras y materiales (científico, empresario, profesional, en relación con sus libros, imágenes, diseños, etc.). De otra, el derecho común o universal en Internet, que regula los nombres de dominios, el comercio electrónico y las firmas electrónicas.
Las materias investigadas son objeto de permanente discusión en congresos, foros y otros tipos de encuentros entre profesionales o dirigidos al público en general y usuario de Internet. Todos están interesados en conocer: ¿cómo saber que la web a la que me dirige el navegador es la que figura en el nombre de dominio que aparece en la URL?; ¿cómo conocer que el diseño, la imagen o el material que se encuentra en una web pertenece realmente a la persona que dice ser su autor?; ¿cómo identificar si la utilización de un determinado material está permitida o prohibida en función del acceso restringido o abierto del entorno electrónico?; ¿qué derechos se reconocen respecto de los diseños y materiales de docencia e investigación creados por cada autor? A estas preguntas, dudas y problemas se responden en el libro Seguridad y propiedad intelectual en Internet. Las soluciones ofrecidas para el Derecho español se apoyan en las pautas que guían los sistemas y modelos más representativos a nivel mundial (Derecho Federal norteamericano, textos del UNCITRAL y directivas de la Unión Europea).
M.ª de la Sierra Flores Doña i Ruth Navarro Costa (dirs.) Editorial Complutense, 2008 216 pàgines 17 x 24 cm, Rústica ISBN: 978−84−7491−941−7 20,00 euros
Conferència del Conseller Antoni Castells a l'IEC, sobre el model de finançament… que acaba esdevenint una presa de posició sobre el model de relació Catalunya-Espanya.
És realment interessant i, certament, em sento força identificat amb el plantejament del Conseller.
Tot veient-la m'ha vingut al cap una anècdota que explica Hilari Raguer al llibre "Mecanoscrit sobre els Monjos de Montserrat", quan un destacat policia franquista de Barcelona, força conegut per les tortures que practicava als detinguts polítics, durant una visita a Montserrat va dir "lo que más me cuesta entender de la religión católica es que la Virgen del Pilar y la de Montserrat sean la misma persona".
Després d'aquesta conferència, si hi ha una cosa que em costa entendre de la política es com pot ser que l'Antoni Castells estigui al mateix partit polític que José Montilla, José Zaragoza o Carmen Chacón.
[Scientific American] Japan group launches "toilet poems" to save paper. Segons un estudi al Japó –el país més freak amb diferència– als wàters públics es gasta molt més paper de wàter per la senzilla raó que és "gratis".
Jo sincerament mai m'hi he fixat, però posaria una mà al foc que gasto el mateix paper de wàter a casa que a la feina.
Bé… ara que hi penso a la feina en gasto una mica més ja que abans de seure a la tasa hi passo una mica de paper per eliminar possibles restes líquides A casa no em cal fer-ho, ja que no n'hi ha restes d'aquesta mena. Però aquesta costum no estic disposat a deixar-la de fer.
Firefox: 10 vulnerabilitats que permetien l'execució de codi malèvol per part d'atacants remots
Adobe Flash i Adobe Acrobat
VMware player, VMware Workstation
Java JDK i JRE de Sun
Apple QuickTime, Safari i iTunes
Família de productes Norton de Symantec
Aurigma Image Uploader, Lycos FileUploader
Skype
Yahoo Assistant
MSN Messenger
La llista em sembla certament curiosa, atesa la manca de productes de Microsoft com l'Internet Explorer i el propi sistema operatiu (recordem que hi ha hagut seriosos problemes amb vulnerabilitats, amb dificultats de Microsoft per a distribuir-ne l'actualització correcta).
No m'he mirat l'informe de Bit9… així que només reprodueixo el que indica el bloc de ZDNet.
Google ha incorporat al Gmail la possibilitat de treballar offline, sense connexió a Internet. Per a poder utilitzar aquesta funcionalitat, cal tenir habilitat els Labs (les opcions experimentals de Gmail) i habilitar la funció.
Ara com ara només la trobo a la versió en anglès de Gmail, com la resta d'opcions de Labs. No obstant això, un cop instal·lada l'opció es pot canviar l'idioma a català i d'aquesta forma podem utilitzar el GMail en català amb el suport offline.
Un cop habilitada, a la part superior dreta surt l'opció "offline". En fer clic per primera vegada, s'obre un assistent de configuració:
Addicionalment, a les opcions hi ha un nou apartat de configuració on podem indicar quins missatges s'han de baixar:
http://pagerankalert.com/, una web que permet monitoritzar els canvis en el PageRank d'un màxim de 100 URL, rebent notificacions per email quan hi ha canvis.
Sandboxie és una eina que permet crear un espai aïllat on s'executen les aplicacions amb garanties que no afectin a la resta del sistema. D'aquesta forma es pot controlar l'accés a les dades, on s'enregistra informació. Això permet fer proves de programes sense que aquests facin cap canvi permanent a la configuració del sistema operatiu o les dades d'altres programes:
Sandboxie està disponible per a Windows. És un programa comercial, amb una llicència de 22 euros que només cal pagar una vegada. La versió gratuïta és plenament funcional, amb algunes limitacions com ara una pantalla de presentació o la impossibilitat d'executar simultàniament més d'una sandbox.
rsnap és una eina per a la realització de còpies de seguretat remotes, basada en rsync. Bàsicament amplia la funcionalitat de l'rsync amb el control del nombre de versions que cal mantenir:
rsnap 7 user@server.com:/home/user/ ./backup/
indica que cal mantenir 7 snaphosts del directori /home/user a /home/user/backup.
Dels últims dies, recordo els bombardejos continus i com, malgrat això, fèiem vida normal. Vaig anar a l'Escola de Bibliotecàries, que aleshores era als baixos de la Biblioteca de Catalunya, fins al dissabte 21 de gener. La mentalitat del seu director, Jordi Rubió, era que s'havia de mantenir la normalitat. També era el que deia el meu pare. El dilluns 23 ja no hi va haver classe.
Des de casa nostra, a Horta, vam anar al centre a peu, amb el pare. Jo vaig anar a l'escola, però només hi havia uns pocs professors i alumnes a la sala d'actes. Em vaig dirigir a la biblioteca i hi vaig tornar dos llibres. Ja no em vaig veure amb cor de parlar amb ningú. Vaig tornar a casa i aquell dia sí, el pare, que sempre era contrari al derrotisme, ens va dir: "Això s'ha acabat". Hi havia molta confusió, tothom estava marxant. Va aparèixer Martí Rauret, sotssecretari del president Companys, amb un cotxe i ens va dir que ens n'enviaria un. Com que el pare era intel·lectual i polític, els uns es pensaven que els altres se n'ocuparien, i viceversa. Al final vam marxar a peu cap el centre amb el pare, i la mare i el germà es van quedar a casa.
Els vam passar a recollir més tard, ja érem el 24 de gener. Abans de marxar, vaig arreplegar tot de fotos de la família, i n'estic molt contenta, perquè tota la vida m'han acompanyat. I també alguns llibres, com Presència de Catalunya [a la foto], un recull literari pensat per als soldats; era com endur-me un trosset de Catalunya. La mare, d'amagat del pare, també va recollir un parell de bosses amb documents. Tota la resta de llibres es van quedar i van anar a parar a Salamanca. Els franquistes, en arribar, van venir a casa i se'n van endur 27 sacs de llibres i 34 atados de llibres de gran format. Ara, finalment, en recuperarem 73, de llibres. De moment són a l'Arxiu Nacional, però els voldré tenir a casa. Fins i tot n'hi ha dos de meus de quan jo tenia 11 anys. Quan em mori, tot passarà a l'ANC.
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat està subjecte a una llicència Creative Commons. Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
— Classificat com a: Cultura — Comentaris (9) — Lectures: 3
A casa no em cal fer-ho, ja que no n'hi ha restes d'aquesta mena. Però aquesta costum no estic disposat a deixar-la de fer.
Google ha incorporat al Gmail la 
