L’home dibuixat

Guia de referència ràpida del protocol IEEE 802.11 utilitzat en les comunicacions sense fil. Inclou dades per a Wireshark, Kismet, informació de la capçalera, acrònims, etc…

SnūzNLūz és el despertador ideal per a les persones que, com jo mateix, ens costa llevar-nos pel matí i, simultàniament, no volem llençar els diners.

Es tracta d'un rellotge alarma que pots fer servir com despertador amb capacitat de connexió WiFi i predissenyat per connectar-se al compte corrent del banc. El funcionament és simple: si t'adorms i quan sona l'alarma no l'atures, fa automàticament una donació (de 10 dòlars o més) a l'organització que més odiïs.

Per exemple, si ets un pacifista pots programar-lo per tal que faci una donació a l'Associació Nacional del Rifle. Un segon exemple seria la Hillary Clinton, que podria programar una donació a la campanya del Barack Obama. O si ets el Jiménez Losantos pots fer la donació a Òmnium Cultural…

És, per tant, el despertador ideal per a tothom que té problemes per llevar-se ben d'hora pel matí. I si vols evitar la temptació de desconnectar el telèfon, aleshores l'altra alternativa és deixar el SnūzNLūz a l'oficina… per tal que si arribes tard et faci la penalització (encara que no se sí controlarà els dies de festa!).

Feia dies que em volia comprar una unitat de disc portàtil, amb l'objectiu d'alliberar espai a l'ordinador portàtil especialment de programes, documents i altres fitxers que no necessito tenir sempre online, però si faig servir amb relativa freqüència.

Aquesta era una necessitat atès el "reduït" espai disponible al disc dur (malgrat ser un model recent, el disc dur només és de 40 GB).

Malgrat que feia temps que ho tenia al cap, la veritat és que tampoc m'ho havia preparat. Ha estat més aviat un flash, d'entrar a una tenda de material d'informàtica i sortir amb un disc extern.

Com sóc un animal d'idees fixes, hi havia una marca que tenia vetada: Lacie. Després dels problemes que he tingut amb els discos externs d'aquesta marca, que tots han acabat deixant de funcionar després de relativament poc temps, ja no vull saber res més d'aquesta marca.

Ara fa dos anys vaig comprar un disc extern de 500 GB que ha funcionat força bé. Fins ara no ha donat cap problema (toquem fusta!) i per a les meves necessitats és més que suficient.

Així que al veure un disc de 160 GB amb un preu no massa elevat (no és dels més barats, però n'hi havia de força més cars) d'Iomega, ja tenia mitja compra feta. D'altra banda cal reconèixer que estèticament és bonic:

Tecnològicament no és res de l'altra món. Es tracta d'un Iomega eGo 160 GB (que en realitat són 149 GB), interfície USB 2.0 (després mirant la web del fabricant he vist que per una mica més hi ha el model Firewire que ofereix més velocitat, però amb el dubte de si necessita font d'alimentació externa) i un pes de 217 grams.

La funcionalitat que li penso donar és la d'un disc per portar-lo dins de la maleta del portàtil i tenir els fitxers que no són d'un ús diari. Per això m'interessava una mida petita i, especialment, que no requerís cap mena d'alimentació suplementària a la que ja dóna el port USB.

De fet, aquest disc porta un cable USB amb dos connectors: el segon connector només cal connectar-lo si el port USB no dóna suficient energia. No és el cas del connector del portàtil: amb un de sol n'hi ha prou per al funcionament del disc.

Pel que fa al rendiment, de moment l'únic que he mirat és passar-li un hdparm:

/dev/sdb1:
Timing cached reads: 6300 MB in 2.00 seconds = 3157.67 MB/sec
Timing buffered disk reads: 78 MB in 3.07 seconds = 25.40 MB/sec

No se si això és un bon rendiment o no. A mi em sembla acceptable, especialment per que m'interessa més la funcionalitat que no pas el rendiment "per se".

The Velvet Underground and Nico 1966, a l'Internet Archive. Bàsicament instrumental.

Això només és per masoquistes de mena… o persones que necessiten verificar el funcionament d'una web en múltiples versions de l'Internet Explorer: Install multiple versions of IE on your PC és un programa que instal·la cinc versions diferents del Microsoft Internet Explorer (3.0, 4.01, 5.0, 5.5 i 6.0) en un mateix Windows XP. A més a més, pot conviure amb l'IE 7.0, de forma que és factible tenir sis versions de l'IE funcionant de forma simultània.

L'instal·lador permet escollir quines versions de l'IE s'instal·len i on posar les icones. Jo l'he provat i, efectivament, funciona… tinc sis versions de l'IE i totes poden funcionar simultàniament.

[Telegraph] Invisible dots left by printers 'breach privacy'. El tema de les marques ocultes que algunes impressores làser a color inclouen als fulls impresos encara porta cua. La majoria de fabricants les inclouen: Brother, Cannon, Xerox i HP. Ara és la Unió Europea qui investiga si aquesta pràctica pot anar contra els drets de privadesa de les persones.

Microsoft Protocol és la web amb informació de les API de diversos productes de Microsoft (Vista, Server 2008, SQL Server 2008, Office 2007, Exchange 2007, SharePoint 2007) per a la interconnexió amb altres programes.

La informació està disponible en format PDF i està dividida, fonamentalment en dues categories: Microsoft Communications Protocol Program (MCPP, on s'inclou els servidors que interactuen amb els sistemes operatius d'escriptori) i Microsoft Work Group Server Protocol Program (WSPP, amb els productes de servidor que interactuen tant amb servidors com amb estacions de treball per donar serveis de fitxers, impressió i administració d'usuaris i grups).

D'entrada un queda bocabadat amb la quantitat d'informació, així que millor seguir les recomanacions de [MS-DOCO]: Windows Protocols Documentation Roadmap i començar per [MS-PROTO]: Windows Protocols Overview i [MS-SYS]: Windows System Overview.

Si voleu una còpia local dels documents:

• Windows Communication Protocols (MCPP) - 192 MB
• Windows Server Protocols (WSPP) — 120 MB

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha publicat el llibre de l'Ignasi Labastida sobre la llicència CC: "Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusió de continguts. Les llicències de Creative Commons". El llibre està disponible online en format PDF.

Les llicències de Creative Commons són una alternativa a la gestió tradicional dels drets d’autor que s’ha estès ràpidament gràcies a Internet en els seus cinc anys d’existència. L’aparició d’aquesta nova eina legal ha obert un debat sobre els models de difusió de qualsevol contingut i, en definitiva, del coneixement que ha obligat a replantejaments no tan sols entre els autors i els creadors sinó també entre institucions i administracions. En aquest llibre es presenta el model que proposa Creative Commons per facilitar la difusió i l’accés als continguts de qualsevol persona, tot respectant-ne els drets d’autor.

(…) 

L’objectiu d’aquest llibre és presentar una alternativa a la difusió tradicional reservant-se tots els drets, una alternativa de gestió de drets més flexible. Aquesta alternativa és el sistema de llicències de Creative Commons que aquest any celebra el seu cinquè aniversari i el tercer a casa nostra. Durant aquests anys, aquest sistema ha esdevingut una alternativa real i legal per a aquells creadors que han cregut que no els calia reservar-se tots els drets. Les llicències de Creative Commons són actualment una eina legal que s’ha estès per la xarxa i pel món mitjançant l’adaptació d’uns textos nascuts als EUA. Però, a més, s’ha demostrat la seva validesa no només per a formats digitals, sinó també en formats tradicionals com el paper o el disc compacte.

Creada una eina automàtica que permet utilitzar Google per descobrir llocs potencialment vulnerables o que contenen informació privada: Goolag.

Utilitzant els paràmetres de cerca documentats per Johnny a ihackstuff, Goolag és una aplicació Windows que automatitza la localització de llocs webs vulnerables a atacs, d'una forma tan simple que està a l'abast de qualsevol persona.

Amb Goolag podem detectar llocs vulnerables per contenir aplicacions amb vulnerabilitats conegudes o bé que tenen portes secretes amb les quals es pot modificar el comportament de la pàgina. També podem trobar documents publicats a Internet que contenen dades sensibles i que no haurien d'estar a l'abast general.

Goolag incorpora 1.500 cerques preconfigurades en categories com ara "servidors vulnerables", "informació de tendes online" o "fitxers que contenen informació sucosa". Es poden seleccionar els paràmetres de cerca de forma individual o per categories, restringir l'àmbit de cerca a un únic servidor, a un domini, etc…

És important indicar que l'ús d'aquesta eina farà que Google ben probablement et consideri sospitós i bloquegi l'accés als seus servidors des de la teva adreça IP.

[CSO] Famous for Fifteeen Minutes: A History of Hacking Culture. Extret del llibre "The dotCrime Manifesto: How to Stop Internet Crime", de Phillip Hallam-Baker. 

.htaccess editor, una eina web per a la creació online del fitxer .htaccess utilitzat per Apache per a modificar la configuració del servidor web a nivell de directori.

Veig que Microsoft s'apunta a oferir un disc dur virtual, accessible via web, de 5 GB i totalment gratuït: Skydrive. Només cal tenir compte d'usuari a Live.com.