La història de la criptografia és una d'aquelles on més clarament es pot apreciar l'esperit dels primers anys d'Internet. L'objectiu d'acostar la criptografia per tal que fos una eina a l'abast de tothom no tenia una mentalitat comercial, sinó de garantir els drets de les persones per damunt les intencions de control i les excuses de "seguretat nacional".
Cripto és un llibre d'Stephen Levy, un reconegut autor de llibres sobre la cultura i la gent que ha construït la xarxa. El subtítol del llibre ja dóna una molt bona idea del que tracta: "Cómo los informáticos libertarios vencieron al gobierno y salvaguardaron la intimidad en la era digital". El llibre és doncs l'explicació de la història del naixement de la criptografia pensada per a ser utilitzada de forma general per tothom i no com una eina de guerra per part dels exèrcits i els governs (especialment el govern dels Estats Units, ja que els protagonistes d'aquesta història desenvolupen la seva activitat bàsicament en aquell país).
A Cripto coneixerem com va néixer la criptografia de clau pública, les desventures de les primeres empreses que van comercialitzar productes de criptografia, l'aparició del primer sistema criptogràfic d'ús general (PGP), la resposta de l'administració nord-americana per a impedir que les persones puguin 'amagar informació (el xip Clipper, un sistema criptogràfic universal però sota el control del govern, que és el dipositari de les claus de forma que el pot intervenir quan vulgui), les restriccions per a l'exportació…
I també al llibre veiem un dels efectes més clars del perjudicial que és l'existència dels exercits amb els seus secretismes i accions fora del coneixement general. La criptografia de clau pública fou descoberta molts anys abans del que tothom s'imaginava per membres de l'exèrcit britànic. Però com això era matèria reservada, no va poder ser coneguda fins molts anys després. Així una investigació pagada amb diners públics va restar oculta i va ser necessari que passessin molts anys per tal que fos redescoberta.
Cripto és un llibre de fàcil i ràpida lectura. No calen coneixements matemàtics per a llegir aquest llibre, ja que no tracta sobre els mètodes de xifrat sinó sobre com unes persones amb uns ideals de llibertat i protecció de la privadesa van esforçar-se per acostar les eines necessàries per a poder fer realitat aquesta llibertat i de privadesa.
Títol: "Cripto. Cómo los informáticos libertarios vencieron al gobierno y salvaguardaron la intimidad en la era digital" ("Crypto. How the Code Rebels Beat the Government")
Autor: Steven Levy
Traducció: Dimitri Fernández Bobrovski
Alianza Editorial
366 pàgines
Edició 2002
ISBN: 9788420691084
Un applet Java que mostra quan falta pel 2008 a les diferents zones horàries d'arreu del món. Ara mateix té aquest aspecte:
Hi ha també una versió en mode text.
A Kiritimati fa 11 minuts que són al 2008. En canvi a la Samoa Nord-americana estan a punt d'entrar al 31 de desembre.
No per esperada em deixa indiferent. America Online anuncia oficialment la mort del navegador Netscape: End of Support for Netscape web browsers.
Personalment vaig començar a utilitzar el Netscape en la seva versió beta, l'any 1994–95, quan s'anomenava Mosaic Netscape. Vaig ser-ne usuari fins a la versió 4.
L'any 1997, Netscape va anunciar que oferia el codi font del navegador per tal que fos mantingut per la comunitat. L'anunci no era del tot cert, o més ben dit hi havia força matisos. No es va publicar el codi font del navegador Netscape, sinó el codi d'un projecte per al desenvolupament d'un nou navegador que aleshores estava molt verd.
D'aquest projecte Mozilla va néixer el Firefox… el qual va necessitar set anys de desenvolupament per arribar a la versió 1.0, encara que les versions beta eren francament molt millors que no pas el producte final de Netscape.
A partir del 1988, quan America Online va comprar Netscape, va començar la travessa pel desert que tot just ara acaba. Amb un nombre de desenvolupadors força reduït, les versions que anaven sortint eren cada vegada pitjor i el nombre d'usuaris encara més petit.
La defunció presentada indica que a partir de l'1 de febrer ja no hi haurà cap mena de desenvolupament per a Netscape. Fins a aquell dia, d'aquí un mes, només s'oferiran actualitzacions de seguretat.
Als usuaris actuals de Netscape (hola… n'hi ha algun?), se'ls recomana passar-se a Firefox. Dubto sincerament que quedi cap usuari actiu de Netscape.
Per cert, durant el bon temps de la guerra de navegadors molta gent anomenava al Netscape com a No te escapes… davant la continua sangria d'usuaris que es passaven a l'Internet Explorer.
Com cada 31 de desembre, avui i només avui tenim l'oportunitat de veure a l'home dels nassos
Joan Amades en parla al «Costumari català»
Personatge que posseeix tants nassos com dies té l'any. Com que avui és el darrer, el personatge al·ludit té, com tothom, un sol nas i, per tant, pot ésser tothom. Això no obstant, hom en parla a la mainada de manera que pugui entendre que el monstré té tres-cents seixanta-cinc nassos.
(…)
És corrent de preguntar als infants petits que van amb llurs pares de visita, o que van a comprar a alguna botiga, si ja han vist l'Home dels Nassos i, en contestar negativament, hom els diu que tot just acaba de passar i que l'haurien pogut ben veure si hi haguessin anat una estoneta abans.
Abans aquest personatge arribava per via marítima i hom el podia veure per la vora de mar. Més tard hom el va localitzar al Pla de Palau, on fa cap al punt de migdia i, situat dalt d'un cadafal, a fi que tothom el pugui veure, es moca la gran nassada, feina en la qual embruta una dotzena de llençols. Més d'un vailet espigadet ha fet campana a estudi i més d'un aprenent inadvertit ha demanat a l'amo que el deixés sortir, per acudir a veure l'Home dels Nassos a les dotze del migdia, davant mateix de la Llotja.
Mireu aquesta foto:
Són les tasques prèvies per a la instal·lació d'un disc dur… tot just el descarreguen de l'avió. L'equipament que porta el toro mecànic és un disc dur IBM de l'any 1965 dissenyat especialment per al primer ordinador que permetia la seva utilització, l'IBM 305 RAMAC.
El disc dur pesava una tona i tenia una capacitat de 5 MB.
Això avui en dia és gairebé arqueologia: la guia de Peter Norton i John Socha (el programador que va inventar el Norton Commander) sobre programació en assemblador per al processador Intel 8086.
El llibre és del 1988 (1986 en la versió original anglesa). Han passat 19 anys… però mirant-lo sembla gairebé un manual sobre l'escriptura gòtica.
Peter Norton va ser el "nom" de les utilitats a l'època del MS-DOS, conjuntament amb el PC Tools (fins a la versió 4.0… les versions posteriors van esgarrar-lo totalment)
