L’home dibuixat

Avui he rebut informació d’un seguit d’activitats que es fan a Terrassa sota el títol comú de “Combat per la llibertat. Recuperació de la memòria històrica a Terrassa, 1939–1979″. L’organització és a càrrec del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i l’Arxiu Municipal de Terrassa.

D’una banda hi ha un seguit de conferències:

• Memòria i política pública: El projecte del memorial democràtic
  Ricard Vinyes. Historiador. Universitat de Barcelona
  7 de novembre — 19.00 h
  Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (Carrer del Pantà, 20)
• La memòria fílmica del franquisme: la dona, una icona ambigua
  Ana Fernández Álvarez –Historiadora i professora de secundària
  14 de novembre — 19.00 h
  Aula Magna del Centre Cultural CaixaTerrassa (Rambla d’Ègara, 340)
• La lluita antifranquista a Terrassa, 1939 — 1979
  José Luis Lacueva i Manel Márquez
  Historiadors i professors de secundària
  21 de novembre — 19.00 h
  Aula Magna del Centre Cultural CaixaTerrassa (Rambla d’Ègara, 340)

També hi ha una exposició fotogràfica que recorda la societat terrassenca durant el franquisme i la lluita contra la dictadura: “Terrassa 1939 — 1968: L’ull de Carles Duran” a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (Carrer del Pantà, 20), oberta del 7 de novembre i fins l’11 de gener.

L'ENIAC és considerat el primer ordinador electrònic de propòsit general programable. Era una màquina gegant, tant en dimensions (27 tones de pes) com en consum elèctric (160 Kw/h).

Una característica certament poc coneguda de l'ENIAC és que la seva programació  era realitzada per un equip de sis dones… les sis primeres (dones) hacker: Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence.

Malgrat ser un equip digital, hi havia un únic component mecànic: l'entrada/sortida. I la seva programació no era pas una tasca trivial: disposava de més de 6.000 interruptors, cada un dels quals realitzava una acció concreta.

Van ser, per tant les sis primeres programadores d'ordinador i directament responsables de moltes de les accions realitzades per l'ENIAC.

La seva història s'explica al documental Invisible Computers: The Untold Story of the ENIAC Programmers, que s'estrena el proper dijous 8 de novembre a la seu central de Google.

Avui la ICANN pot decidir canvis en la informació que es mostra a través del whois, per tal de no facilitar dades personals dels propietaris dels dominis d'Internet: Whois May Be Scrapped to Break Deadlock.

La idea és (o era) retallar la informació de whois per tal de mostrar únicament les dades de contacte tècnic, però no el propietari del domini. 

D'altra banda, avui també hi ha la sortida de Vint Cerf de la direcció de la ICANN.

Com instal·lar el Mac OS X "Leopard" en tres passos: Hack Attack : Install Leopard on your PC in 3 easy steps!:

1. Preparar el DVD
2. Fer la instal·lació de Leopard
3. Instal·lar uns pegats

Amb això es fa el que fins fa ben poc temps es considerava gairebé una utopia: executar el Mac OS en un PC estàndard.

Però no tot són flors i violes… Pel que expliquen, la configuració de seguretat del nou Mac OS X deixa bastant que desitjar.

L'autor és Pere Falqués i va ser instal·lada el 1893. El lloc on està situada és l'antic fossar del Monestir de Sant Pere, un fossar tan important com ho pot ser el Fossar de les Moreres i on hi havia enterrats molts dels defensors de la ciutat de Barcelona que van morir durant els combats al Baluard de Sant Pere, el 1714.

Publicada una nova versió de la font lliure DejaVu, en format TrueType. Inclou els tipus DejaVu Sans, DejaVu Sans Mono, DejaVu Serif, DejaVu Sans Condensed i DejaVu Serif Condensed (aquestes dues últimes es consideren experimentals).

De la portada d'un diari gratuït d'aquest matí (no recordo quin):

Cal dir que la falta d'ortografia era només a la portada; a l'interior el titular estava correctament escrit.

Ens ho recorda el Wall Street Journal: If Lightning Strikes, Drop PlayStation And Pick Up a Book. Els possibles llamps que caiguin poden viatjar per la instal·lació elèctrica i fregir els equips electrònic: televisió, ordinador, equip de música… 

El consell és ben senzill: quan escoltis trons, queda't a casa i llegeix un llibre.

Enllaç al vídeo

Sensacional! Seagate , un dels principals fabricants de discos durs del món, haurà de compensar als seus clients per assumir en la seva publicitat i especificacions que 1 KB equivalia a 1.000 bytes. Un usuaris van presentar una demanda, indicant que Seagate havia d'aplicar les mesures de forma correcta, és a dir: 1 KB = 1024 bytes = 2¹⁰).

Ho expliquen a ZDNet: Seagate pays out over gigabyte definition. La conseqüència directa: tothom que hagi comprat un disc dur entre el 22 de març i el 26 de setembre podrà reclamar els diners que corresponen a la diferència entre la mida adquirida i la mida real.

Hi ha altres casos semblants d'usuaris que han denunciat a Apple, Dell, Gateway, HP, IBM, Sharp, Sony i Toshiba.

En el meu cas, per exemple, l'ordinador que vaig rebre fa unes setmanes portava un disc dur de 60 GB (ben petit pel que avui en dia hi ha). El disc és un Hitachi Travelstar 5K160 (un ex-IBM), que el fabricant anuncia com de 60 GB, però amb lletra petita: GB equals one billion bytes when referring to hard drive capacity: accessible capacity may be less. Segons el sistema operatiu, la mida del disc és de 55,89 GB.

Un parell de multiplicacions: 55,89 GB * 1024 = 57.231,36 MB; multiplicat una altra vegada per 1024 dóna 58.604.912,64 KB. Una última multiplicació per saber el nombre de bytes: 60.011.430.543,36.

En un disc tant petit com aquest, la diferència entre multiplicar per 1000 o per 1024 és gairebé un 7%… a mesura que el disc es fa de més capacitat, la diferència es encara molt major.

Vist això… i m'ha fet gràcia:

/"\\
\\ / ASCII RIBBON CAMPAIGN
 X    AGAINST HTML MAIL
/ \\

Campanya contra el correu HTML.

Haig de dir que jo al començament era reticent al correu HTML, però poc a poc cada vegada li veig més sentit. El correu HTML, utilitzat de forma adequada i només quan fa falta, és força útil per presentar la informació tot aprofitant les possibilitats que ofereixen els sistemes actuals. Per exemple, és útil per incloure una taula, per marcar un determinat text d'un color, per les llistes, etc…

Però això, insisteixo, quan s'utilitza d'una forma adequada on estigui garantida que tothom té un correcte accés (per exemple, al correu intern). La utilització de l'HTML permet millorar el format dels missatges tot conservant la frescor del sistema –cosa que no es pot garantir si s'utilitza un document adjunt.

On trobo fora de lloc la utilització del correu HTML és en llistes de distribució o en situacions on no es coneix d'entrada l'entorn del receptor.