L’home dibuixat

Segon aniversari del Chrome de Google

Fa dos anys Google ens sorprenia amb la publicació del seu navegador… i avui celebra el seu segon aniversari amb una nova versió.

Aquesta nova versió té una característica certament impressionant. Quan fiquem una URL, ens pot sortir aquesta indicació:

Indicador de cerca a un domini en concret

si en aquest moment premem el tabulador, aleshores l'indicador es transforma en això:

Cerca a Chrome restringida a un domini

Quan ho he vist, no li he donat massa importància. He pensat, segurament el que farà és fer una cerca limitada a domini dins de Google.

Però ho he provat i no… ha enllaçat directament a la pàgina de cerca que tinc al bloc. Així si escric:

Cercar Terrassa dins del bloc

que es transforma en aquesta URL… l'equivalent a escriure "Terrassa" a l'opció de "cerca avançada" de la dreta i prémer Enter.

Hi ha un exemple encara més espectacular: a la web Vialibri, un lloc web especialitzat en cercar llibres vells, la tecla tabulador es transforma per a demanar el nom de l'autor:

Opció de cerca a vialibri.net

Curiosament aquesta funcionalitat de cercador integrat amb el navegador no funciona amb Amazon També funciona amb Amazon, només cal haver fet una cerca; pel que he pogut deduir, el navegador té la capacitat d'aprendre quan es fa una cerca… moment en el que habilitat aquesta funcionalitat. És a dir, fins que no es fa una cerca dins d'una web, Chrome no sap el que ha de fer.

Aquesta funcionalitat es pot desactivar a les opcions avançades del navegador:

Opció per desactivar el suggeriment de cerca

Jo la deixo activada… crec que és una funcionalitat molt potent.

El títol, tot i que un xic presumptuós, és prou indicatiu: USB 3.0: Everything You Need to Know… una guia de les novetats que aporta l'especificació 3.0 de USB.

La principal: velocitat de transferència de dades a 5 Gb/s (comparat amb els 480 Mb/s a USB 2.0 o els 12 Mb/s a USB 1.0)

hexcompare és una eina per a sistemes Unix (utilitza curses, de forma que hauria de funcionar en qualsevol implementació d'Unix… i m'imagino que també en cygwin) per a comparar fitxers binaris, identificant les diferències existents:

Exemple d'ús de l'eina hexcompare

La Lectora Corrent em fa arribar l'anunci d'una conferència demà, a Girona, amb el títol "What Can We Learn From Amplified Events?" a càrrec de Brian Kelly, que treballa assesorar la comunitat anglesa d’educació superior sobre bones pràctiques en l’ús de la Web. A més, el conferenciant és expert en l’ús de les xarxes socials i les eines de la Web 2.0, i manté el bloc UK Web Focus, on ha fet més de 750 entrades sobre aquest tema, a més de contribuir en molts d’altres blocs. Fa poc ha estat co-chairman del Institutional Web Management Workshop, IWMW 2010, que ha tingut lloc el mes de juliol a Sheffield.

La xerrada es farà demà divendres, a les 12.30 hores a la sala Ernest Lluch de la Biblioteca del Campus de Montilivi, de la Universitat de Girona. L'accés és lliure i gratuït.

Al Palau de la Música, l'any 2003.

Cray-1A a escala 1:10

Un projecte per a la construcció d'un Cray-A1, a escala 1:10… amb total precisió i compatible a nivell binari.

Gràcies als enllaços de la guia he trobat aquest manual de referència del hardware del Cray-1.

El Cray-1 era un superordinador comercialitzat entre la dècada dels 70 i començaments dels 80 del segle passat. En total es van vendre una vuitantena d'unitats.

La primera versió, el Cray-1A, operava amb processadors vectorials a 80 MHz, disposava d'un sistema de refrigeració per freó (les torres verticals) i una capacitat de 16 MB de memòria. El pes del conjunt superava les 5 tones. Els equips tenien una forma de "C", per tal de reduir la mida dels cables utilitzats per connectar els diversos components.

Icons of the web

Icons of the Web és un projecte que, a partir del rànking dels llocs web més populars d'Internet d'Alexa, ha elaborat un pòster on cada lloc web es representat amb el seu favicon.ico (la icona que identifica gràficament el servidor web als marcadors o a la barra del títol, una característica inventada per Microsoft a l'Internet Explorer 4.0).

Cada icona es representa amb un mida proporcional a la seva posició dins del rànking. Per això, Google és la que ocupa més espai.

El gràfic s'ha fet amb el programa Nmap (una eina imprescindible per a qualsevol persona que treballi en seguretat informàtica) i el seu llenguatge script.

S'ha fet un tiratge limitat del pòster, per als desenvolupadors del programa… però a la web hi ha la possibilitat d'apuntar-se a una llista per si finalment es decideixen a fer-ne una segona edició en paper.

Acabo de llegir un tweet del Saül Gordillo força trist:

El programa L'internauta de @vpartal salta de la graella de Catalunya Ràdio després de 14 temporades #fb

i mentre escric això m'entra un altre tweet del Joan Jofra indicant que han estat quinze les temporades.

El trobaré a faltar…

Actualització: En Vicent Partal ho confirma al seu Facebook:

El director de Catalunya Ràdio m'ha comunicat aquest matí que l'emissora suprimeix l'emissió de L'Internauta. Aquest setembre faria quinze anys del programa, iniciat per Jordi Vendrell. Consultant les estadístiques públiques de l'iTunes Store dels 133 programes de les emissores de la Generalitat L'Internauta és el segon més popular i el primer de Catalunya Ràdio. Com diria lo Vendrell: 'és lu que hi ha'.

Segons informa el bloc Certificate Error (veure Orange Spain disclosing user phone number), els usuaris de l'operadora de telefonia Orange que fan servir el seu telèfon mòbil per connectar-se a Internet, envien el número del telèfon al servidor al que s'estan connectant.

Quan des d'un telèfon accedim a Internet, l'operador de telefonia ens assigna una adreça IP, que pot anar variant (cada vegada que fem la connexió a Internet l'operador ens assigna una IP, que no ha de ser sempre la mateixa assignada en altres connexions; de fet, la IP pot modificar-se dins d'una mateixa connexió).

Els operadors de telefonia habitualment no donen cap informació personal sobre qui o des d'on es fa l'accés a Internet. Com a molt donen la possibilitat de fer una geolocalització, en base a la IP assignada o a informació relativa a la infraestructura de comunicacions del proveïdor.

Però segons denuncia el bloc Certificate Error, en el cas d'Orange, l'operador afegeix una capçalera HTTP que conté el número de telèfon des d'on s'està accedint a Internet (que és el número de telèfon de l'usuari).

És a dir, si accedim a Internet vía Orange, l'operador està donant al servidor web remot el nostre número de telèfon. Això únicament succeeix quan l'accés es fa via WAP (l'APN configurat al telèfon és "orangeworld"); si s'accedeix a través de GPRS això no succeeix.

Per a comprovar la informació que estem enviant als servidors web, només cal visitar aquesta pàgina. En cas d'utilitzar Orange, mireu si hi ha una capçalera anomenada X-Network-info on s'inclou el número de telèfon del mòbil.

Actualització: L'Albert Cuesta (de CanalPDA) ha contactat amb Orange i li han dit que això ja no succeeix:

El comportamiento que indicaban en el artículo (envío del MSISDN a las páginas solicitadas desde móvil) ocurría sólo para algún caso residual que aún utilizaba la antigua plataforma de WAP y, en todo caso, el problema derivado de la migración a una nueva de plataforma WAP está solucionado. Esta situación ya no se da, y el envío de datos de clientes se realiza de modo completamente seguro mediante encriptación.

Ahir Google va anunciar una nova funcionalitat a GMail: Priority Inbox. Es tracta d'un sistema automàtic per donar prioritat a determinats missatges, de forma automàtica, identificant aquells missatges que pel seu contingut són d'importància i separant-los de la resta de bústia d'entrada.

Es tracta d'una evolució del filtrat de correu contra l'SPAM –que a GMail funciona força bé– per aplicar un nou concepte: el bacn. Es tracta d'aquell correu que, tot i no ser SPAM, no és prioritari. Un bon exemple del bacn són aquelles llistes de subscripció on estem apuntats però que gairebé mai llegim.

Amb Priority Mail la bústia d'entrada es separa en tres agrupacions: "correu prioritari", que es correspon al que automàticament es marcat com a prioritari, "destacats" (aquells als que hi hem posat una marca) i "resta d'elements" per a la resta del correu:

La meva bústia amb Priority Mail

També hi ha un parell de botons ("+" i "-") que ens permeten donar o treure prioritat a un missatge.

La vista de "Prirority Mail" es complementaria a la safata d'entrada, que continua igual que fins ara.

Les opcions de configuració existents són:

Opcions de configuració del Priority Mail

(Text original: 21-08-2010)

He hagut de reinstal·lar el Chrome… i ara em trobo que el corrector ortogràfic català no funciona correctament (de memòria crec recordar que abans de la reinstal·lació també el tenia activat i reconeixia correctament les errades ortogràfiques).

Ara, en canvi, paraules que estan ben escrites em surten marcades com errònies:

Corrector ortogràfic de català, no funciona bé

Les paraules "text", "verificar", "si", "ortogràfic" i "serveix" no haurien de sortir marcades com errònies…

La configuració d'idioma que tinc és:

Configuració d'idioma al Chrome

Cal fer algun pas addicional per tal que el corrector ortogràfic sigui usable?

Actualització 30-08-2010: Trobada la solució El fitxer ca-ES-1-2.bdic distribuït a les darreres versions del Chrome és erroni i no funciona. He recuperat una versió antiga i després de substituir-la, el corrector torna a ser operatiu.

Per a fer la substitució, aneu al directori on es troba instal·lat el Chrome (Google l'instal·la dins del perfil de l'usuari i no al directori de programes: en el meu cas, c:\documents and settings\[usuari]\Configuración local\Datos de programa\Google\Chrome). Entreu al directori Application\Dictionaris. Si el fitxer ca-ES-1-2.bdic té una mida de 839.500 bytes és erroni; el que m'ha funcionat és aquesta versió amb una mida de 1.156.893 bytes. Per a substituir el fitxer cal que el Chrome estigui aturat.

Els aspectes positius i negatius del teletreball recollits en forma de còmic

Jo sóc dels que prefereixo anar a l'oficina