Aquest dijous és Corpus i, com cada any, hi haurà «l'ou com balla».
Al fotopoemari d'Ullastrell (el poble del Vallès Occidental on va néixer el meu pare), editat per l'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell, hi ha aquesta fotografia de l'ou com balla a la Plaça de l'Església (dels anys 50 del segle XX) i aquest poema de Valentí Bigordà:
Amb ulls d'infant miro encantat els equilibris de l'ou com balla.
És Corpus i el meu carrer s'engalana amb una catifa de flors i molta ginesta.
Tampoc hi falta la font i l'ou que s'hi mou. La forma el·líptica i tridimensional rebota impulsada pel raig de la font en moviments irregulars i d'una bellesa inusitada.
És l'ou del misteri, dels moviments imprevisibles. Els fidels de la processó de Corpus hi veuen el cor d'una custòdia feta pels esquitxos de l'aigua fresca que brota d'una font en forma de calze.
Els infants hi veuen la màgia de l'equilibri.
Els agnòstics hi veuen un ou que balla a causa d'unes lleis físiques que estudien els savis i que els més senzills ja coneixen des que han vist al seu carrer fer ballar l'ou del galliner.
