|
 |
divendres, 10 / agost / 2007 |
|
|
cracking a5 és un wiki, fet pel A5 Cracking Project i presentat al CCCamp 2007, que tracta sobre les debilitats del sistema criptogràfic utilitzat a la telefonia GSM:
We are security enthusiasts. Our goal is to implement a system that can crack A5/1. Our results will be used with the GSM Software Project to demonstrate weaknesses in GSM. The A5 algorithm has been broken (in theory) in 1998 but it's still widely used. The mobile operators still insist that the GSM customers (that's you and me!) are protected and that our data is safe.
|
| 21:52 (# Enllaç permanent)
|
|
Llibre de divulgació històrica que tracta l'evolució de la pena de mort a la ciutat de Barcelona, des d'aproximadament el segle XVè i fins a la última execució oberta al públic, que es va fer l'any 1897.
Durant segles i arreu Europa, la pena de mort ha estat un càstig ben habitual i amb un objectiu manifestament doble: castigar i alliçonar. Per això, fins ben al final de la celebració d'execucions públiques, es feien en lloc públics i eren l'equivalent als espectacles esportius actuals.
Malgrat que la pena de mort va ser parcialment abolida a l'estat espanyol l'any 1978 (si no vaig equivocat, encara és vigent en temps de guerra), amb l'aprovació de la Constitució, el llibre tracta exclusivament de les execucions públiques. Tampoc no parla dels delictes, ni dóna xifres totals, ni explica el procés judicial. Senzillament parla del procediment de llevar la vida a aquelles persones que han estat condemnades i executades.
Barcelona conserva enganxada a la parets que formen els carrers de la zona antigament emmurallada molt sofriment i l'esperit de moltíssimes vides. Els mètodes d'execució han anat variant amb el temps, però sempre conservant un ritual força semblant, amb accions difícilment comprensibles amb la mentalitat actual com són l'esquarterament dels cossos o tot el relacionat amb allargar al màxim el suplici del condemnat.
Virtualment qualsevol habitant de la ciutat podia, en un moment o l'altra, ser condemnat a mort. Hi havia diferències, però, en funció de la classe social: als nobles i privilegiats se'ls matava de forma ràpida i privada. A la resta, de forma lenta i pública.
Sense entrar en detalls escabrosos, a «L'espectacle de la pena de mort» es parla dels diferents mètodes utilitzats, els llocs on s'executava les persones i tot el ritual des de la condemna a l'execució, així com tot allò que es feia després. Com amb els anys van evolucionar els mètodes. Situa les presons que hi hagut a la ciutat, el trajecte que anava de la presó al patíbul (amb expressions com «bòria avall» que encara avui s'utilitzen).
Només hi ha un aspecte del llibre que no m'ha acabat de convèncer: l'aire de superioritat que, de vegades, agafa l'autor tot intentant ridiculitzar les persones que assistien a les execucions, utilitzant expressions un xic despectives. L'altre, el seu aire de "jo sóc tan intel·ligent que mi no m'enganyeu" en referir-se a les institucions i les commemoracions oficials. La resta, una lectura interessant i didàctica per conèixer un aspecte de la història que no sempre s'explica.
De la contraportada
La pena de mort és l'espectacle més tràgic que ha inventat l'espècie humana. I és dur admetre-ho, però si ha perdurat al llarg dels segles és perquè aquell espectacle aconseguia un èxit de públic. Aquest èxit encara és visible en alguns països, com és el cas de les lapidacions col·lectives.
La forma d'execució depenia del delicte i de la categoria del condemnat: esquarterar, penjar, cremar, degollar, afusellar, donar garrot... Es tractava d'alliçonar la gent. «Ja veieu què us pot passar si...» I, efectivament, la gent ho anava a veure, i s'esgarrifava... però també es divertia.
Joan de Déu Domènech evoca tots els aspectes de les execucions públiques amb una documentació detallada i alhora amb un estil ple de color i vivesa. ¡Sabíem que els botxins heretaven el càrrec i no podien viure en societat? I a més de recollir procediments, cerimonials i anècdotes, Domènech convida al lector a fer un recorregut pels carrers i places de Barcelona --un mapa ho assenyala-- que en algun moment van ser escenaris on el poder mostrava al poble qui tenia el dret sobre la vida i la mort. Títol: «L'espectacle de la pena de mort» Autor: Joan de Déu Domènech 1a edició - maig 2007 Editorial La Campana ISBN 978-84-95676-98-2 232 pàgines
Comprar el llibre
|
| 21:43 (# Enllaç permanent)
|
|
He acabat de llegir el llibre «L'espectacle de la pena de mort» (després en faig la ressenya). Una de les coses que comenta és com el retaule dels Sants Abdò i Senén, pintat per Jaume Huguet entre 1459 i 1460, hi ha la representació d'un precursor de la guillotina. Inicialment es trobava a l'església de Santa Maria de Terrassa, però actualment el podeu veure dins de l'església de Sant Pere, també a Terrassa.
Efectivament, hi és i amb tot realisme:
 El retaule dels Sants Abdò i Senén el podeu veure a l'església de Sant Pere de Terrassa. Va ser pintat entre els anys 1459 i 1460.
No és la única representació explícita... també hi ha un degollament:
 i un transplantament de cama:
 A l'escena del transplantament, petitó a la part superior hi ha un petit dibuix on es veu com fan l'extracció de la cama del "donant"... amb un petit error, al donant li treuen la cama dreta que es transforma en la cama esquerra en fer el transplantament ;)
|
| 12:50 (# Enllaç permanent)
|
|
© Copyright 1996-2007 Xavier Caballe. . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|