|
 |
dissabte, 2 / juny / 2007 |
|
|
Un llibre curiós.
O més aviat, indefinible. Pot semblar en determinades parts com una carta d'amor, però no és una carta d'amor. També recorda als dietaris, però no és un dietari.
«Qui vam ser» és una mensa de retrat dels sentiments, angoixes i sensacions d'una persona que, de cop, sent la necessitat de tornar a parlar amb una persona amb qui va mantenir una intensa i marcada relació.
Escrit en primera persona i d'una forma que sembla ben bé un abocament de tot alò que li passa pel cap. Però aquesta aparent simplificació és només superficial.
Es pot estimar a una persona que la sents propera i ella et sent propera i, a la vegada, és diferent i es sap que és diferent? Com et sents quan la persona que més estimes ni tan sols vol saber res de tu? I tu tens necessitat de sentir-te proper a ella.
«Qui vam ser» és una mena de confessió... o potser caldria més aviat que la narradora s'obre de bat a bat i explica tot allò que passa pel seu cap.
És una narració curta, gairebé un conte, però intens i que no et deixa indiferent.
De la contraportada:
Arran de dues converses, allunyades l'una de l'altra, una veu rememora en primera persona una història que va marcar la seva vida ara fa uns anys. Amb gran sensibilitat, la protagonista es confessa davant del lector i repassa les diferents etapes d'una relació intensa que va començar en una pensió de mala mort i que, a cavall entre dues ciutats sense nom, s'ha anat desintegrant lentament fins que només en queden els objectes amb què la pot recordar: un àlbum de fotos, un dinosaure diminut, algunes cartes, una caixa de metall taronja i unes postals.
Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, Qui vam ser és una novel·la personalíssima i molt contemporània, i una lúcida exploració del buit existencial, i confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual. Títol:«Qui vam ser» Autora: Lolita Bosch 1a edició, setembre 2006 94 pàgines Empúries (Narrativa 281) ISBN: 84-9787-203-7
Comprar el llibre
|
| 21:44 (# Enllaç permanent)
|
|
[SecurityFocus] Zero-day sales not "fair" -- to researchers. Ara fa dos anys, Charles Miller va descobrir l'existència d'una vulnerabilitat explotable de forma remota en un component habitual de Linux. Va decidir vendre la informació al millor postor:
In a paper due to be presented next week at the Workshop on the Economics of Information Security, Miller -- now a principal security analyst at Independent Security Evaluators -- writes about the experience and analyzes the market for security vulnerabilities.
In the case of the Linux flaw, one agency offered him $10,000, while a second told him to name a price. When he said $80,000, his contact quickly agreed.
(...)
Miller's paper comes as sales of vulnerability information are becoming more common. Driven by researchers' reluctance to give away hard-won information for free and the standardization on flaw bounties through initiatives such as iDefense's Vulnerability Contributor Program and 3Com's Zero-Day Initiative, flaw finders are increasingly trying to get paid for their work.
|
| 19:57 (# Enllaç permanent)
|
|
Encara no les tinc totes si això va de debò o és una broma... tant se val, sembla interessant: :)
 The Slurpr, the mother of all wardrive boxes serà un hardware amb múltiples punts de connexió a xarxes sense fils, combinant totes les connexions per tal d'oferir el màxim ample de banda.
El preu: 999 euros.
|
| 14:06 (# Enllaç permanent)
|
|
The Great IPv6 Experiment, per convidar a la gent a tenir connectivitat IPv6: posen a l'abast, de forma gratuïta, 10 GB de contingut pornogràfic.
The great chicken or the egg dilemma. IPv6 has had operating system and router support for years. But, content providers don't want to deploy it because there aren't enough potential viewers to make it worth the effort. There are concerns about compatibility and breaking IPv4 accessibility just by turning IPv6 on. ISPs don't want to provide IPv6 to end users until there is a killer app on IPv6 that will create demand for end users to actually want IPv6. There hasn't been any reason for end users to want IPv6 - nobody's dumb enough to put desirable content on IPv6 that isn't accessible on IPv4. Until now.
We're taking 10 gigabytes of the most popular "adult entertainment" videos from one of the largest subscription websites on the internet, and giving away access to anyone who can connect to it via IPv6. No advertising, no subscriptions, no registration. If you access the site via IPv4, you get a primer on IPv6, instructions on how to set up IPv6 through your ISP, a list of ISPs that support IPv6 natively, and a discussion forum to share tips and troubleshooting. If you access the site via IPv6 you get instant access to "the goods".
|
| 13:55 (# Enllaç permanent)
|
|
© Copyright 1996-2007 Xavier Caballe. . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|