|
 |
dilluns, 9 / abril / 2007 |
|
|
 No se si heu notat que darrerament s'ha imposat una certa tendència a cercar la "solució màgica" als problemes de la Terra, que porta a presentar idees genials.
La primera que recordo va ser la iniciativa de fet uns bots a una hora determinada. D'aquesta forma, deien, es mourà una mica l'òrbita de la Terra i això ajudarà a solucionar el problema del "canvi climàtic".
La segona iniciativa va ser ara fa un parell de mesos i consistia en aturar el consum elèctric durant cinc minuts per així "estalviar una mica d'electricitat".
La tercera l'he vista avui i consisteix en utilitzar una versió alternativa de Google, amb el fons de pantalla en negre. D'aquesta forma, es redueix el consum elèctric dels monitors.
Les tres iniciatives crec que es poden classificar directament com a solemnes tonteries i autèntiques poca-soltades. Es voler trobar una solució simple i ràpida a un problema de consciència que tenim: ens estem carregant el planeta.
Tot això bé del nostre model de societat, que ara esta de moda dir que "no és sostenible". Bé, el "nostre model" és sostenible si continua tal i com és ara, però és tremendament injust: una petita part de la població del planeta consumeix la pràctica totalitat dels recursos.
La insostenibilitat del model rau en el fet que països que fins ara no tenien accés al nostre nivell de vida cada vegada s'acosten més. I naturalment, després de dècades i dècades fent-los veure el bé que vivim ara no accepten que els hi diguem: ep! si vosaltres feu el mateix que hem fet nosaltres, no hi ha prou recursos. En la mesura que països amb una gran població, com la Índia i la Xina, deixen de ser països subdesenvolupats i entren al primer món, el "nostre model" demostra la seves mancances per atendre una superpoblació.
I, com hem fet sempre, enlloc de cercar solucions al problema volem trobar pegats i demostrar el nostre compromís tot fent accions espectaculars i puntuals que no variïn per a res el nostre ritme de vida, però ens facin sentir millors: estem tant conscienciats que si tothom fes com nosaltres el problema s'hauria solucionat.
I aquí entren les solucions poca-soltes que he comentat abans, que acceptem sense discutir-les i, ni tan sols raonar-les amb uns principis ben bàsics del coneixement que tenim actualment:
- No es possible canviar l'òrbita de la Terra utilitzant la pròpia massa de la Terra (i la població de la Terra forma part d'aquesta massa). És física elemental, la tercera llei de Newton.
- L'aturada de cinc minuts no serveix de res quan als dos dies es produeix un rècord en el consum elèctric ja que la temperatura baixa un grau i tothom posa la calefacció a tot trap.
- Els monitors actuals consumeixen la mateixa energia per visualitzar un punt negre i un punt blanc. El color dels píxels es produeix tot polaritzant el color, per tal d'evitar una electrònica molt cara (encendre i apagar els diversos píxels de forma individualitzada) i que, a més, repercutiria molt negativament en la velocitat resposta.
Però, a més a més, les pantalles actuals fan servir una tecnologia de retroil·luminació per millorar el contrast i fer-lo llegible amb independència de la llum ambiental. Això fa que tota la pantalla estigui il·luminada de forma permanent, amb independència del que es visualitza. Els tres arguments que desmunten el suposat estalvi de les diverses accions són d'un sentit comú ben evident... aleshores, per quina raó totes aquestes campanyes es fan tan populars de forma immediata i tothom en parla? S'ha perdut la consciència crítica? D'una forma tan cega ens creiem que si el nostre fons de pantalla és negre estalviarem electricitat? Tan fàcil és fer-nos fer una tonteria per d'aquesta forma alliberar la nostra culpa i fer-nos sentir millor persones? Tan fàcil és influir en nosaltres?
|
  | 23:55 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
És ben fàcil reconèixer un llibre mediàtic: el nom de l'autor sempre està imprès amb un tipus de lletra més gran que l'utilitzat per al títol del llibre. Per tant, aquest és l'exemple perfecte.
Però ser un llibre mediàtic no ha de ser necessàriament dolent. I en aquest cas crec que no ho és en absolut.
En Sebastià Serrano és un habitual de les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio, on acostuma a interpretar la comunicació gestual. És a dir, allò que transmetem amb la forma de parlar i el moviment del cos com a reforç (o, de vegades, com negació) d'allò que expressem amb la paraula.
La interpretació gestual és un aspecte molt complex del nostre comportament ja que, tot sovint, provoca males interpretacions bé per la incapacitat de jutjar correctament un determinat gest per part del receptor, bé pel fet que l'emissor utilitza erròniament un gest.
«Els secrets de la felicitat» és un llibre breu i dens. Presenta a la persona dins del seu context d'animal amb una gran capacitat d'expressió dels sentiments i les emocions, sovint d'una forma totalment innata i incontrolada.
De fet, el títol del llibre és en la meva opinió erroni. No es tracta d'un llibre sobre la felicitat, sinó sobre la comunicació i com aquesta afecta a les relacions de les persones. De la felicitat pròpiament dita se'n parla ben poc. El nucli del llibre tracta sobre com la comunicació ha estat un element clau en l'evolució de la nostra espècie per arribar on som, com interactuem entre nosaltres i quina mena de comportament tenim en les diverses situacions, positives i negatives, que la relació humana comporta.
L'he trobat un text força interessant, que restarà en un lloc més o menys accessible de la meva biblioteca. Un llibre que, de vegades, voldré obrir per recordar algun aspecte de com funcionen les relacions. Recomanat.
De la contraportada
Arriba per fi "Els secrets de la felicitat", el llibre més esperat de Sebastià Serrano. Després de l'èxit d'"El regal de la comunicació" i "L'instint de la seducció", el gran mestre de la comunicació ens convida a descobrir la importància de les emocions per ser feliços a la nostra vida. Com expressem les emocions? On és la força dels afectes? Quin paper hi té el llenguatge? Com ens afecta l'acceleració amb què vivim? A "Els secrets de la felicitat" trobareu les respostes a aquestes preguntes i a moltes d'altres. I és que, com diu Sebastià Serrano, «el bon estat general de la nostra vida depèn, i molt, de la informació processada a través de les emocions. Si som capaços de controlar i gestionar bé aquesta informació, podrem intervenir amb èxit en la nostra vida personal i gaudir d'extensos i intensos espais de felicitat».
Títol: «Els secrets de la felicitat»
Autor: Sebastià Serrano
Editorial Ara Llibres
4a edició - gener del 2007
125 pàgines
ISBN 978-84-96201-89-7
Comprar el llibre
|
| 22:38 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Com dos gats poden perdre, en una setmana, una autèntica muntanya de pèl i no acabar calbs?
Acabo d'escombrar casa meva... i la quantitat de pèl recollida era, senzillament, espectacular.
És ben clar, però, que la idea de pensar en dos gats calbs (recordo aquesta foto que vaig fer a un gat sense pèl a l'aparador d'una tenda) a qui li fa perdre el cabell és a mi.
Llarga via al pèl dels gats... encara que m'inundin el pis!
|
| 19:49 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Els que agafen l'avió amb relativa freqüència ja es saben aquella cançó de memòria: 'A partir d'aquest moment i per evitar interferències amb els instruments de vol, tots els aparells electrònics hauran de romandre desconnectats fins que el capità apagui l'indicador dels cinturons de seguretat. Els telèfons mòbils hauran de romandre totalment desconnectats fins que l'avió arribi a l'aeroport de destinació'
Oficialment hi ha dos motius per prohibir els telèfons mòbils:
- Els telèfons mòbils "poden" provocar interferències en determinats instruments electrònics de l'avió
- La comunicació dels telèfons mòbils en ple vol poden provocar problemes amb les instal·lacions de telefonia mòbil (antenes) de superfície.
Però això només són excuses... paga la pena aquest reportatge de ComputerWorld: Why cell phones are still grounded It's because phones interfere with airplane electronics, right? Wrong.
Why airlines want the ban
The airlines fear "crowd control" problems if cell phones are allowed in flights. They believe cell phone calls might promote rude behavior and conflict between passengers, which flight attendants would have to deal with. The airlines also benefit in general from passengers remaining ignorant about what's happening on the ground during flights, including personal problems, terrorist attacks, plane crashes and other information that might upset passengers.
(...)
Why carriers want the ban
Cell phone and tower designs are based on the assumption that at any given time, only a few cell towers will be close to any specific phone. So any given tower will use different channels than those used by other towers closest to it, but will use the same channels as towers farther away. However, when a phone is used in an airplane, it might have roughly equal access to two or more towers that use the same channels, which confuses the carriers' computer systems.
(...)
Why the government wants the ban
No FCC or FAA chairman wants to sign off a change in the rules because if a cell phone does cause either an airplane crash or a cell tower computer system crash, they don't want to be blamed. Keeping the ban is the safe decision for the politically ambitious. The ban is easier.
Jo crec que la millor raó per prohibir l'ús de telèfons mòbils és: amb l'espai tant reduït que hi ha entre seient i seient, tenir un plasta que es passa el vol parlant per telèfon pot fer que volar sigui un autèntic suplici. Els avions han de continuar sent una illa de tranquil·litat!
|
| 19:20 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 1996-2007 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|
