Última actualització: 01/04/2007; 13:28:41
Weblog d'en Xavi Caballé Weblog d'en Xavi Caballé
«Pel març, vents a dojo i tomàquets cars»

divendres, 23 / març / 2007


Carta de Jaume III de Mallorca a Pere III, el Cerimoniós

Transcripció:

Molt alt e excellent princep, e seyer e frare nostre, e en Christ e en affinitat, trametem vos l'amat e feel nostre frare Bernat del Ordre, lo qual benignament e graciosa vullats oir, e per amor d'aquel en lo qual tots devem ésser un cors en caritat e en amor, e lo qua exempli de caritat nos dona el exoir de so que vos requerra, co d'alre no us deu amonestar ne requerir, si no de so que sera profit de vostra anima, la qual tot feel crestia deu mes amar que no les coses mundanals, e vullats en nostree feyt aver conciencia, qui so vostre cosi , e per affinitat vostre frare, qui en tal estament soc posat que als estranys lo devets fer raso no re menys, co alscunes paraules secretes al dit frare aiam comeses, placia vos de creureles e entendre, e penssar si ums deim veritat. Scrita a Perpeya de nostra ma, XVIII de ianer.

Lo Rey de Malorques, vostre frare


Envia-ho a la tafanera Desa-ho a del.icio.us | 19:12 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:


Ahir en arribar al vespre (nit, més aviat) a casa em vaig trobar a la porta de l'ascensor amb un avís que deia: "Si algú ha perdut un gat, el tenim al patí de l'entresòl":

Gat perdut

I en arribar a casa meva s'ha confirmat la sospita: aquest gat perdut era el meu Carpanta.

A l'entresòl del meu edifici hi ha una llar d'infants que, evidentment, a quarts de deu de la nit està ben tancada. De sempre, el Carpanta ha agafat la costum de pujar a la barana del balcó i mirar com juguen els nens. Haig de reconèixer que patia quan ho feia, però bé, tampoc em preocupava massa. Els gats són animals molt àgils i saben controlar les situacions.

Però és veu que no sempre. Jo visc a un tercer pis i el pati on ha anat a parar era un entresòl. Per tant, uns deu metres de separació, més o menys.

Quan vaig arribar a casa, a quarts de deu de la nit, ja no quedava ningú a la llar d'infants. Així he hagut d'esperar fins gairebé les vuit del matí per saber si encara hi era i en quin estat es trobava. No us podeu imaginar la nit que he passat pensant en que podia haver passat: si havia sobreviscut a la caiguda, si s'havia escapat del patí i estava voltant per l'interior de l'illa... si algú se l'havia endut.

M'ha costat molt dormir avui; bé, de fet pràcticament no he pogut dormir pensant en que podia fer. Des del balcó ni el veia ni hi havia cap indici que hi fos. Als voltants de les quatre ja havia començat a fer l'avís per repartir per totes les cases de l'illa per tal de recuperar-lo:

El cartell que al final no ha fet falta imprimir...

Finalment, avui al matí a primera hora he anat a la llar d'infants. En Carpanta encara hi era, amagat dins d'uns pneumàtics que fan servir els nens per jugar al patí. Sort dels pneumàtics, no haurà passat massa fred aquesta nit. No tenia cap ferida superficial i només feia uns miols molt forts indicant que estava espantat. No es deixava agafar i l'he hagut de perseguir una bona estona.

Quan finalment l'he agafat, l'he ficat dins d'un transportin i l'he pujat a casa. En arribar i deixar-lo lliure ha començat a voltar per la casa (continuant amb els miols a un volum ben fort), però ràpidament s'ha calmat. A anat a veure aigua, després a menjar, a fer les seves necessitats a la sorra... i després al sofà a netejar-se.

Passada una estona s'ha acostat a mi per que l'acariciés una estona, fins roncar. He aprofitat per palpar-lo per veure si alguna part del cos li feia mal. Després l'he fet caminar i córrer pel passadís de la casa. Afortunadament tot semblava normal i diria que no té cap seqüela. Jo també ja estava molt més calmat, un cop recuperat de l'ensurt de perdre el gat.

Ara el tindré uns quants dies en observació permanent... i amb la porta del balcó tancada!

Afortunadament no ha calgut imprimir el cartell ;) I al Carpanta, segurament, ja només li queden sis vides.


Envia-ho a la tafanera Desa-ho a del.icio.us | 12:21 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:


[Via BoingBoing] El servei online «The Well» no ha acceptat la petició d'accés que ha realitzat en Kevin Mitnick... la gràcia de tot això és que «The Well» va ser un dels sistemes utilitzats per Mitnick abans de ser detingut l'any 1995 (llegiu més sobre això a «Takedown» i «The Fugitive Game»
Snip:

From: The WELL Help Desk

Date: Mar 2, 2007 11:36 AM
Subject: Your registration for membership in The WELL
To: mitnick@...

We have decided not to offer you membership in The WELL. Your payment will be refunded, and your application is denied.

The WELL staff

Kevin Poulsen posts Kevin Mitnick's response, and explains why this news is funny, here.
 


Envia-ho a la tafanera Desa-ho a del.icio.us | 11:35 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:


Sempre s'aprèn alguna cosa llegint aquí i allà. Fins ara mai m'havia preocupat de saber que verificacions que tot sovint trobeu a les pàgines web i que permeten evitar els atacs automatitzats dels spammers tenen un nom i que, a més, no sempre són eficaces.

Bé, aquest article breu m'ha servit per saber no només que tenen un nom sinó també com els spammers intenten ignorar-los: Los ataques de robots "spammers" a sitios web generan ingeniosas contramedidas.

El nom d'aquestes imatges és captchas (Completely Automated Public Turing test to Tell Computers and Humans Apart, o en català test de Turing públic i automàtic per a diferenciar a màquines d'humans).
¿Le han pedido alguna vez que, para usar un servicio de la red, introduzca las letras y números que aparecen en una imagen? Es un "captcha", una medida de defensa contra los programas robot que llenan los blogs de correo basura, revientan encuestas o crean cuentas gratuitas con fines ilícitos. Sirve para que el servicio sepa que somos humanos y a veces falla porque, precisamente, somos humanos.
 
Bé, una vegada més els spammers demostren que sempre hi ha algun mètode per saltar-se aquestes verificacions
La herramienta más común contra estos robots siguen siendo los "captchas" y, conscientes de ello, los criminales contraatacan: "Primero pagaban a personas para resolverlos, pero no les salía a cuenta. Ahora usan el reconocimiento óptico de caracteres (OCR), utilizado en los escaners".

(...)

Están apareciendo fórmulas alternativas de "captchas", como pedir que se resuelva una suma sencilla, mostrar diversas imágenes y preguntar algo relacionado con ellas (¿Qué persona es rubia?) o hacer un puzzle. Pero, aunque consigan engañar a los robots, los viejos y nuevos "captchas" adolecen de un gran problema: no todo el mundo puede resolverlos.
 


Envia-ho a la tafanera Desa-ho a del.icio.us | 11:28 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:

© Copyright 1996-2007 Xavier Caballe. . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
Wishlist
Març 2007
Diu Dil Dim Dim Dij Div Dis
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
Feb   Abr

RSS




Contingut actualitzat




Categories


Darrers comentaris

Arxiu

Contingut antic
(ja no s'actualitza)


Articles
(fins maig 2003)



Versions anteriors
d'aquesta pàgina

Webs d'amics
jcea
Vicent Partal
Jordi Mas
Toni Hermoso
Mercè Molist
Mina Nabona-Jassans

Gurus
Scripting News
Jon Udell
Bruce Sterling
Bruce Schneier
Howard Rheingold
Reflexiones e irreflexiones
Atalaya
Cuaderno de bitácora
Linotipo
Pedro Jorge Romero

Seguretat
reversing.org
Seguridad de la información
Somiatruites, Ciberderechos
     en la red

eN Espiral ~> Juanma Merino
Navega seguro

PDA
CosesPalm
PalmCat
CanalPDA.com

Cultura
El Llibreter