|
 |
dimarts, 9 / gener / 2007 |
|
|
Bé, finalment un dels grans rumors de fa anys s'ha desvetllat: Apple ha presentat el seu telèfon mòbil, l'iPhone... i ho ha fet d'una forma espectacular. És un telèfon de somni, gairebé tot allò que tothom somniava.
Avui tothom parlarà de tot el meravellós que és aquest telèfon. Però... a la vegada, perdoneu-me... jo en sóc una mica escèptic.
Si realment tot el que s'ha vist es fa realitat, ens trobem sens dubte amb el millor telèfon mòbil del món. Un telèfon que voldrà tenir molta gent, d'una empresa amb molta reputació. Així doncs, només 10 milions d'unitats en un any i mig? Només es plantegen un objectiu tan poc ambiciós com un 1% del mercat per un telèfon que, tal i com s'ha presentat, tothom el voldrà?
Segona cosa que no veig clara: Apple sempre ha destacat per presentar bons productes... i en certa mesura, avançar-se a la resta de fabricants alhora de presentar un 'pack'. Però no recordo mai un producte tan avançat respecte a la competència com aquest. L'iPhone que s'ha vist avui és a uns quants anys de diferència si el comparem amb la resta de telèfons mòbils
L'experiència dels fabricants de telèfons crec que és molt clara: mai cap fabricant l'ha encertada a la primera. Tots els fabricants de telèfons han hagut de fer diverses generacions per obtenir un producte de qualitat... Apple ho sembla haver aconseguit a la primera. Però, a més, deixa a la competència molt lluny: el seu producte és, aparentment, mooooolt millor que la resta.
Com pot ser que estigui tan avançat respecte a la resta?
Tercer punt fosc: algú l'ha vist? No he seguit la presentació (no tinc QuickTime), però pels seguiments em sembla que tota l'estona l'iPhone només s'ha vist en vídeos. Ha estat, doncs, una presentació «PowerPoint»... i tots sabem que als «PowerPoints» tot sempre és espectacular, bonic... i tot funciona de meravella. Després la realitat és molt diferent.
Existeix realment l'iPhone que hem vist? Es tot tan bonic? On hi ha l'aspecte amagat... si l'iPhone és tot allò que he vist, jo ho tinc ben clar: en vull un. I com jo, pràcticament tots els usuaris d'ordinadors i telèfons mòbils en voldran un. L'iPhone és millor telèfon que cap altre existent avui (i segurament cap millor que cap altre telèfon existent en els propers dos anys).
Hi ha alguna cosa que no veig clara i no se pas quina...
|
| 23:57 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Al weblog de David Pogue explica al seu weblog New York TImes l'experiència de capturar les connexions WiFi en una cafeteria de Manhattan:
We met (Jon, the camera crew and I) in a Manhattan Wi-Fi coffee shop. Turns out there was absolutely nothing to it. Jon sat a few feet away with his PowerBook; I fired up my Fujitsu laptop and began doing some e-mail and Web surfing.
That’s all it took. He turned his laptop around to reveal all of this:
- Every copy of every e-mail message I sent *and* received.
- A list of the Web sites I visited.
- Even, incredibly, the graphics that had appeared on the Web sites I had visited.
None of this took any particular effort, hacker skill or fancy software. Anyone could do it. You could do it. No és cap novetat des del punt de vista tècnic, però sí que es publiqui a un mitjà tan generalista com el New York Times
|
| 18:11 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[The New York Times] Independent Bookstores: Cozy, Friendly, Full of Surprises. El suplmenent dominical del New York Times va publicar ahir un interessant passeig per les llibreries independents de Nova York. Interessant per tenir-lo a l'agenda i, en el proper viatge, anar més enllà del Barnes & Noble.
NEW YORK has always been known as a city capable of sating any desire: for money, for high fashion, for companionship. But if you're just a bespectacled out-of-towner who suffers from simple book lust, its eclectic collection of independent bookstores can scratch your itch, too.
Even with the Jolly Green Corporate Bookstore Giant spreading its shelves throughout Manhattan faster than Meg Ryan's 1998 laptop can say «You've got mail», the city still has many spots where specialized collections, cozy atmosphere and friendly and knowledgeable staff win out over huge selection, standardized décor and jam-packed cafes (serving coffee from that other Jolly Green Corporate Giant).
|
| 17:52 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
How to secure Oracle in 20 minutes. Una sèrie de consells bàsics per enfortir la configuració d'un servidor de base de dades Oracle. No és un sistema per protegir completament la base de dades, sinó senzillament tapa els forats més evidents:
- Lock down the listener
- Secure schemas
- Revoke privileges
- Lock down key packages
- Lock down the paths to data
- Enable basic audit
|
| 17:44 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 1996-2007 Xavier Caballe. . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|