|
 |
dijous, 28 / desembre / 2006 |
|
|
Hi havia una vegada una persona que, cansada de la feina i el ritme de vida de la ciutat, decideix deixar-ho tot i anar-se'n a viure a un poble.
Però, és clar, no pot restar sense fer res... així que decideix anar a visitar a un pagès per veure si troba feia a la granja. «Cap problema! A una granja sempre hi ha alguna cosa per fer».
I així va començar a treballar. Com acostuma a ser habitual, el primer dia li va tocar la feina que ningú volia fer: adobar el terreny amb fems, per tal de preparar la propera sembra. Dit i fet, en mitja jornada fa tota la feina.
El seu cap, sorprès per la seva eficàcia li encarrega la segona feina: com hi ha superpoblació de pollastres, cal matar-ne uns quants per mantenir el preu del mercat. Com l'altra vegada, en poques hores el nostre personatge enllesteix la feina.
A l'endemà, el pagès ja li té confiança i decideix donar-li una feina de més responsabilitat i agraïda: «Has d'anar als pomers i escull les pomes que semblin més madures. És un encàrrec especial per al nostre millor client i vull quedar bé».
Passa el matí; cap senyal de vida del nostre amic. L'hora de dinar, no se'l veu per enlloc... mitja tarda i res. Preocupat, el pagès se'n va cap als arbres, no sigui que li hagi passat res. No, està bé; o potser no... està davant el primer arbre i el cistell buit sense cap poma. La seva cara mostra el nivell d'angoixa.
-Escolta, estàs malalt?
-No, no...
-Aleshores, que et passa? Com es que no has collit cap poma! De dropo ja sé que no ho ets pas... ho vas demostrar ahir fent la feina de tot un dia en un matí.
-Bé, la qüestió és que no estic capacitat per aquesta feina.
-I ara! Però si és ben fàcil: només cal mirar quines les pomes més vermelles i madures.
-Bé... és que, mireu, jo a la ciutat feia de consultor informàtic... Per això si es tracta d'escampar merda o de tallar caps, en sóc un veritable expert. Però si, per contra, haig de prendre decisions, senzillament és que no en sé!
(Adaptació d'un conegut acudit sobre consultors informàtics).
|
  | 23:42 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[Bookfinder] Top 10 US out of print books of 2006 és la relació dels 10 llibres exhaurits més cercats als Estats Units. Ja ho sabeu, si teniu un d'aquests llibres, el podeu considerar com una inversió :)
- Sex (1992) by Madonna
A perennial favorite, the pop icon’s first book, featuring erotic photos, Vanilla Ice cameos, and more
- Football Scouting Methods (1963) by Steve Belichick
Legendary college football scout’s playbook used by coaches and players to develop winning game plans
- Touch Me Again (1978) by Suzanne Somers
The ever so cleverly titled sequel to Touch Me, Ms. Somers’ first collection of poetry. (Yes, that Suzanne Somers.)
- Man in Black: His Own Story in His Own Words (1975) by Johnny Cash
His original autobiography, and the source for the hit film Walk the Line
- Treasury of Great Recipes (1965) by Mary and Vincent Price
Some of the best recipes from world-famous restaurants redesigned for the amateur kitchen. (And yes, that Vincent Price.)
- The Principles of Knitting (1988) by June Hemmons Hiatt
Methods and techniques of hand knitting, the ultimate resource
- The Lion’s Paw (1946) by Robb White
An enduring children’s adventure story
- The Secret of Perfect Living (1963) by James Mangan
An early source book about positive mind control using affirmations (“I’m good enough, I’m smart enough, and doggone it, people like me”). This book just came back into print on December 1, clearly a wise move on the part of the rights holders.
- Once a Runner: A Novel (1978) by John L. Parker, Jr.
Cult classic about the sport of running; the sequel, Again to Carthage, is expected soon
- One Way Up (1964) by John F. Straubel
Chronicles the history of helicopter development
|
| 21:51 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Per la meva experiència, una de les coses més difícils d'entendre (especialment els que tenen una formació informàtica i no pels que venen del món de les telecomunicacions) són les subxarxes IP... és a dir,la divisió de l'espai lògic d'adreces IP per facilitar-ne la gestió i identificar on es fa una comunicació directa entre els equips sense necessitat d'utilitzar cap mena de passarel·la de connexió amb una altra xarxa.
A mi mateix m'ha costat força anys expressar-me amb desimboltura i entendre tots els conceptes relacionats amb les subxarxes i les implicacions que té en el disseny de les xarxes.
Avui he trobat aquest article IP subnetting made easy que és la millor explicació que he trobat mai sobre els conceptes de subxarxes. El trobo força complet i clar. Us el ben recomano.
Estic pensant a demanar permís i fer la traducció al català.
|
| 21:30 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Pel que estic llegint, sembla que una de les principals tendències del proper any serà la popularització de determinats sistemes biomètrics per a la identificació de l'usuari. Tinc constància que algunes grans empreses estan a punt de fer del desplegament a nivell global.
Fins ara la biometria s'havia centrat fonamentalment en el reconeixement de l'empremta del dit. Això té un inconvenient i és el fet d'haver de passar el dit per un lector especialitzat i evita, per exemple, mantenir una autenticació permanent mentre l'usuari està treballant. A més a més, hi ha problemes reconeguts de col·lisions en petjades i el nombre de falsos negatius supera els límits acceptables.
Les implementacions que conec han escollit un altre mètode d'autenticació biomètrica: l'ús de l'empremta digital del dit gros del peu. Els problemes de col·lisions de l'empremta del dit pràcticament desapareixen i això ajuda a reduir el nombre de falsos positius i falsos negatius d'una forma exponencial. A més a més té l'avantatge que és un mecanisme que no entra en conflicte amb la utilització de l'ordinador.
Per la disposició natural del peu i el lloc on habitualment fem servir l'ordinador (taula de treball), és ben fàcil connectar el lector pel port USB i deixar-lo sota la taula. L'únic que ha de fer l'usuari és treure's la sabata i el mitjó i posar el dit gros del peu en contacte amb el lector. D'aquesta forma es pot fer l'autenticació, amb el PIN de l'usuari per tenir un doble factor. Cada vegada que l'usuari es mou, per anar a prendre un cafè, a petar la xerrada... retira el peu i això provoca el bloqueig automàtic del sistema.
Hi ha tres aspectes que cal considerar alhora de planificar el desplegament: 
- L'impacte organolèptic de la implementació: els peus acostumen a emetre unes flaires que no sempre són apreciades... Això no és important en l'entorn d'una oficina o lloc de treball amb un nombre reduït d'empleats on tots són amics. Aquest entorn accepta el problema de bon grat, tot considerant la bondat de la mesura a nivell organitzatiu. Si es tracta d'un entorn on hi ha accés de públic extern, aleshores cal establir per política de seguretat la necessitat de rentar-se els peus cada dia i utilitzar alguna mena de perfum. No es que això afecti al funcionament del sistema, però si crea una mala visió de l'organització si un client o usuari extern entra a una sala on fa pudor de peus.
- Els usuaris de portàtils i PDA. No es fàcil per aquests usuaris utilitzar aquest mètode, ja que si han de desplaçar-se no està bé demanar-los que vagin descalços. Hi ha un sistema portàtil, semblant a una clau USB de memòria... però té el problema de requerir una posició propera al contorsionisme per part de l'usuari. Si no està de bona forma o ha perdut la flexibilitat juvenil, aleshores hi ha una certa dificultat per la utilització del sistema.
- Els problemes de vergonya per haver d'ensenyar una part pudenta de l'organisme, com és el peu, als companys de feina. És lleig haver de treure's la sabata i descobrir que el mitjó té un forat... que les ungles estan plenes de ronya, que hi ha dits enganxats o la presència de pel per tot arreu... com en el primer cas, tot es soluciona aplicant una formació als usuaris que incideixi en les bondats que aporta el sistema per a l'organització i la necessitat de fer pinya tots els companys de feina i no riure's de les misèries dels altres.
 Aquesta serà, de ben segur, una tendència que cada vegada es farà més popular durant l'any 2007 i que, amb tota probabilitat, serà un autèntic estàndard a finals d'any.
Així doncs, a partir d'ara serà ben freqüent trobar a gent al a feina amb un peu sense mitjó ni sabata sota la taula... sempre, això sí, amb la protecció necessària per evitar que ningú el trepitgi accidentalment!
Actualització 21:15 - Evidentment aquest post ha estat la meva innocentada d'enguany ;)
|
| 01:04 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[News.com] Influencing the influencers? Microsoft regala un portàtil de gama alta (amb Vista preinstal·lat) als autors de weblogs tecnològics més coneguts. Els portàtils són el Ferrari 1000 i el Ferrari 5000. Aparentment no demana res a canvi, però és una forma evident d'influir en gent que, d'una forma o l'altra parlarà del teu producte. No és res de nou... la gent que treballa a diaris i revistes sovint no saben que fer amb la muntanya de regals que reben i a l'administració pública (com a mínim a la Generalitat) hi ha un protocol sobre la mena de regals que un treballador públic pot rebre... el destacable és que s'hagi escollit autors de weblogs.
|
| 00:41 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
A Cost Analysis of Windows Vista Content Protection és una anàlisi independent de l'impacte que poden tenir els canvis realitzats al sistema operatiu per tal de fer "protecció de contingut" reproduït a través de Blu-Ray i HD-DVD
Executive Summary
Windows Vista includes an extensive reworking of core OS elements in order to provide content protection for so-called "premium content", typically HD data from Blu-Ray and HD-DVD sources. Providing this protection incurs considerable costs in terms of system performance, system stability, technical support overhead, and hardware and software cost. These issues affect not only users of Vista but the entire PC industry, since the effects of the protection measures extend to cover all hardware and software that will ever come into contact with Vista, even if it's not used directly with Vista (for example hardware in a Macintosh computer or on a Linux server). This document analyses the cost involved in Vista's content protection, and the collateral damage that this incurs throughout the computer industry.
Executive Executive Summary
The Vista Content Protection specification could very well constitute the longest suicide note in history.
(...)
Denial-of-Service via Driver Revocation
Once a weakness is found in a particular driver or device, that driver will have its signature revoked by Microsoft, which means that it will cease to function (details on this are a bit vague here, presumably some minimum functionality like generic 640x480 VGA support will still be available in order for the system to boot). This means that a report of a compromise of a particular driver or device will cause all support for that device worldwide to be turned off until a fix can be found. Again, details are sketchy, but if it's a device problem then presumably the device turns into a paperweight once it's revoked. If it's an older device for which the vendor isn't interested in rewriting their drivers (and in the fast-moving hardware market most devices enter "legacy" status within a year of two of their replacement models becoming available), all devices of that type worldwide become permanently unusable.
De lectura molt recomanada.
|
| 00:32 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 1996-2007 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|
Fa uns dies 
