|
 |
dimarts, 8 / agost / 2006 |
En aquest és el NeXT utilitzat per Tim Berners-Lee com primer servidor web. Avui en dia està dipositat al Microcosm, un museu dins del CERN, a Ginebra (Suïssa).
El document que hi ha damunt el teclat és una còpia de «Information Management: A proposal» que va ser la proposta que va fer en Tim Berners Lee per presentar el projecte de la web.
Si us fixeu, l'ordinador té un adhesiu que diu «Aquesta màquina és un servidor; no l'apagueu».
Fotografia agafada de la Wikipedia.
D'això, diumenge passat, va fer quinze anys. El 6 d'agost de 1991, en Tim Berners-Lee enviava aquest missatge anunciant la web:
WorldWideWeb - Executive Summary
The WWW project merges the techniques of information retrieval and hypertext to make an easy but powerful global information system.
The project started with the philosophy that much academic information should be freely available to anyone. It aims to allow information sharing within internationally dispersed teams, and the dissemination of information by support groups.
Reader view
The WWW world consists of documents, and links. Indexes are special documents which, rather than being read, may be searched. The result of such a search is another ("virtual") document containing links to the documents found. A simple protocol (HTTP) is used to allow a browser program to request a keyword search by a remote information server.
The web contains documents in many formats. Those documents which are hypertext, (real or virtual) contain links to other documents, or places within documents. All documents, whether real, virtual or indexes, look similar to the reader and are contained within the same addressing scheme.
To follow a link, a reader clicks with a mouse (or types in a number if he or she has no mouse). To search and index, a reader gives keywords (or other search criteria). These are the only operations necessary to access the entire world of data.
Information provider view
The WWW browsers can access many existing data systems via existing protocols (FTP, NNTP) or via HTTP and a gateway. In this way, the critical mass of data is quickly exceeded, and the increasing use of the system by readers and information suppliers encourage each other.
Making a web is as simple as writing a few SGML files which point to your existing data. Making it public involves running the FTP or HTTP daemon, and making at least one link into your web from another. In fact, any file available by anonymous FTP can be immediately linked into a web. The very small start-up effort is designed to allow small contributions. At the other end of the scale, large information providers may provide an HTTP server with full text or keyword indexing.
The WWW model gets over the frustrating incompatibilities of data format between suppliers and reader by allowing negotiation of format between a smart browser and a smart server. This should provide a basis for extension into multimedia, and allow those who share application standards to make full use of them across the web.
This summary does not describe the many exciting possibilities opened up by the WWW project, such as efficient document caching. the reduction of redundant out-of-date copies, and the use of knowledge daemons. There is more information in the online project documentation, including some background on hypertext and many technical notes.
Try it
A prototype (very alpha test) simple line mode browser is currently available in source form from node info.cern.ch [currently 128.141.201.74] as
/pub/WWW/WWWLineMode_0.9.tar.Z.
Also available is a hypertext editor for the NeXT using the NeXTStep graphical user interface, and a skeleton server daemon.
Documentation is readable using www (Plain text of the instalation instructions is included in the tar file!). Document
http://info.cern.ch/hypertext/WWW/TheProject.html
is as good a place to start as any. Note these coordinates may change with later releases.
|
18:11 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Avui he hagut d'establir una connexió LDAP encapsulada amb SSL (el que es coneix com sldap, habitualment associat al port 636/tcp).
El problema en establir aquesta connexió és que el certificat utilitzat per establir el túnel SSL a l'altre extrem (el servidor LDAP) estava signat per una CA que no figura al dipòsit de certificats de l'altre extrem (el client LDAP que ha de connectar-se al servidor utilitzant SLDAP). A més a més, ningú sabia quina era la CA utilitzada per signar el certificat.
Amb openssl he pogut esbrinar aquesta informació ben fàcilment:$ openssl s_client -showcerts -connect xx.xx.xx.xx:636 > a.txt 2>&1
Examinant el fitxer a.txt, veig la informació de certificats de la connexióCertificate chain
0 s:/CN=nom.domini.tld
i:/DC=intranet/DC=XXXX/DC=XXXX/CN=XXXX
A continuació ve el certificat i la informació del certificat de servidor Server certificate
subject=/CN=nom.domini.tld
issuer=/DC=intranet/DC=XXX/DC=XXX/CN=XXX
I tota la llista de CA que figuren al dipòsit de certificats de la màquina remota.
En el meu cas, el certificat està signat per l'autoritat que figura com ISSUER del certificat.
|
15:18 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Weblog d'un col·leccionista d'ex-libris: Confessions of a Bookplate Junkie. Jo personalment no he estat mai un apassionat pels ex-libris; els llibres que compro els marco amb el meu nom i la data (i només quan són llibres 'nous'; els de segona ma i antics no els marco de cap forma), però conec gent que té autèntica fal·lera pels ex-libris i són capaços de comprar un llibre només per l'enganxina...
Si sou d'aquesta mena de gent, la forma més fàcil de desenganxar un ex-libris és amb una mica d'aigua per tal que la cola perdi el seu efecte... però cal anar amb compte de no fer malbé el llibre :)
|
11:33 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 Nepenthes és una eina per a recollir malware. Actua de forma passiva, emulant diverses vulnerabilitats conegudes i enregistrant tot aquell malware que intenta treure profit d'algunes de les vulnerabilitats emulades
|
09:55 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 Un producte pensat per a la gent que li agrada escoltar música, però no necessàriament allà on hi ha l'equip de música. La idea és ben simple: per un costat es connecta allò que volem escoltar i per l'altre costat on ho volem escoltar... pel mig, transmissió sense fils.
The Oono Transmita is a very useful little product for those who like music. It gives you the freedom to listen to the music you love in the way you want. One end plugs into what you want to play, the other end plugs into where you want to play it - the result, music to your ears! So you could play your MP3 player through your hi-fi, music from your computer through your DAB Digital Radio, your cassette player through your garden speakers - as long as the 'speakers' have a Line In port and the player has a headphone socket you can use any combination that suits you.
The best part of this system though is the fact that the transmitters can be up to 50m apart and still work. This means the 'speakers' and the player do not even need to be in the same room, giving you the freedom to roam wherever the music takes you.
THE COMPLETE PACKAGE CONTAINS:
- 2.4G Wireless Stereo Dongle and Receiver
- 2 sets power adaptor
- One USB cable
- Two audio cable
|
09:51 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2006 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|
