|
 |
dilluns, 31 / juliol / 2006 |
 Bugle ofereix una col·lecció de cerques a Google que ajuden a trobar forats de seguretat al codi font accessible a Internet. És a dir, coneguda una vulnerabilitat potencial Bugle documenta la forma de fer una cerca per determinar codi font que sigui vulnerable i, per tant, víctimes potencials de la vulnerabilitat.
|
22:12 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[George Ou] The six dumbest ways to secure a wireless LAN. Sis mesures de seguretat que, en l'actualitat, no són cap obstacle per evitar que una xarxa sense fins sigui compromesa: filtrat per MAC, ocultació de l'SSID, autenticació LEAP, desactivació de l'assignació automàtica d'adreces IP (DHCP), posició de l'antena o utilització de 802.11a/Bluetooth.
Evidentment no s'inclou WEP atès que WEP no és un mecanisme de seguretat ;) (al post original s'indica una altra raó, però en definitiva cal dir que WEP no dóna seguretat).
|
22:08 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Aquesta frase tan taxativa és el títol de l'entrevista a Kevin Mitnick que la revista @rroba publica en el seu número 107, que tot just fa un parell de dies que es pot trobar als quioscos.
De totes les entrevistes i articles que la Mercè Molist ha fet aprofitant l'estada de Kevin Mitnick a Barcelona ara fa cosa d'un mes i mig, aquesta és la més extensa i la que arriba a mostrar l'aspecte més humà del personatge i també del mite... i acaba amb un moment teletubby ;)
|
20:19 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Això que portem explicat podem creure que va esdevenir l’any 1471 que, segons les cròniques i la tradició la nostra terra va sofrir una invasió de puces veritablement esgarrifosa, les quals donaven unes fiblades que llatzeraven en gran manera la gent, que se’n sentia encara molt més del que se n’hauria sentit perquè fou un dels anys terribles de fam i de misèria, a causa d’haver-se perdut la majoria de les collites. La memòria del poble encara en té ben viu el record en el refrany:
De l’any de la picor,
que tothom gratava. El qual és ponderatiu d’un temps reculat, llunyà í confús.
Històries i Llegendes de Barcelona
Joan Amades
|
11:19 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
A l'església del Pi de Barcelona, a la paret que dóna a la placeta del Pi hi ha una placa on es pot llegir aquesta inscripció:
El 6 de Abril de 1806 llegó la noticia de la aprobación de los milagros del siervo de Dios de José Oriol, con cuyo motivo iluminose exteriormente esta iglesia. Y al pasar por este puentecito se cayó desplomado al suelo el director José Mestres sin recibir el menor daño a pesar de su extraordinaria gordura, como consta en el archivo de la R. Comunidad, y para cuyo recuerdo se colocó esta lápida.
Cal dir que la placa està molt mal conservada i costa força de llegir. L'arquitecte Josep Oriol Mestres era el pare del poeta Apel·les Mestres. El pont al que fa referència, que calia creuar per accedir a l'interior de l'església, va desaparèixer quan es va urbanitzar la placeta.
|
11:01 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2006 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|
Coincidint amb el Blackhat es publica la versió beta de 
