 |
divendres, 30 / juny / 2006 |
Estic tan sol quan tu no estàs amb mi... que sé ben redecert que em podria morir.
Jo t'estim tant que em sembla tornar boig. Lo vermell ho veig blau i lo blau ho veig roig.
Te vaig veure una volta, me vaig enamorat, me feres una ullada i mai més no em podré curar.
Tu tens verí, tu tens verí. Això és bo per a tothom, però no és bo per a mi.
Els dius "t'estim" i no estimes ningú. Conta'm mentides. Ningú no les diu com tu.
Torna, torna... torna'm a anomenar. Quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar.
Tan sols per culpa teva me bolc en fang i llim. Voldria avorrir-te la meitat del que t'estim.
Guillem d'Efak
|
00:51 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dijous, 29 / juny / 2006 |
Secrets of ENIAC.
The Electronic Numerical Integrator and Computer (ENIAC) was among the very first computers—some say it was the first, though there are competing claims. Built at Penn from 1942 to 1946, its work was the most prosaic imaginable: calculating missile ballistics and later helping with the design of the hydrogen bomb. Looking back from today, with every facet of society permeated by super-fast, ultra-miniaturized, all-but-invisible computers, the ENIAC seems ludicrously clunky and primitive. But this is where it all began.
|
08:11 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
HackerMedia, podcasts sobre seguretat informàtica.
Un dels que he trobat més interessants és el vídeo Intro to TrueCrypt.
TrueCrypt is an open source encryption package for Windows and Linux, with plans to port it to other systems as well. It allows you to create file systems that transparently encrypt the data stored to them. Since it is open sourced it has been well reviewed and can be ported to new platforms, not something that can be said for Microsoft’s EFS. Another cool feature of TrueCrypt is “plausible deniability” encryption. A hidden volume can be stored in a standard volume using a different password, allowing the user, if forced, to giveaway the outer volume password while keeping the hidden volume password secret.
You can download TrueCrypt from: http://www.truecrypt.org/
|
07:49 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dimecres, 28 / juny / 2006 |
La llibertat és la raó de viure, dèiem, somniadors, d'estudiants. És la raó dels vells, matisem ara, la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge. Són les places de toros amb cadires damunt la sorra en temps d'eleccions. És el perill, de matinada, al metro, són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l'amor als parcs. La llibertat és quan comença l'alba en un dia de vaga general. És morir lliure. Són les guerres mèdiques. Les paraules República i Civil. Un rei sortint en tren cap a l'exili. La llibertat és una llibreria. Anar indocumentat. Són les cançons de la guerra civil. Una forma d'amor, la llibertat.
Joan Margarit
|
16:25 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dimarts, 27 / juny / 2006 |
Any 1992. Una societat que viu dins d'una gran crisis moral com conseqüència de la encara recent Guerra Mundial Terminal on una tercera part de la humanitat va morir. El planeta, a més, pateix la pluja radioactiva convertint-lo en un lloc inhòspit.
La ONU promociona constantment, a través dels monitors de televisió que hom troba per tot arreu, les colònies extraterrestres. A més a més, totes les famílies que emigrin de la Terra rebran un androide que s'encarregarà de totes les tasques domèstiques. Els que continuen vivint a la Terra han de fer front a les malalties originades per la radiació. A més a més, gairebé tots els animals han mort i per això la possessió d'un animal és gairebé una obligació. La raresa de l'animal és un dels principals indicadors de l'estatus quo social... com menys abundant (o fins i tot extint) és un animal, més car és i, per tant, la seva possessió mostra el nivell econòmic.
Fora de la Terra, la vida no és fàcil pels androides. D'un aspecte extern idèntic al dels humans, molts fugen de la seva situació d'esclavitud i viatgen a la Terra tot cercant la llibertat. El protagonista central de la novel·la és Rick Deackard, un policia de San Francisco especialitzat en la detecció d'aquests androides.
Per fer-ho s'utilitza una tècnica de mesura de l'activitat cerebral i el moviment dels ulls davant una sèrie d'estímuls emocionals. En funció de les respostes es determina si un ésser és humà o un androide. Si és un androide cal determinar si ha matat a algun humà.
Oi que aquest argument us recorda quelcom? És ben normal... aquesta novel·la va inspirar la que possiblement és la millor pel·lícula de tots els temps: «Blade Runner» i justament això fa que aquesta curta novel·la ara estigui d'una certa actualitat, arran la notícia de la propera reestrena d'un nou muntatge de l'obra mestre de Ridley Scott magistralment interpretada per un jove Harrison Ford.
Títol: «Els androides somien xais elèctrics?» («Do Androids Dream of Electric Sheep?») Autor: Philip K. Dick Traducció: Manuel de Seabra 258 pàgines Edicions Proa. Col·lecció «Les eines», 16
|
23:06 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[ComputerWorld] Bill Gates' piracy confession. Fa una setmana, el Wall Street Journal va fer una llarga entrevista a Bill Gates... i cap al final, va dir que ell també es connectava a YouTube per mirar pel·lícules.
I de pas, ens dóna una nova definició:
WSJ: You watch physics lectures and Harlem Globetrotters [on YouTube]?
Gates: This social-networking thing takes you to crazy places.
WSJ: But those were stolen, correct?
Gates: Stolen's a strong word. It's copyrighted content that the owner wasn't paid for. So yes. La negreta és meva.
|
21:49 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Internet és, en gran mesura, tal i com la coneixem gràcies a la forma de ser de Jon Postel.
Jonathan Bruce Postel (6 d'agost de 1943 - 16 d'octubre de 1998), des de la Universitat de Califòrnia va ser, des del 1969 i fins a la seva mort, l'editor dels RFC, els Request for Comments, una sèrie de documents on es defineixen tots els estàndards, investigacions, metodologies i innovacions relacionades amb Internet. Des d'aquesta posició va treballar en l'estandardització de tot allò relacionat amb la xarxa. Des d'aquesta posició, va participar activament en el procés, sent el responsable de la definició de la família de protocols TCP/IP: això ho trobem a l'RFC 791 (protocol IP), l'RFC 792 (protocol ICMP) i l'RFC 793 (protocol TCP). Altres protocols en els que també va participar inclouen el protocol SMTP (correu electrònic) i el DNS (resolució de noms).
Per adonar-nos de la seva influència, l'estructuració de dominis en la forma que tots coneixem de [domini_segon_nivell].[domini_primer_nivell] va ser pensada per Jon Postel.
En Jon Postel era una d'aquelles rares persones amb una capacitat innata per veure més enllà del seu nas i identificar els problemes futurs. Quan pràcticament ningú utilitzava el correu electrònic, a l'any 1975, ja va preveure un dels grans problemes futurs... avançant-se a la resta de la humanitat i amb trenta anys d'antelació, ens deia que l'SPAM seria un problema. I ho va deixar escrit a l'RFC 706: «On the Junk Mail Problem».
Si se l'hagués escoltat aleshores, no hauríem patit el problema del correu brossa.
Un dels seus grans llegats, que ens mostra tota la seva personalitat, la trobem dins el RFC 793 i coneguda internacionalment com la Llei Postel: «vigila amb el que fas i sigues tolerant amb allò que fan els altres» (traducció lliure del «be conservative in what you do, be liberal in what you accept from others»). Tota una declaració de principis.
|
00:39 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
FranzWiki recull totes les eines de fuzzing disponibles en l'actualitat. El fuzzing és una tècnica de depuració de software consistent en utilitzar una gran quantitat de dades aleatòries com a entrada de dades, la qual cosa permet detectar molts problemes que, amb les tècniques tradicionals de verificació, passarien desapercebuts.
El fuzzing està actualment "de moda" dins de la seguretat informàtica com un mecanisme per a la detecció de vulnerabilitats de seguretat en diversos components que fins al dia d'avui pràcticament no s'analitzaven, com són els controladors de dispositius. Una de les primeres aplicacions pràctiques ha permès la detecció d'una gran quantitat de vulnerabilitats, explotables de forma remota, als controladors de les targetes sense fil.
|
00:10 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
diumenge, 25 / juny / 2006 |
Grace Hopper (9 de desembre de 1906 - 1 de gener de 1992) va ser una militar nord-americana, amb grau d'almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programació.
Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d'alt nivell compilat especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica.
El COBOL va ser el primer llenguatge que va oferir una autèntica interfície als recursos disponibles a l'ordinador, de forma que el programa no havia de conèixer els detalls específics. D'aquesta forma, personal sense un coneixement específic de cada una de les màquines podia desenvolupar programes. El segon avantatge es que els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent al que s'havien programat, sense necessitat de fer cap canvi.
Al final de la seva carrera professional, abans de retirar-se, va participar en els comitès d'estandardització dels llenguatges de programació COBOL i FORTRAN.
Com a anècdota, va popularitzar la utilització del terme bug per referir-se als problemes informàtics. Treballant amb un Mark II a la universitat de Harvard, el 9 de setembre de 1947, es van trobar amb una mena de mosca enganxada a un dels relés de l'ordinador, fet que impedia el funcionament de l'ordinador. La mosca ha passat a la història de la informàtica quan la van enganxar al llibre de registre d'activitat de l'ordinador amb la inscripció «First actual case of bug being found» (primer cas real de localitzar un bug)... per això el procés de depuració dels problemes dels ordinadors es coneix com debugging.
|
21:58 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[Salon.com] Is the NSA spying on U.S. Internet traffic?
Salon exclusive: Two former AT&T employees say the telecom giant has maintained a secret, highly secure room in St. Louis since 2002. Intelligence experts say it bears the earmarks of a National Security Agency operation.
(...)
In interviews with Salon, the former AT&T workers said that only government officials or AT&T employees with top-secret security clearance are admitted to the room, located inside AT&T's facility in Bridgeton. The room's tight security includes a biometric "mantrap" or highly sophisticated double door, secured with retinal and fingerprint scanners. The former workers say company supervisors told them that employees working inside the room were "monitoring network traffic" and that the room was being used by "a government agency." La NSA i AT&T en el passat ja han col·laborat en la intercepció de les trucades telefòniques: EFF's Class-Action Lawsuit Against AT&T for Collaboration with Illegal Domestic Spying Program.
|
21:06 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Una completa experiència pràctica en l'ús del Treo 700p: Treo 700p Review. In Love All Over Again With The Best Smartphone In The World (en dues parts).
Si algú té dubtes de quin és el telèfon mòbil avançat més potent que està disponible actualment, ha de llegir aquests dos articles per confirmar el que molts ja sabíem des de fa força temps: el millor telèfon mòbil és un Treo.
El model 700p, la tornada al sistema operatiu Palm OS, amb una gran resolució de pantalla (320x320), suport de xarxes EvDO (l'equivalent nord-americà al 3G europeu), càmera d'1,3 megapíxel i un gran nombre de grans prestacions.
Simultàniament, per celebrar el 10è aniversari de Palm, hi ha una edició especial del Treo 650 en negre, en principi només disponible als Estats Units.
|
19:30 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[El Pais] Los mejores consejos de un 'superhacker'
Con sólo diez llamadas puedes asaltar una empresa. La ingeniería social funciona mejor con las grandes compañías, porque los empleados no se conocen entre sí y puedes hacerte pasar por ellos. En general, la ingeniería social es una técnica más rápida que ponerte a buscar vulnerabilidades en sus ordenadores. Hoy, esta técnica sigue siendo el principal talón de Aquiles de la seguridad empresarial. La razón es, asegura, "la estupidez de la gente. Se hizo una prueba en una estación de metro de Londres, donde se regalaba un bolígrafo a quien revelase la contraseña de su ordenador. El 70% de personas aceptó el cambio".
Otras razones que enumera son: "La gente se cree invulnerable, que a ella no la van a engañar. También tiene tendencia a confiar en los otros, querer ayudarles y evita tanto como puede quedar mal. Además, no suele entender el valor de la información que manejan ni las consecuencias de sus acciones".
Para evitar este serio peligro, Mitnick recomienda a las empresas "tomarse en serio a sus empleados, implicando también a los directivos. Crear protocolos de actuación con normas sencillas, fáciles de recordar y cumplir, implicar a la gente, mostrándoles qué puede pasar si se dejan engañar y, sobre todo, enseñarles que está bien negarse a hacer o decir algo si no lo ven claro". Además, el experto aconseja no tirar a la basura información importante que alguien pueda encontrar en los contenedores, ni publicar datos en Internet, como directorios de teléfonos, muy valiosos para un atacante. Parlant de Kevin Mitnick, avui per casualitat he arribat a aquesta web que conté les versions PDF dels seus dos llibres, «The Art of Deception» i «The Art of Intrusion» així com del «The Fugitive Game, online with Kevin Mitnick» (aquest en format HTML), de Jonathan Littman.
D'aquest últim llibre, que presenta una visió molt humana de Kevin Mitnick i escrit, en certa mesura, com contrapunt a «Takedown», sempre he volgut destacar la descripció de tots els moviments de Kevin Mitnick mentre estava sent perseguit per Tsutomu Shimomura, des de finals de desembre de 1994 fins a la nit del 12 de febrer de 1995, la de la seva detenció, quan Johathan Littman era ben bé el seu únic contacte.
També hi ha la versió copyleft de l'article: Los consejos de seguridad informática del hacker más famoso del mundo (via Port 666).
|
17:42 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
divendres, 23 / juny / 2006 |
Fyodor ha publicat la nova edició actualitzada de les 100 millors eines de seguretat, a partir de les dades obtingudes dels propis usuaris que han participat en l'enquesta.
Respecte als anys anteriors destaca l'augment de les eines per a l'elaboració d'eploits, eines per a la identificació de vulnerabilitats a xarxes sense fils... i el descens en la popularitat dels detectors de les vulnerabilitats.
|
13:24 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Per obtenir alimentació elèctrica dels connectors per auriculars que hi ha als avions
Unless you're one of the few, the proud who not only can manage to find a seat on an airplane with a power outlet, but can remember your adapter as well, you're probably like us and SOL when it comes to battery powered devices on long flights. That's why we're pretty stoked to see this InFlight USB Power Unit. The concept is pretty simple, but fairly ingenious. You just stick the mini jack of the Power Unit into your seat's headphone port and crank the volume. The device trickle charges for 3-5 minutes, and then can power a connected USB device for a minute, after which the cycle starts all over again.
|
03:40 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
OmniPeek Personal
WildPackets Inc., innovators in advanced network analysis, today announced it has launched OmniPeek™ Personal, the first commercially developed Expert network analyzer available free for personal use. OmniPeek Personal gives individual users the chance to experience the power and extensibility of WildPackets’ award-winning network analysis technology at no cost.
OmniPeek Personal offers:
- Best-in-class wired and wireless analysis in one application
- Intuitive real-time graphics and display with award-winning UI
- Powerful Visual Expert and Packet Visualizer toolsets
- Application analysis and Apdex scoring that reflects end user satisfaction with applications
- Plug-in extensibility
Using OmniPeek Personal, users can:
- Troubleshoot network performance and security problems
- View “top talkers” on the network and drill down to see which nodes are communicating, which protocols and sub-protocols are being transmitted, and which traffic characteristics are affecting network performance
- Change filters on the fly without having to stop and restart packet captures
- View packet-stream based analytics by conversation pair, instantly locating network events, such as SQL queries and DoS attacks
|
02:41 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[InfoWorld] Researchers hack Wi-Fi driver to breach laptop. Descobert un sistema per prendre control d'un ordinador a partir de la manipulació del "fantàstic" codi dels controladors de dispositius de les targetes d'accés a xarxes sense fils.
The two researchers used an open-source 802.11 hacking tool called LORCON (Lots of Radion Connectivity) to throw an extremely large number of wireless packets at different wireless cards. Hackers use this technique, called fuzzing, to see if they can cause programs to fail, or perhaps even run unauthorized software when they are bombarded with unexpected data.
Això es presentarà al Blackhat 2006:
Application level security is getting better. Basic stack based string overflows have become rare, and even simple heap overflows are getting hard to find. Despite this fact there is still a huge avenue of exploitation that has not been tapped yet: device drivers. Although they don’t sound very interesting, they are full of simple security programming errors as they are often developed for performance and in tight time frames. The traditional thinking is that although the code is bad an attacker can’t really get to it. Development of reliable off the shelf packet injection techniques combined with the excessive complexity of the 802.11 protocol creates a perfect combination for security researchers. Ever seen a laptop owned remotely because of a device driver? Want to?
|
02:28 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dimecres, 21 / juny / 2006 |
 |
dimarts, 20 / juny / 2006 |
El NIST, l'organisme responsable de la definició d'estàndards als Estats Units, ha publicat recentment tres publicacions d'interès. Estan actualment en modalitat esborrany i accepten comentaris sobre el seu contingut (encara que la data límit d'algunes és el proper 22 de juny):
- The Information Security Handbook: A Guide for Managers
This Information Security Handbook provides a broad overview of information security program elements to assist managers in understanding how to establish and implement an information security program.
The purpose of this publication is to inform members of the information security management team [agency heads, chief information officers (CIO), senior agency information security officers (SAISO), and security managers] about various aspects of information security that they will be expected to implement and oversee in their respective organizations. This handbook summarizes and augments a number of existing National Institute of Standards and Technology (NIST) standard and guidance documents and provides additional information on related topics.
- Guide to IEEE 802.11i: Robust Security Networks
Guide to IEEE 802.11i: Robust Security Networks. SP 800-97 provides detailed information on the Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) 802.11i standard for wireless local area network (WLAN) security. IEEE 802.11i provides security enhancements over the previous 802.11 security method, Wired Equivalent Privacy (WEP), which has several well-documented security deficiencies. IEEE 802.11i introduces a range of new security features that are designed to overcome the shortcomings of WEP. This document explains these security features and provides specific recommendations to ensure the security of the WLAN operating environment. It gives extensive guidance on protecting the confidentiality and integrity of WLAN communications, authenticating users and devices using several methods, and incorporating WLAN security considerations into each phase of the WLAN life cycle. The document complements, and does not replace, NIST SP 800-48, Wireless Network Security: 802.11, Bluetooth and Handheld Devices.
- PIV Card / Reader Interoperability Guidelines i PIV Data Model Test Guidelines
|
16:00 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dilluns, 19 / juny / 2006 |
[Web Application Security Consortium] Domain Contamination. Descripció d'un nou model d'atac contra el DNS per a la suplantació de dominis.
This brief write-up describes an attack that exploits an inherent flaw of the client-side trust model in the context of cyber-squatting and domain hijacking, or in general, in the context of obtaining temporary ownership of a domain (or major parts of it, e.g. defacing the main page). Put simply, the idea explored is to force long term caching of malicious pages in order for them to still be in effect even when the domain returns to its rightful owner. Various attack vectors are discussed, as well as possible protection techniques. While previous works hinted at the possibility of such attack, it is worthwhile to discuss this attack in depth and to refute the common misconception that cyber-squatting, domain hijacking and similar attacks do not have long lasting effect.
|
23:55 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Fa un parell de dissabtes vaig anar a una ruta per la Barcelona medieval, organitzada pel Museu d'Història de la Ciutat. Una de les parades (no prevista, però ja que hi passavem ens hi vam parar) va ser al carrer Vigatans cantonada amb Mirallers, al costat del carrer Carassa.
A la cantonada hi ha aquesta Carassa
 d'origen medieval. Avui per avui no es coneix quina funció tenia, si purament decorativa o bé s'utilitzava per indicar quelcom. La idea més generalitzada es que aquesta carassa es va utilitzar per indicar la presència d'un prostíbul a l'edifici. Durant l'edat mitjana els carrers no tenien rètols indicadors ni cap mena de senyal estàndard per identificar on era; els noms (molts dels quals han arribat als nostres dies) eren denominacions populars, però no oficials.
Una de les teories indica que aquesta carassa servia per recordar als clients on es trobava el prostíbul. Va ser, doncs, un dels primers indicadors de nom de carrer que hi va haver a Barcelona.
D'altres curiositats sobre l'existència de prostíbuls a la Barcelona medieval: hi havia prostíbuls separats per a les tres comunitats (cristians, àrabs i jueus) i un client d'una comunitat no podia visitar el prostíbul de l'altra comunitat. Durant la setmana santa, totes les prostitutes cristianes estaven obligades a tancar-se dins de la Casa de les Egipcíaques, per tal de no "embrutar" la imatge de la ciutat. Durant aquesta estada, finançada pel Consell de Cent, havien d'anar a missa per tractar de tornar a la vida cristiana... això sí, no es podien fer monges donat que havien perdut la virginitat.
|
22:33 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Per mi se'm fa difícil comentar un llibre com Ciber@avis. No tinc pas el perfil que s'espera del lector, que és el del neòfit en termes no només d'Internet sinó també de qualsevol aspecte de la informàtica.
He tractat de llegir-lo posant-me en el lloc d'una persona que rep l'allau de notícies sobre tot el que es pot trobar a Internet, però que en la seva vida no ha tocat cap ordinador. I mirant-lo des d'aquest punt de vista, l'he començat a valorar.
Ciberavis és un manual d'introducció bàsic a la informàtica en general i a Internet molt en particular adreçat a aquelles persones que fins ara no han fet mai cap mena d'ús. Per tant, comença explicant el funcionament bàsic dels ordinadors i ofereix uns consells per ajudar en l'adquisició de l'ordinador.
Després comença a explicar com connectar-se a Internet, com accedir a les pàgines web, escriure missatges, etc... tot allò que per a una persona d'una determinada edat pot ser difícil, per la gran quantitat de coses que cal aprendre abans de poder fer res.
En aquest sentit, l'autora ha aconseguit un text on s'explica tot d'una forma planera, entretinguda i breu... tres qualificatius que sempre són difícils d'aconseguir. Potser a nosaltres es trivial entendre com utilitzar el ratolí o com identificar un enllaç dins d'una pàgina web, però per a una persona gran o algú que mai ha utilitzat un ordinador, són dos exercicis força complexos.
Els que portem anys amb els ordinadors no tenim dificultats en fer anar el ratolí, però una persona gran ha d'aprendre a utilitzar-lo i, a més a més, pot tenir les dificultats per coordinar el moviment de la ma amb seguir el punter per la pantalla.
El text és molt didàctic i explica allò que cal saber... per aprendre'n més sempre hi haurà temps. Tot s'explica de forma molt simple i per fer la lectura més entretinguda, el lector trobarà nombroses curiositats i anècdotes que l'ajudaran a mantenir l'interès en la lectura i a entendre el per què d'allò que tot just acaba de llegir.
De fet, amb molt poques adaptacions es podria aconseguir reconvertir aquest text en un manual genèric d'introducció a Internet, no només pensat per a la gent gran sinó per a qualsevol públic adult, sense importar-ne l'edat. Tot allò que avui explica per a un avi (un jove de més de 50 anys, tal i com indica la portada... i utilitzant per tant el terme 'avi' d'una forma afectuosa) pot ser perfectament vàlid per a les persones adultes de qualsevol edat que tenen el seu primer contacte amb Internet. Per a quitxalla, l'adaptació ja seria una mica més complicada.
Entre els aspectes millorables del llibre, es podria demanar alguna aplicació pràctica de tot allò que es parla. El llibre es queda en l'explicació de conceptes, però no es mostra cap demostració pràctica de com fer a través d'Internet alguna cosa que pugui ajudar a entendre com s'aplica tot el que parla el text.
Resumint, segurament el millor manual d'introducció a Internet (i a la informàtica) per a persones adultes, de qualsevol edat, actualment disponible en català.
Títol: «Ciber@vis. Manual per a joves de més de 50 anys que volen aprendre a navegar per Internet» Autora: Mercè Molist Viena Editorial Pàgines 172 1a edició, maig 2006 172 pàgines ISBN 84-8330-368-X
|
17:21 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Avui he rebut un missatge amb aquesta signatura:
 Quanta raó té... Jo reconec que tot sovint imprimeixo documents que en realitat no són necessaris en suport paper.
La propera vegada que hagi d'imprimir alguna cosa tractaré de recordar-ho.
|
12:13 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
El podeu comprar en kit: http://www.cubesatkit.com/
What is the CubeSat Kit designed to do?
The CubeSat Kit is designed to help you complete a successful CubeSat mission in as short a time as possible, and at low cost. The Kit includes:
- A rugged Development Board that you use in the lab to prototype mission-specific hardware, develop software, test your ideas, measure performance, etc.
- Software libraries and the Salvo RTOS to simplify software development.
- A low-mass, high-strength Flight Model with a large useable surface are and interior volume that fully conforms to the CubeSat specification.
- A powerful yet ultra-low-power RISC-MCU-based FM430 Flight Module to perform multiple duties (e.g. COMM and CD&H) in your CubeSat.
- Drop-in support for popular modems.
- Additional development tools (e.g. a USB interface that can also power theCubeSat).
La configuració bàsica té un preu d'uns 5.000 dòlars.
|
11:21 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
diumenge, 18 / juny / 2006 |
easyvmx.com, un creador de màquines virtuals per a VMware (versió completa i el player). Heu d'escollir el sistema operatiu (Windows, Linux, BSD o Soalris), la memòria, el nombre de processadors, la configuració de xarxa i disc i altres aspectes de la configuració de la màquina virtual... i us crea el fitxer de configuració. La instal·lació del software ja és cosa vostra.
|
20:25 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Article publicat l'11 de maig de 1992 a «El Observador»... Del text, ben poca cosa en podeu treure... tot a base de tòpics, escenes de pel·lícula i històries falses, però a veure qui se n'adona del detall de la fotografia de la portada ;)
Los 'hackers', variante del pirata informático, conectan con todo el mundo sin pagar las llamadas
|
19:12 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dijous, 15 / juny / 2006 |
L'ou com balla, al claustre de la Catedral de Barcelona:

 Fixeu-vos que la base de la font està decorada amb... cireres!
 Al Museu Marés també n'hi havia un:
|
20:52 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Avui, diada de Corpus, l'Ajuntament de Barcelona ha fet una jornada de portes obertes. Hi he anat al migdia, a l'hora de dinar i pràcticament estava sol dins de l'edifici.
 Aquesta panoràmica mostra el Saló de Cent, una sala del segle XIV on es reuneix el ple de l'Ajuntament de Barcelona (i anteriorment el Consell de Cent). El mural del fons, del 1928, és obra de Josep Maria Sert i explica la campanya dels Almogàvers a Atenes. El resultat no ha estat del tot satisfactori, atès que alguna de les fotos ha quedat una mica moguda.
En primer terme podeu veure la Maça que porten com insígnia els macers de la Ciutat, com a senyal de dignitat davant de les autoritats municipals. És de començaments del segle XX. També hi ha la Clau Commemorativa del Saló de Cent, amb les dates de construcció (1373) i de restauració (1929) i el Fainé distintiu que porten l'Alcalde i els Tinents d'Alcalde.
|
20:37 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[El Pais] Mercè Molist entrevista a Kevin Mitnick: La gente no está entrenada contra el engaño a través de la tecnología.
P. ¿El castigo para un chico curioso que juega a ser hacker debería ser la prisión?
R. Lo que necesita un chico así es redirigir sus energías hacia algo positivo. Sería mejor condenarle a trabajar para la comunidad, por ejemplo. Además, no tiene una intención criminal. El problema es que, en Estados Unidos, el hacking es automáticamente un crimen. Debería tenerse en cuenta el objetivo final: robar es una cosa y buscar conocimiento, otra. Así, hay gente joven, de 18, 22 años, a quienes les ponen una marca, la de haber cometido un delito grave, para el resto de su vida.
P. Como le pasó a usted.
R. Me trataron como a un terrorista: más de cuatro años en prisión sin juicio ni fianza. Usaron mi caso para hacerse publicidad, para sus juegos políticos, portadas en la revista Time... Los fiscales consiguieron mejores trabajos, John Markoff vendió un libro sobre mí con informaciones falsas, me utilizaron.
|
08:14 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dimecres, 14 / juny / 2006 |
Feu el següent a qualsevol màquina amb Windows 98 o posterior:
- Aneu a l'escriptori.
- Feu clic amb el botó dret del ratolí i escolliu l'opció de crear una drecera (shortcut)
- Apunteu a qualsevol programa executable.. un de fàcil i que no ofereix cap perill és la calculadora (es troba a c:\windows\system32\calc.exe o similar).
- A la pestanya de nom, fiqueu www.microsoft.com
- Ara obriu l'Internet Explorer (IE5 o IE6)
- A la barra d'adreces, escriviu www.microsoft.com (sense cometes ni l'http)
- Què ha passat?
Una de les meravelles de la integració de l'escriptori i l'Internet Explorer... Més detalls a Wrestling with Windows' hidden "features".
|
14:31 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Hacking U3 Smart USB Drives
U3 is a platform for developing applications that install to and execute from USB flash drives. It provides these applications a means to execute, read, write and clean up after themselves once the drive is removed. I haven't actually used any U3 apps yet, but having bought a "U3 Smart" drive at OfficeMax (the SanDisk Cruzer Micro 512M), I became interested in the unique way these U3 drives present themselves as two separate disks, so that the U3 software is write-protect and can auto-run on Windows machines. This page documents my attempts at changing the U3 drive to modify the write-protected partition and control the autorun feature.
|
14:15 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dimarts, 13 / juny / 2006 |
[SecurityFocus] Malicious cryptography. Els virus i cucs que fan un ús malèvol de la criptografia.
Part one introduces the concepts behind cryptovirology and offers examples of malicious potential with the SuckIt rookit and a possible SSH worm. It then introduces armored viruses that use shape shifting (polymorphism and metamorphism) to avoid detection.
In part two, a continued discussion of armored viruses (using polymorphism and metamorphism) will be followed by the concept of a Bradley worm - a worm that uses cryptography so that it cannot be analyzed. The reader will then look at Skype (now owned by eBay) as an example of an application with embedded cryptography and a closed protocol that can be manipulated by an attacker for malicious purposes, making a virus using this approach very difficult for administrators and anti-virus companies to detect.
|
12:32 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dilluns, 12 / juny / 2006 |
En el fred de l'aeroport, el ressò de la teva veu, el regust de la llàgrima.
Despistada entre la gent, clandestinament amagada. De Rio a Barcelona, aguantada per un cabell la meva melangia.
Saps que res i tanta gent, tanta samba i tant ambient, tanta vida...
{ Cita en portuguès }
No, no sé on ha anat a parar la necessitat de retrobar-te. D'anar a casa teva a dinar, per la tarda a Maracanà i a la nit a Copacabana.
Ja, veus que no t'he oblidat que a la fi t'he enviat les castanyes.
Tu, envia'm { } i una foto per que, a cops, se m'esborren les imatges.
{ Cita en portuguès }
Quan tinguis temps, per favor, dues línies costen poc i m'expliques si la Sílvia s'ha asserenat si el teu vell capità s'ha acostumat a la terra ferma.
I ara t'he de dir adéu retornar el meu cervell a Barcelona. Sàpigues que molts cops, entre el tràfec de la ciutat la teva veu ressona.
Enric Hernàez «La carta»
|
00:58 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
diumenge, 11 / juny / 2006 |
Microsoft anuncia la publicació d'un gran nombre de butlletins de seguretat el proper dimarts 13 de juny:
- Nou butlletins per a Windows (n'hi ha de crítiques)
- Un butlletí per a Microsoft Exchange
- Dos butlletins per a Microsoft Office (n'hi ha de crítiques)
- Una actualització no de seguretat i d'alta prioritat per a Windows i Windows Update.
Recordeu que, des del mes passat, Microsoft instal·la als usuaris de versions pirates un programa que pot arribar a mostrar missatges i finestres dient que s'utilitza una còpia pirata. Així doncs, aneu amb compte alhora de fer la instal·lació, eviteu la instal·lació automàtica i molt particularment, llegiu que s'instal·la. Aquesta actualització no de seguretat i d'alta prioritat provoca una mica de paüra.
|
23:39 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Els llibres de temàtica històrica estan realment de moda... i entre tots els llibres d'història, és força freqüent trobar alguna referència a l'Orde del Temple, una orde medieval de caràcter religiós i militar que va estar directament relacionada amb les Croades.
Ara bé, ja no et penses trobar amb una referència al darrer Templer en un novel·la ambientada al segle XXI, amb referències als atemptats de les Torres Bessones i que s'inicia al Central Park de Nova York.
Més que una novel·la històrica, com es podia pressuposar pel títol, ens trobem amb un autèntic thriller al més pur estil «El Codi Da Vinci». Aprofitant-se de tot allò d'obscur que hi ha al voltat dels templers, es dibuixa allò que gairebé sembla un guió de pel·lícula i no una novel·la. Un llibre amb tots els estereotips per a ser un best-seller, amb un inici espectacular, uns personatges ben estàndard i un desenvolupament en certa mesura imaginable.
La lectura es entretinguda i, segurament, aquest llibre es convertirà en un dels propers best sellers que acabarà amb una seqüela cinematogràfica. No aportarà res a la literatura universal, però et permetrà passar una estona entretingut.
De la contraportada:
Templers amb armadura cavalcant per Central Park? L'agent de l'FBI Scan Reilly creia que ja ho havia vist tot fins aquella nit de bogeria i sang en què quatre homes vestits com cavallers medievals van robar al Metropolitan Museum de Nova York alguns dels tresors més antics del Vaticà. Entre els espantats testimonis del robatori hi ha la Tess Chaykin, una jove arqueòloga que ben aviat sospitarà que al darrere hi ha alguna cosa més i que no es tracta d'un simple i espectacular robatori de joies. La sospita sorgeix, sobretot, perquè un dels objectes robats és un estrany aparell que pot ser la clau per fer sortir a la llum un scret ocult des de fa molts anys. Un secret que roman ocult des que l'últim templer va marxar de Terra Santa, enduent-se un carregament d'incalculable poder. Un secret que va omplir de terror l'Església, i que va precipitar, l'any 1312, la brutal destrucció de l'Orde del Temple.
Mentre els crims es succeeixen, en Reilly i la Tess han d'unir les seves forces per esbrinar la veritat. Però, a mesura que s'hi acosten, desitgen cada cop més no arribar-la a descobrir. Títol: «L'Ordre del Temple» («The Last Templar») Autor: Raymond Khoury Traducció: Mireia Terés Loriente Editorial: Entramat (http://www.entramat.cat/) 1a edició, maig 2006 436 pàgines ISBN 84-934754-5-9
|
19:46 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Està prou clar que si una empresa marca el funcionament d'Internet, tot presentat sovint un gran nombre de nous serveis, aquesta és Google.
Google és el tipus d'empresa nascuda a Internet i que només té sentit dins d'Internet; no ofereix cap producte (o millor dit, no es centra en oferir productes). Google ofereix un servei que es basa en posar un gran nombre d'usuaris en contacte amb una diverses fonts d'informació. Algunes d'aquestes informacions les ofereix Google directament (el resultat de la cerca), però d'altres informacions Google les ofereix en modalitat d'intermediari.
«The Search» (encertadament subtitulat «com Google i els seus rivals han reescrit les regles dels negocis i han transformat la cultura») no parla exclusivament de Google, sinó del model de negoci utilitzat per Google (i inventat per Bill Gross a Go-To.com).
I també parla de la cultura d'una empresa que ha aconseguit ser profitosa tot escoltant als seus usuaris i també als seus empleats. Tot al contrari de totes aquelles empreses que van néixer a finals dels 90 i que pocs mesos després desapareixien després de malgastar una gran quantitat de diners.
En definitiva, una lectura imprescindible per entendre com funcionen les empreses que es dediquen a fer d'intermediaris a Internet i, molt especialment, els cercadors.
Títol: «The Search. How Google and Its Rivals Rewrote the Rules of Business and Transformed Our Culture» Autor: John Battelle Editorial: Nicholas Brealey Publishing 3a reimpressió (2006) 311 pàgines ISBN 1-86788-361-6
El llibre a Amazon.com
|
19:10 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
En Gabriel Massip, un amic de fa força anys, ha iniciat el seu nou weblog, on segurament trobarem les seves experiències en lectura i fotografia.
Un dels primers posts que podem trobar fa tres preguntes força curioses sobre el projecte d'Estatut
- En primer lloc, el llenguatge. En general l'entenc, però hi ha algunes expressions que només entendrà un 1% de la població, i potser sóc generós. Què vol dir garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere? (Article 41)
- Per què hi ha l'article 19.1? No és suficient el 15.2? (El 15.2 parla dels drets de les persones, i el 19.1 els repeteix per a les dones).
- Molt curiosament, la sentència de la Junta Electoral posteriorment ratificada pel Tribunal Suprem d'impedir la campanya a favor de la participació va en contra del mateix Estatut. (Article 43.3)
El segon exemple es un indicador prou clar de l'excessiva complexitat del text de l'Estatut fent que, a la pràctica, siguin possibles interpretacions com dir que, atès que les persones i les dones tenen un reconeixement de drets diferenciat (encara que igual), l'Estatut reconeix que les dones no són persones...
És clar que aquesta complexitat es fruit de les visions generalment restrictives que ha aplicat l'estat espanyol i que fa que calgui arribar a escriure la última coma. El resultat, però, em penso que acaba sent més subjecte a la interpretació que no l'estatut vigent.
|
16:37 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[DarkReading] Social Engineering, the USB way. Una empresa de seguretat ha de fer una valoració de la seguretat d'un gran banc i un dels requeriments era la utilització de l'enginyeria social. La prova: deixar unes memòries USB pel parking de l'edifici... i esperar que els treballadors arribin a l'oficina, les trobin i les instal·lin a les seves màquines.
Evidentments les memòries USB incorporaven un regal: un troià que recollia les contrasenyes, els identificadors d'usuari i el nom de la màquina.
En només tres dies, de les vint memòries deixades, quinze van ser connectades a ordinadors del banc i el troià es va activar. Amb la informació recollida, es van poder comprometre sistemes del banc.
|
15:46 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[ComputerWorld] Social engineering replaces guns in bank heists. Basar tota la seguretat en el xifrat de les comunicacions en SSL demostra ignorància i és un gran risc
Australia's banking industry is under threat due to a heavy reliance on Single Socket Layer (SSL) encryption that hackers increasingly find their way around.
There are no "stick-em-up" dramatics in today's million-dollar bank heists; they simply involve the use of SSL-evading Trojan horses and refined phishing techniques.
While banks are reluctant to quantify financial losses, Australia's Computer Emergency Response Team (AusCert) admits that its own research proves attacks are on the rise.
AusCert general manager Graham Ingram said a false sense of security surrounds SSL encryption, a technology in use right across the financial services industry.
This reliance on Internet browser encryption means banking sessions can be hijacked by Trojans and key-logging programs especially if users engage in lax security protocols and don't use current antivirus signatures.
|
15:42 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dimarts, 6 / juny / 2006 |
66 666 66 666 66666666, 6666 66 66 66666 666666 666666 6’66666666666 66 666666-66 6 66666666 66 6666 666666666666 6 666 666 66666, 666 666666, 666 666666 666 666 666 666 666 666 66 6’666 666 :-)
66 6666 6666 66666
|
06:06 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dilluns, 5 / juny / 2006 |
«I, Woz» és l'autobiografia de l'Steve Wozniak, el cofundador d'Apple i dissenyador dels Apple I i Apple II i un dels personatges més importants en la història de la informàtica. Encara no està disponible, no es publicarà fins al novembre. No obstant, ja hi ha gent que ha tingut la sort de poder-la llegir.
A començaments de l'any 1981 va patir un accident mentre volava amb la seva avioneta, patint una amnèsia temporal. Arran d'aquest accident es va desvincular d'Apple (malgrat que després va tornar, però treballant únicament com enginyer).
Si mireu la pel·lícula Tron (1982) us trobareu amb un personatge, el Dr. Walter Gibbs. Es tracta d'un brillant enginyer que amb un amic funda al garatge de casa dels seus pares una empresa. Al començament, el Dr. Gibbs dissenya grans productes però poc a poc es sent marginat pels directius i el seu amic co-fundador.
Aquest personatge és el viu retrat de l'Steve Wozniak.
|
23:08 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
A Sevilla, del 14 al 16 de juny. El programa el podeu consultar a la web. Hi notareu la presència d'un organisme de l'administració anomenat:
Mosso's Escuadra
Les males veus diuen que és un nou jugador del Barça, per la grafia del nom.
|
19:08 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
L'arqueòleg ripollès Eudald Carbonell fa pocs dies que ha començat la publicació d'un weblog, anomenat Les activitats d'Eudald Carbonell i el seu equip.
Fa molt de temps que segueixo les activitats de l'Eudald Carbonell, des del seu començament en l'estudi del paleolític mitjà dels voltants de Girona. Vaig escoltar-lo en un recent entrevista (em penso que va ser al programa Campus del Canal 33, on el vaig veure per casualitat en una nit d'insomni que últimament s'estan fent tant freqüents) citant l'existència del weblog, però no va ser fins que ho vaig llegir ara fa uns dies a Vilaweb que hi vaig pensar.
L'Eudald Carbonell és un científic que ha aconseguit sortir del seu àmbit temàtic i convertir-se en un divulgador d'idees certament molt personals. Ha editat un bon nombre de llibres i de fet ja l'he citat en diverses ocasions. Segurament de tots els seus llibres el més destacable és l'«Encara no som humans» on explica que l'espècie humana està passant del procés d'hominització (l'assoliment dels canvis biològics que han marcat la nostra existència) al d'humanització, fruit dels canvis culturals que ens converteixen en éssers humans. Aquest últim procés encara no està del tot complet.
|
16:00 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
diumenge, 4 / juny / 2006 |
L'any 1889, dins de la seva gira europea Buffalo Bill's Wild West, una de les figures més mítiques de l'oest americà, Buffalo Bill, va visitar Barcelona per tal de fer un espectacle de cowboys. Les cròniques diuen que no va ser massa ben acollida; la parròquia esperava una cursa de toros (aleshores Barcelona era una ciutat amb una gran afecció pel món de la tauromàquia) i es va trobar amb un espectacle més propi del circ.
A l'Hotel Cuatro Naciones de la Rambla hi ha una habitació on segons la tradició va dormir en Buffalo Bill. Últimament s'ha posat de moda entre els turistes ianquis.
També hi ha un quadre que recorda la visita dels nadius nord-americans a la ciutat comtal i la seva trobada amb el monument de Colom.
|
21:36 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
lockrun és un wrapper per a l'execució de processos periòdics (cron) que pemet garantir que un mateix procés no s'executa dues vegades simultàniament. Això és útil quan un procés que s'executa automàticament pot anar molt lent (per sobrecàrrega de la màquina, absència de determinats recursos, etc...) i la doble execució pot provocar efectes no destijats.
|
09:04 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dissabte, 3 / juny / 2006 |
Ni eixutes, ni humides. Són bones, les bones patates fregides
Rosses per fora i per dins, flonges con el pa calent satisfan el paladar més exigent.
Un pot menjar-se les soles però acompanyen molt bé els plats de carns més diversos quan ens convé.
Ni eixutes, ni humides. Són bones, les bones patates fregides.
Llibre del bon profit Miquel Martí i Pol
|
23:31 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
WebJob realitza, en una operació unificada, la baixada i execució d'un programa que es troba en un servidor remot. En executar el programa, qualsevol resultat es empaquetat i es torna a enviar a un servidor remot (que pot ser el mateix des d'on s'ha baixat el programa o un de diferent). Disponible per a Windows, AIX, Cygwin, FreeBSD, HP-UX, MacOS X, NetBSD, OpenBSD, Linux i Solaris.
To date, WebJob has been successfully used to:
- Harvest evidence and diagnostic information from 300+ systems in parallel
- Periodically perform administrative tasks on a 950+ node Content Delivery Network (CDN)
- Automatically update this website every night
- Automatically update system binaries when their MD5s do not match expected values
- Automatically update DNS resource records
- Automatically update snort rules
- Automatically update root crontabs
- Automatically harvest lsof socket data
- Automatically harvest argus data
- Automatically harvest patch level information
- Deploy Solaris and FreeBSD packages
- and so on...
|
21:43 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[Tom's Hardware] 500 Hour Test of Tomorrow's Windows "Vista". Segurament l'anàlisi més completa realitzada fins a la data: 40 pàgines en total.
This new operating system is huge: it has more than 37,800 files, taking up a total of 10 GB. Part of this size stems from the fact that the current Beta is for the so-called "Ultimate Edition", which contains all available components, including complete versions of both Tablet PC and Media Center capabilities. In addition, many applications have been compiled in debug mode, so some space savings should occur for final versions once that debug switch is turned off. For our Windows Vista preview, we used Build 5381.
|
21:25 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
divendres, 2 / juny / 2006 |
La setmana passada va sortir la primera prova de concepte d'un virus de macro específic per a l'OpenOffice.org.
La resposta d'OpenOffice.org:
There has been press comment recently about a "proof-of-concept macro virus" affecting OpenOffice.org and reported in a blog at an anti-virus company.[1]
Macros are a useful part of any office suite, allowing users to automate repetitive tasks. These tasks include potentially destructive actions such as modifying and deleting files, which is why macros are of interest to virus writers.
The "proof-of-concept macro virus" showed that it is possible to write a simple "virus-like" program using OpenOffice.org's macro language. This is a known risk with any capable macro language. To mitigate against this risk, by default OpenOffice.org detects if a document contains macros, displays a warning, and will only run the macro if the user specifically agrees. This behaviour conforms to industry best practice.
The OpenOffice.org engineers take the security of the software very seriously, and will react promptly to any new issues. This "proof of concept" virus is not new information, and does not require a software patch. Technically, it is not even a virus, as it is not "self-replicating" - with OpenOffice.org's default settings, it cannot spread without user intervention.
However, the OpenOffice.org community repeats the consistent message from security experts that users should never accept files from unknown sources. For any security issue, please visit OpenOffice.org's Security Team page [2] and send a note to security@openoffice.org.
[1] http://www.viruslist.com/en/weblog?weblogid=187738337 [2] http://www.openoffice.org/security/ - The OpenOffice.org Team
|
18:20 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[Wired] 18 Days of Reckless Computing
What kind of idiot buys a computer and willingly – even eagerly – exposes it to all the malware and viruses he can? Me. I bought a Dell Dimension B110 ($468! Cheap!) and tried to kill it for more than two weeks. I clicked on every pop-up and downloaded the gnarliest porn, gambling, and hacker files I could find. It seems our Internet overlords are sterilizing spam. If I were to treat my body the way I treated this computer, I’d have yellow fever, bird flu, and Alzheimer’s. But the Dell? Eh. Somewhat the worse for wear.
|
09:52 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 |
dijous, 1 / juny / 2006 |
[CNN] Egg came first, 'eggsperts' agree. La resposta a la pregunta de que va ser primer, si l'ou o la gallina. El raonament és ben simple: el material genètic no canvi durant la vida de l'animal; per tant l'ou el va posar un animal que no tenia el DNA d'un pollastre/gallina, mentre que l'animal que hi va nèixer ja el tenia.
"Therefore, the first living thing which we could say unequivocally was a member of the species would be this first egg," he added. "So, I would conclude that the egg came first." Cal considerar que l'evolució no és un procés de tot o res (ahir no era gallina, avui si que ho sóc), sinó un procés continu. Per tant, és també molt difícil dir que la mare del primer ou on va nèixer un pollastre no era de la mateixa espècie. La distinció específica és, en gran mesura, una distinció totalment artificial.
|
13:44 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
|