|
 |
divendres, 30 / juny / 2006 |
Estic tan sol
quan tu no estàs amb mi...
que sé ben redecert
que em podria morir.
Jo t'estim tant
que em sembla tornar boig.
Lo vermell ho veig blau
i lo blau ho veig roig.
Te vaig veure una volta,
me vaig enamorat,
me feres una ullada
i mai més no em podré curar.
Tu tens verí,
tu tens verí.
Això és bo per a tothom,
però no és bo per a mi.
Els dius "t'estim"
i no estimes ningú.
Conta'm mentides.
Ningú no les diu com tu.
Torna, torna...
torna'm a anomenar.
Quan tu dius el meu nom
sembla que em tornin a batejar.
Tan sols per culpa teva
me bolc en fang i llim.
Voldria avorrir-te
la meitat del que t'estim.
Guillem d'Efak
|
00:51 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2006 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|
