|
 |
divendres, 30 / juny / 2006 |
Estic tan sol quan tu no estàs amb mi... que sé ben redecert que em podria morir.
Jo t'estim tant que em sembla tornar boig. Lo vermell ho veig blau i lo blau ho veig roig.
Te vaig veure una volta, me vaig enamorat, me feres una ullada i mai més no em podré curar.
Tu tens verí, tu tens verí. Això és bo per a tothom, però no és bo per a mi.
Els dius "t'estim" i no estimes ningú. Conta'm mentides. Ningú no les diu com tu.
Torna, torna... torna'm a anomenar. Quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar.
Tan sols per culpa teva me bolc en fang i llim. Voldria avorrir-te la meitat del que t'estim.
Guillem d'Efak
|
00:51 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2006 Xavier Caballe. . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|