|
 |
dimarts, 27 / juny / 2006 |
 Any 1992. Una societat que viu dins d'una gran crisis moral com conseqüència de la encara recent Guerra Mundial Terminal on una tercera part de la humanitat va morir. El planeta, a més, pateix la pluja radioactiva convertint-lo en un lloc inhòspit.
La ONU promociona constantment, a través dels monitors de televisió que hom troba per tot arreu, les colònies extraterrestres. A més a més, totes les famílies que emigrin de la Terra rebran un androide que s'encarregarà de totes les tasques domèstiques. Els que continuen vivint a la Terra han de fer front a les malalties originades per la radiació. A més a més, gairebé tots els animals han mort i per això la possessió d'un animal és gairebé una obligació. La raresa de l'animal és un dels principals indicadors de l'estatus quo social... com menys abundant (o fins i tot extint) és un animal, més car és i, per tant, la seva possessió mostra el nivell econòmic.
Fora de la Terra, la vida no és fàcil pels androides. D'un aspecte extern idèntic al dels humans, molts fugen de la seva situació d'esclavitud i viatgen a la Terra tot cercant la llibertat. El protagonista central de la novel·la és Rick Deackard, un policia de San Francisco especialitzat en la detecció d'aquests androides.
Per fer-ho s'utilitza una tècnica de mesura de l'activitat cerebral i el moviment dels ulls davant una sèrie d'estímuls emocionals. En funció de les respostes es determina si un ésser és humà o un androide. Si és un androide cal determinar si ha matat a algun humà.
Oi que aquest argument us recorda quelcom? És ben normal... aquesta novel·la va inspirar la que possiblement és la millor pel·lícula de tots els temps: «Blade Runner» i justament això fa que aquesta curta novel·la ara estigui d'una certa actualitat, arran la notícia de la propera reestrena d'un nou muntatge de l'obra mestre de Ridley Scott magistralment interpretada per un jove Harrison Ford.
Títol: «Els androides somien xais elèctrics?» («Do Androids Dream of Electric Sheep?»)
Autor: Philip K. Dick
Traducció: Manuel de Seabra
258 pàgines
Edicions Proa. Col·lecció «Les eines», 16
|
23:06 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
[ComputerWorld] Bill Gates' piracy confession. Fa una setmana, el Wall Street Journal va fer una llarga entrevista a Bill Gates... i cap al final, va dir que ell també es connectava a YouTube per mirar pel·lícules.
I de pas, ens dóna una nova definició:
WSJ: You watch physics lectures and Harlem Globetrotters [on YouTube]?
Gates: This social-networking thing takes you to crazy places.
WSJ: But those were stolen, correct?
Gates: Stolen's a strong word. It's copyrighted content that the owner wasn't paid for. So yes.
La negreta és meva.
|
21:49 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 Internet és, en gran mesura, tal i com la coneixem gràcies a la forma de ser de Jon Postel.
Jonathan Bruce Postel (6 d'agost de 1943 - 16 d'octubre de 1998), des de la Universitat de Califòrnia va ser, des del 1969 i fins a la seva mort, l'editor dels RFC, els Request for Comments, una sèrie de documents on es defineixen tots els estàndards, investigacions, metodologies i innovacions relacionades amb Internet. Des d'aquesta posició va treballar en l'estandardització de tot allò relacionat amb la xarxa. Des d'aquesta posició, va participar activament en el procés, sent el responsable de la definició de la família de protocols TCP/IP: això ho trobem a l'RFC 791 (protocol IP), l'RFC 792 (protocol ICMP) i l'RFC 793 (protocol TCP). Altres protocols en els que també va participar inclouen el protocol SMTP (correu electrònic) i el DNS (resolució de noms).
Per adonar-nos de la seva influència, l'estructuració de dominis en la forma que tots coneixem de [domini_segon_nivell].[domini_primer_nivell] va ser pensada per Jon Postel.
En Jon Postel era una d'aquelles rares persones amb una capacitat innata per veure més enllà del seu nas i identificar els problemes futurs. Quan pràcticament ningú utilitzava el correu electrònic, a l'any 1975, ja va preveure un dels grans problemes futurs... avançant-se a la resta de la humanitat i amb trenta anys d'antelació, ens deia que l'SPAM seria un problema. I ho va deixar escrit a l'RFC 706: «On the Junk Mail Problem».
Si se l'hagués escoltat aleshores, no hauríem patit el problema del correu brossa.
Un dels seus grans llegats, que ens mostra tota la seva personalitat, la trobem dins el RFC 793 i coneguda internacionalment com la Llei Postel: «vigila amb el que fas i sigues tolerant amb allò que fan els altres» (traducció lliure del «be conservative in what you do, be liberal in what you accept from others»). Tota una declaració de principis.
|
00:39 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 FranzWiki recull totes les eines de fuzzing disponibles en l'actualitat. El fuzzing és una tècnica de depuració de software consistent en utilitzar una gran quantitat de dades aleatòries com a entrada de dades, la qual cosa permet detectar molts problemes que, amb les tècniques tradicionals de verificació, passarien desapercebuts.
El fuzzing està actualment "de moda" dins de la seguretat informàtica com un mecanisme per a la detecció de vulnerabilitats de seguretat en diversos components que fins al dia d'avui pràcticament no s'analitzaven, com són els controladors de dispositius. Una de les primeres aplicacions pràctiques ha permès la detecció d'una gran quantitat de vulnerabilitats, explotables de forma remota, als controladors de les targetes sense fil.
|
00:10 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2006 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|
