En el fred de l'aeroport,
el ressņ de la teva veu,
el regust de la llągrima.
Despistada entre la gent,
clandestinament amagada.
De Rio a Barcelona,
aguantada per un cabell
la meva melangia.
Saps que res i tanta gent,
tanta samba i tant ambient,
tanta vida...
{ Cita en portugučs }
No, no sé on ha anat
a parar la necessitat
de retrobar-te.
D'anar a casa teva a dinar,
per la tarda a Maracaną
i a la nit a Copacabana.
Ja, veus que no t'he oblidat
que a la fi t'he enviat les
castanyes.
Tu, envia'm { }
i una foto per que,
a cops, se m'esborren
les imatges.
{ Cita en portugučs }
Quan tinguis temps,
per favor,
dues lķnies costen poc
i m'expliques
si la Sķlvia s'ha
asserenat
si el teu vell capitą
s'ha acostumat
a la terra ferma.
I ara t'he de dir adéu
retornar el meu cervell
a Barcelona.
Sąpigues que molts cops,
entre el trąfec
de la ciutat
la teva veu ressona.
Enric Hernąez
«La carta»
|
