Aquest és el NeXT utilitzat per Tim Berners-Lee com primer servidor web. Avui en dia està dipositat al Microcosm, un museu dins del CERN, a Ginebra (Suïssa).
El document que hi ha damunt el teclat és una còpia de «Information Management: A proposal» que va ser la proposta que va fer en Tim Berners Lee per presentar el projecte de la web.
Si us fixeu, l'ordinador té un adhesiu que diu «Aquesta màquina és un servidor; no l'apagueu».
It's a computer program that was initially developed in Finland as a means of circumventing valuable copyrights and patents owned by an American company called SCO Group.
This would be certainly true were in not for the Linux project's seductive Marxist ideology and the effect that it has on 'Blue-State' liberals
Introducing a foreign product like Linux which is often copied for free could threaten that entire industry. A generation of computer users might get use to accepting foreign software hand-outs rather than paying for a superior American products. If only the danger were just to our economy
Imagine if the State of the Union address were hacked because the TV station decided to save money by using Linux? Imagine if a stealth-bomber crashed because it's software was written by anonymous Chinese or European hackers. It would make as much sense as inviting the French to come over and take over the White-House.
And guess what software Osama Bin Laden uses on his laptop? If you guessed it was Linux you would be 100% right. Osama uses Linux because he knows designed to counterfit DVDs, curcumventing the Digital Millenium Copyright Act, and defraud companies like Disney.
If one of your friends is using Linux or may be tempted to try it show them this article. Explain that Linux is a genuine threat and that by using it they may be opening their computer to Chinese hackers.
[Slashdot] Stallman Selling Autographs... si, demana cobrar 3 dòlars per cada autògraf que signa i 2 dòlars per deixar-se fer una foto. Els diners obtinguts, serveixen per finançar la FSF.
[Via Slashdot] Una de les característiques negatives dels ordinadors portàtils és el baix rendiment de les unitats de disc. Fins fa no pas massa era fàcil trobar equips de gama alta amb discos IDE de 4.200 RPM, on accedir a qualsevol fitxer era una tasca que provocava autèntiques crisi de nervis.
A TechReport.com han publicat la comparativa de set unitats de discos d'una velocitat de 5.400 i 7.200 RPM i amb capacitats que arriben fins als 160 GB: Mobile ATA hard drives compared. We quantify the ultimate laptop upgrade. Cal indicar que, certament, el disc dur és un dels pocs components que es pot actualitzar a la majoria d'ordinadors portàtils (encara que molts moldes de Dell, per posar el cas que conec, permenten l'actualització de la targeta gràfica, la targeta de comunicacions i algun component més).
És important afegir que, malgrat l'increment de velocitat, el nivell de soroll d'aquestes unitats pràcticament és equivalent als de discos de menors prestacions; Al consum d'energia, però, si que hi ha diferències considerables.
[Linux.com] How to configure a low-cost load-balanced LAMP cluster. Configuració d'un cluster amb balanceig de càrrega sense hardware específic. Es basa en la utilització del round-robin del DNS, que es una solució perfectament vàlida excepte en el cas de que calgui mantenir les sessions de les peticions http.
[Debian Administration] Filesystems (ext3, reiser, xfs, jfs) comparison on Debian Etch. Comparativa, utilitzant 11 funcions diferents, del comportament d'aquests quatre sistemes de fitxers en hardware antic (Pentium II/III i discos EIDE). La conclusió és que XFS sembla em millor sistema de fitxers per a un servidor de fitxers d'ús domèstic o d'una petita empresa.
Fa dies que en volia parlar d'aquest tema i avui en Benjamí Villoslada se m'ha avançat. Fins fa uns dies, per fer un whois d'un domini cat calia fer-ho a través de la web (on cal introduir un codi de verificació a cada consulta) o bé des de la línia d'ordres utilitzant un client whois d'una d'aquestes dues formes
Aquestes dues ordres envien una sol·licitud d'informació sobre el domini domini.cat al servidor whois.cat.
ja fa uns dies, el meu germà em va avisar que havia enviat a l'autor del jwhois, un client whois altament personalitzable, la informació necessària per fer la consulta dels dominis .cat de forma directa. Aquest canvi s'ha incorporat al fitxer de configuració jwhois.conf que està al servidor CVS i que el podeu baixar directament. La ubicació d'aquest fitxer s'indica en temps de compilació, però habitualment és /usr/local/etc/jwhois.conf.
SCIgen - An Automatic CS paper Generator... és a dir, un generador automàtic, programat al MIT, d'articles científics d'informàtica totalment falsos, però amb gràfics, figures, cites... tant autèntics que fins i tot en un congrés científic (2005 World Multi-Conference on Systemics, Cybernetics and Informatics) van aceptar un article generat amb aquest programa...
Per sort, ja hi ha disponible un detector de textos generats amb aquest programa: Inauthentic Paper Detector.
El «Codi Smith» inserit a la sentència del judici contra Dan Brown jahaestat trencat, aplicant la seqüència de Fibonacci. Si us interessa, podeu conèixer els detalls.
A Survey of DNS Security: Most Vulnerable and Valuable Assets. Estudi a gran escala sobre la seguretat del DNS, amb la finalitat d'identificar quines són les principals vulnerabilitats, els efectes que tenen (de mitjana, cada nom de domini es veu afectat per gairebé 300 servidors de noms) i quins són els servidors amb un major control dels noms de dominis i, en conseqüència, víctimes potencials d'atacs
It is well-known that nameservers in the Domain Name System are vulnerable to a wide range of attacks. We recently performed a large scale survey to answer some basic questions about the legacy DNS:
Which domain names are the most vulnerable?
Which servers control the largest portion of the namespace and are thus likely to be attacked?
Are there any servers with known security holes, and which domain names do they affect?
We present the results from this survey below in the hope of identifying problem spots in the Internet and thus improving the security of our common cyberinfrastructure. This study is based entirely on public data - all information available on these pages is also available to others with less-than-honorable intentions.
Així, per exemple, en aquesta immensa llista podeu veure els noms de màquines que depenen de servidors de nom vulnerables a alguns dels atacs actuals, el que dóna una idea de l'abast del problema.
[Slashdot] Judge Creates Own Da Vinci Code. La sentència dictada per un jutge anglès sobre l'acusació de plagi per part de Dan Brown al llibre «El Codi Da Vinci» inclou un codi secret... Dins el text es troben diverses lletres en cursiva que, unides, formen la cadena
Vaig arribar aquest llibre escoltant una recomanació que va fer l'Emili Teixidor, que el va posar com exemple de la convivència de les grans religions. A «El Sentido de la Vida» trobem cinc històries, escrites per cinc autors diferents, que expliquen quina és la visió dels grans temes des de la perspectiva de les cinc grans religions: el cristianisme, l'hinduisme, l'islam, el judaisme i el budisme.
De la contraportada
¿Quién soy? ¿Cuál es mi lugar en el mundo? Vivir no es asunto fácil, y con la llegada de la adolescencia se multiplican las preguntas sobre el sentido de la vida en un mundo complejo y plagado de contradicciones. Este libro presenta cinco amenos relatos escritos por cinco autores expertos —Vanamali Gunturu, Ghazi Abdel-Qadir, Sybil Rosen, Hanna Jansen, Judith N. Klein—, que ilustran cómo las grandes religiones del mundo responden a las preguntas importantes de la vida.
Shannon, tras una larga excursión en canoa con su tía, una monja budista, descubre una forma nueva y fascinante de interpretar la realidad.
Simon, después de un difícil trance, se reencuentra con sus raíces cristianas y entiende el verdadero significado de la generosidad y la entrega.
Kalpana y Dilip, dos jóvenes hermanos de origen hindú, aprenden mucho sobre su religión en un viaje a la India lleno de experiencias prodigiosas.
Tarik, consternado por la huida de su hermana y la súbita enfermedad de su madre, descubre el verdadero rostro tolerante del islam.
Shosha, que está a punto de celebrar la ceremonia judía de iniciación a la vida adulta, tiene la oportunidad de explicarle a su amigo Max un montón de cosas sobre la visión del mundo a través del judaísmo.
El sentido de la vida ampliará los horizontes de los jóvenes lectores, pues no sólo responde cuestiones acerca de la propia religión, sino que proporciona, además, nuevas perspectivas sobre las otras grandes religiones, a menudo desconocidas y malentendidas. Una magnífica herramienta para comprender que no estamos tan lejos los unos de los otros y que, para vivir en paz, no conviene perder de vista lo que todos tenemos en común.
Títol: «El sentido de la vida» («Mensch sucht sinn») Autors: Vanamali Gunturu, Ghazi Abdel-Qadir, Sybil Rosen, Hanna Jansen i Judith N. Klein 160 pàgines ISBN 84.7888-983-3 Editorial Salamandra
[Slashdot] Windows Nag Windows to Counter Piracy. Microsoft està "millorant" el seu programa de detecció de còpies pirata (Genuine Advantage) als Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, Nova Zelanda i Malàisia per tal d'inserir nous avisos:
Microsoft va publicar ahir una actualització del pegat MS06-015 per solucionar els problemes de compatibilitat amb l'Explorer de Windows (documentats a l'article 918165 de la Knowledge Base).
[DailyTech] Seagate Leaks 750GB Barracuda 7200.10 Details. Un PDF publicat accidentalment a la web de Seagate desvetlla les característiques d'un disc (en versions SATA i PATA) de 750 GB amb una velocitat de 7.200 RPM.
Microsoft ha publicat la Release Candidate 1 del Windows PowerShell, un entorn de línia d'ordres adreçat als administradors de sistemes. Les seves característiques més destacades són:
Over 130 standard utilities (called “cmdlets) for completing common system administration tasks such as working with the registry, services, processes, Windows Management Instrumentation, event logs, etc..
Intuitive, task-based scripting language and support for existing scripts and command line tools.
Designed for consistency so all tools and system data stores follow a common syntax, common naming conventions and information can be easily shared/piped between tools.
Simplified command-based navigation of the operating system (including drives, startup files, and registry).
Powerful object manipulation capabilities (objects can be directly manipulated or pipelined to other tools or databases).
Designed for extensibility so that independent software vendors and enterprise developers can easily build custom tools and utilities to administer their software.
A Servicio de soporte gratuitoen Sergio Hernando (a qui segurament coneixereu per les seves col·laboracions al «una-al-día» d'Hispasec explica que ha iniciat una experiència que pot anar de traumàtica a genial... tot depèn de com evolucioni.
No se li ha ocorregut cap altra idea que iniciar un servei de suport gratuït pels lectors del seu weblog. El funcionament és ben simple: a cada post que publica al seu weblog hi ha la possibilitat que els lectors li enviïn una consulta tècnica i ell farà tot el possible per a resoldre-la. Així de simple i així de complicat.
La veritat és que ho he trobat com una iniciativa digna de menció i cal felicitar-lo pel seu valor (o insensatesa) en oferir això.
[Kevin Kelly Cool Tools] Tru-Laser Distance Measurer. Un petit dispositiu, de baix cost (100 dòlars), que permet mesurar distàncies de fins a 30 metres (100 peus) amb una precisió de mig centímetre.
L'edifici del fons és el Centre Excursionista de Catalunya i al seu interior es poden veure les columnes de l'antic temple romà dedicat a l'emperador August.
[NewScientistTech] Digital cameras leave 'fingerprints' on their snaps. Una tècnica forense permet esbrinar si una foto digital s'ha realitzar amb una càmera fotogràfica digital en particular, a partir de l'anàlisi de les imperfeccions als sensors de llum.
L'Eduard Punset ha aconseguit una fita que cal destacar: ha aconseguit que la televisió pública espanyola tingui en antena durant 10 anys un programa de divulgació científica.
Fruit d'aquesta dedicació ha anat publicant en els últims anys diversos llibres on es presenta com el gran divulgador de les idees científiques que hi ha a l'estat. En això es nota una certa evolució del seu plantejament respecte al llibre anterior que vaig llegir, Adaptarse a la marea. Si aleshores deia «En aquest llibre, al contrari del que es podria pensar, no fa ús d'aquesta fama i no fa una apologia de la ciència» en aquest nou llibre, tot al contrari, utilitza l'estil que tan popular l'ha fet en al conducció del seu programa de televisió, popularitat que ha arribat a l'extrem de ser protagonista de paròdies als programes d'humor.
L'Eduard Punset ens mostra en unes dues-centes escasses pàgines tot el recorregut evolutiu, amb profusió d'exemples de tota mena, per mostrar com la cerca de la felicitat és un dels objectius fonamentals de qualsevol vida.
En això aquest llibre es pot considerar com una mena d'unió dels pensaments filosòfics amb el pensament científic. Fins no fa massa, la felicitat es veia des de la ciència com una simple condició humana que no tenia massa importància. Avui en dia, per contra, la felicitat es considera un sentiment (per anomenar-lo d'alguna forma) que compartim pràcticament tots els éssers vius, des de les formes més complexes fins a les més senzilles. Cada forma la representa a la seva manera, però totes tenen en comú l'objectiu d'intentar trobar la felicitat.
Amb aquesta descripció pot semblar que parlo d'un llibre de para-ciència. Tot el contrari; és un llibre que fonamenta amb bibliografia, exemples i participació de l'opinió de científics totes les afirmacions que es fa. De fet, algunes pàgines requereixen més d'una lectura per a poder entendre bé les idees que es presenten. Si em permeteu un consell, tingueu un llapis o un retolador marcador ben proper mentre llegiu el llibre, per tal de marcar tot allò que us crida l'atenció.
No vull deixar de destacar, molt especialment l'últim capítol, La fórmula de la felicidad. És la culminació ideal per a tot allò que s'ha tractat al llibre. No cometeu l'error d'anar a llegir-lo directament; en gaudireu més si abans llegiu els set capítols anteriors.
El llibre té edició en català, però jo l'he llegit en l'edició en castellà.
Per cert, avui he descobert que l'Eduard Punset manté un weblog en castellà (font RSS) on reflexiona sobre diversos aspectes de la ciència. Jo ja m'hi he subscrit.
De la contraportada
La búsqueda de la felicidad es una de las grandes aventuras humanas. Tal como explica Eduardo Punset en el prólogo, el viaje a la felicidad acaba de empezar y su final es incierto. «Hace un poco más de un siglo la esperanza de vida seguía siendo de treinta años: lo justo para aprender a sobrevivir, si se contaba con la suerte, y culminar el propósito evolutio de reproducirse. No había futuro ni, por lo tanto, la posibilidad de plantearse un objetivo tan insospechado como el de ser felices. Esta era una cuestión que se aparcaba para después de la muerte y dependía de los dioses. La revolución científica ha desatado el cambio más importante de toda la historia de la evolución: la prolongación de la esperanza de vida que ha generado más de cuarenta años redundantes --en términos evolutivos--. Por primera vez la humanidad tiene futuro y se plantea, lógicamente, cómo ser feliz aquí y ahora. La gente se ha sumergido en esas aguas desconocidas, prácticamente, sin la ayuda de nadie. Ahora la comunidad científica intenta iluminar el camino».
Este libro es una lúcida y apasionante aproximación a la felcidad y sus condicionantes: las emociones, el estrés, los flujos hormonales, el envejecimiento, los factores sociales, económicos, culturales y religiosos... Una indagación que nos desvela los más recientes descubrimientos científicos en torno a este tema, y que en su capítulo final nos propone la fórmula de la felicidad.
Títol: «El viaje a la felicidad» Autor: Eduard Punset 207 pàgines 7a edició (gener 2006) ISBN: 84-233-3777-4
[Port 666] Por fin ICANN se aclara con Whois. La ICANN ha decidit que les dades públiques als servidors Whois han de ser únicament les necessàries per a contactar amb els responsables tècnics d'un domini d'Internet. D'aquesta forma s'exclou la publicació de dades que puguin ser utilitzades amb finalitats legals o de resolució de conflictes de propietat intel·lectual.
La tecnología, como en cualquier otra lengua, ha dado lugar a “blocs” activos y seguidos. Es el caso de los creados por Xavier Caballé (http://caballe.cat/), el siempre imprescindible animador de Softcatala.org Jordi Mas (http://www.softcatala.org/%7Ejmas/bloc/) o los especializados como Palmcat.org. Desde Mallorca el blog de Benjamí Villoslada, Bitassa a Lloure (http://weblog.bitassa.net/), se ha convertido en una autentica referencia de todos los interesados por el código abierto. Sobre temas tecnológicos giran también iniciativas como la comunidad de blogs “Formigues Elèctriques” (http://formigues.illadelaire.org/) que agrupa blogs como el citado de Benjamí Villoslada, el de Joan Melià (http://joanmelia.com/) o el del diseñador menorquín Oscar Barber (http://www.oscarbarber.com/wp/). En esta categoría cabe incluir también a pioneros del fotoblog como es el caso de Laureà Folch (http://www.umtsforum.net/).
Des de dissabte, aquesta web també és accessible amb el domini .cat: http://www.caballe.cat i http://www.caballé.cat. En els propers dies es convertirà en l'adreça per defecte.
Aquest cap de setmana ha començat l'emissió del nou canal musical de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió anomenada iCat FM. L'emissora recorda molt a la recordada i enyorada RAC 105 FM (abans que es convertís en l'emissora comercial i ensopida en passar sota el control del Grupo Godó); de fet molts dels locutors d'aleshores encara hi són...
Una de les característiques que més s'han destacat és la connexió Internet. De fet l'emissora emet simultàniament quatre canals, tres dels quals només són accessibles via Internet. A més a més, la pàgina web permet escoltar l'emissió en directe amb informació addicional de la cançó que està en antena (la lletra, enllaç a la pàgina web del músic, el disc on es troba...).
Tot això amb força qualitat de so i en una web amb aspecte molt ben acabat. El detall aquest de saber que estàs escoltant i on pots trobar la cançó és molt útil. De totes formes cal dir que la usabilitat de la pàgina web encara ha de millor molt i un cop marxes de la pàgina inicial on mostra la informació addicional del disc en antena, ja no pots tornar-hi i es queda una foto de Maragall fixa a la dreta de la pantalla. És una navegació tipus Flash que funciona només a la seva forma i a l'inrevés de la resta del món.
La web només funciona sota Windows utilitzant Windows Media (i presumiblement, Mac OS amb QuickTime). A la pàgina d'ajuda s'indica que la web és compatible amb Linux si s'utilitza el Firefox i el reproductor Flash... però la veritat és que ni arriba a carregar i per descomptat no s'escolta res.
Various - Urban Renewal: The Songs Of Phil Collins
Lou Reed - Metal Machine Music
Billy Idol - Cyberpunk
Naomi Campbell - Babywoman
Kevin Rowland - My Beauty
Mick Jagger - Primitive Cool
Westlife - Allow Us To Be Frank
Tim Machine - Tin Machine Ii
Limp Bizkit - Chocolate Starfish And The Hot Dog Flavored Water
Tom Jones - Mr Jones
Bruce Willis - The Return Of Bruno
Terence Trent Diabolical - Neither Fish Nor Flesh
Various - Sgt. Pepper's Lonely Heart Club Band - OST
Spice Girls - Forever
Bob Dylan & The Grateful Dead - Dylan And The Dead
Crazy Frog - Crazy Hits
Goldie - Saturnz Return
Mariah Cary - Glitter OST
The Clash - Cut The Crap
Robson & Jerome - Robson & Jerome
Alanis Morissette - Supposed Former Infatuation Junkie
Lauryn Hill - MTV Unpugged 2.0
The Cranberries - To The Faithful Departed
Vanilla Ice - Hard To Swallow
Destiny's Child - Destiny Fulfilled
The Rolling Stones - Dirty Work
Various - Christmas In The Stars: Star Wars Christmas Album
Michael Jackson - Invincible
Stevie Wonder - Woman In Red
Ace Of Bass - The Sign
Billy Ray Cyrus - Some Gave All
Fishspooner - #1
Puff Daddy - Forever
Kula Shaker - Peanuts, Pigs & Astronauts
Shania Twain - Come On Over
Chris Rea - The Road To Hell Pt2
Big Country - Undercover
The Others - The Others
Paul Simon - Songs From The Capeman OST
Babylon Zoo - The Boy With The X-Ray Eyes
The Travelling Wilburys - Vol 3
Kiss - Music From The Elder
William Shatner - The Transformed Man
Oasis - Standing On The Shoulders Of Giants
Ozzy Osbourne - Under Cover
Milli Vanilli - All Or Nothing
Neil Young And The Shocking Pinks - Everybody's Rocking
Beck - Midnight Vultures
Molts d'aquests discos els desconec totalment, però en molts dels casos que citen hi estic totalment d'acord (els discos en solitari de Mike Jagger, l'infumable Lou Reed, els horribles Kiss i d'altres)...
Ara bé, en altres casos no hi estic gens d'acord: jo no qualificaria el Supposed Former Infatuation Junkie de l'Alanis Morrissette com un dels pitjors discos; més aviat al contrari.
[Geek Entertainment TV] EFF Email Debate: Should the Sender Pay? Entrevista a Mitch Kapor (fundador de l'EFF i co-fundador de Lotus), Esther Dyson (Release 2.0) i Danny O'Brien (coordinador d'activistes de l'EFF) sore com salvar el correu electrònic i tornar-lo a convertir en un sistema utilitzable. En format QuickTime.
La capsa incorpora espai per a un màxim de 4 unitats de 250 GB, que es poden configurar en modalitat RAID 0, RAID 1 o RAID 5. En funció del tipus de configuració s'arriba al màxim d'1 TB de capacitat.
A diferència d'altres unitats, com per exemple les de LaCie (haig de dir que després de tres discos LaCie que han deixat de funcionar jo personalment mai més tornaré a comprar cap producte d'aquesta marca), la unitat d'Iomega és un NAS autèntic i permet la definició de diversos nivells de còpia de la informació entre les unitats de disc.
Així pels valents (o els que tenen un sistema de còpia extern) hi ha el RAID 0 on suma la capacitat total de tots els discos. Pels més sensats s'ofereix RAID 1, on tota la informació s'emmagatzema simultàniament en dos discos (i per tant la capacitat màxima és de 500 GB) i, finalment, pels més intel·ligents hi ha RAID 5 que combina els tres discos i utilitza el quart com índex, tenint tota la informació repartida pels tres discos i aconseguint una capacitat màxima de 750 GB.
A veure quan triguen en arribar a Europa... i a quins preus.
Digitalització del llibret «El diluvi bíblich segons la geología», una conferència de Mossèn Nobert Font i Sagué, realitzada a l'Associació de Catòlichs de Barcelona el 14 de març de 1909.
[Microsoft Research] Large Display Research Overview. Estudi de Microsoft sobre els avantatges de la utilització d'una pantalla de gran mida... i les deficiències en el software que no permeten treure'n tot el profit que seria possible.
As large displays become more affordable, researchers are investigating their effects on productivity, and techniques for making the large display user experience more effective. Recent work has demonstrated significant productivity benefits, but has also identified numerous usability issues with current software design not scaling well. Studies show that larger displays enable users to create and manage many more windows, as well as to engage in more complex multitasking behavior.
In this overview, various usability issues, including problems around accessing windows and icons at a distance, window management, and task management, will be discussedSeveral novel interaction techniques that address these issues and make users more productive across multiple sizes of displays will be explored.
Hi ha qui creu que la millor forma de desfer-se'n d'un ordinador vell és donar-lo a una ONG per tal que el porti a un país en vies de desenvolupament. Aquesta és una actitud totalment denunciable. Denunciable per ser una mostra de despotisme il·lustrat al segle XXI i, d'altra banda, per que al final es converteix en omplir a països sense mitjans per processar les deixalles en abocadors de les nostres escombraries tecnològiques.
Als països en via de desenvolupament cal facilitar-los sistemes informàtics nous, amb les mateixes capacitats que nosaltres volem utilitzar. És temptador enviar-los un sistema antic, ja que a curt termini els pode aprofitar... però, i a llarg termini, què?
Una imatge molt colpidora és veure com als ports belgues surten cada dia vaixells plens de cotxes de segona ma amb destinació a l'Àfrica. Són cotxes que a Europa ja no tenen sortida, molt d'ells en situació d'autèntic sinistre total... però és molt més econòmic enviar-los a l'Àfrica que no pas fer un procés de reciclatge.
Moltes ONG estan convertint l'Àfrica (i en menor mesura, l'Amèrica del Sud) en els abocadors de les nostres deixalles. Els hi estem donant els nostres problemes sense preocupar-nos de les conseqüències dels propers anys.
[USA Today] Healthy habits can help you stay sharp. L'activitat física és útil per mantenir la memòria... i molt especialment la curiositat. Això ja ens ho han explicat. Però, vés per on, mantenir un weblog també és una mesura que ajuda a mantenir les connexions del cervell i, per tant, la memòria.
Research on animals and humans suggests mentally challenging activities such as playing bridge, learning a new language or even blogging might help build new connections in the brain.
[Via Luarnet] German to get-pay-by-phone public transports. Els ciutadans d'Hanau, a l'Alemanya, podran pagar el transport públic utilitzant el telèfon mòbil després del resultat satisfactori d'una prova pilot realitzada per Nokia, Philips, Vodafone i l'empresa local de transport públic.
Como si los pecados tradicionales no bastaran, ahora se sumaron los “informáticos”: usar programas sin la licencia correspondiente, crear y difundir virus, emails anónimos o con datos falsos o bajar de Internet música o películas sin pagar.
También se considera pecado el spam, como así también la violación de la privacidad y la seguridad de los sistemas informáticos. Y, por supuesto, uno de los pecados más graves es la creación de sitios pornográficos y el uso de ellos.
(...)
Quien se pasa la noche chateando en vez de estar con el marido o esposa y los hijos, comete una grave falta. Peor aún si establece a través de Internet una relación sentimental con otra persona
Linus Torvalds has had an opportunity to examine the testing and analysis by Hans-Werner Hilse which we reported on yesterday (1), and has blessed it as being correct. The reason that the virus is not propagating itself in the latest kernel versions is due to a bug in how GCC handles specific registers in a particular system call. He has coded a patch for the kernel to allow the virus to work on even the latest Linux kernel.
1 Es refereixen al virus multiplataforma que, en forma de prova de concepte, afecta a Windows i Linux.
It's L-i-n-u-x, that is an Operating System... una història realment curiosa que demostra com, de vegades, hi ha gent que parla sense saber del que parla. ;) I quan els hi dius que no saben del que estan parlant, s'enfaden! :(
[Discovery Channel] Mafia Boss' Encrypted Messages Deciphered. La recent detenció del principal dirigent de la màfia siciliana va ser possible gràcies a que utilitzava un mètode molt simple per xifrar la seva informació...
The recently arrested "boss of bosses" of the Sicilian Mafia, Bernardo Provenzano, wrote notes using an encryption scheme similar to the one used by Julius Caesar more than 2,000 years ago, according to a biography of Italy's most wanted man.
Ahir per la nit vaig escoltar a Catalunya Ràdio aquest poema de Gabriel Ferrater... i l'he volgut incloure al weblog per tal que em serveixi de referència posterior.
Jo sempre he estat un negat amb la poesia; les poques vegades que ho he intentat, no he passat de les primeres pàgines. Per tant, trobar-me amb un poema que em diu quelcom no és una fet habitual.
MailSaurus és un webmail de codi obert, basat en AJAX, que ofereix una interfície semblant a les dels programes de correu tradicionals però amb l'avantatge que s'executa via web. A més a més, MailSaurus xifra la informació per tal cap altra usuari, ni tal sols l'administrador del lloc, hi tingui accés. Incorpora un servidor IMAP/POP i un client webmail que funciona des de qualsevol navegador; aquest client incorpora funcionalitats com marcar i arrossegar, navegació amb el teclat, menús contextuals... Incorpora funcionalitat anti-SPAM, filtre pels virus, etc...
Podeu comprovar les característiques de MailSaurus utilitzant la demo totalment funcional que hi ha a https://www.mailsaurus.com/totalcrm/. Personalment no m'acaba d'agradar des del punt de vista estètic ni la forma en que funciona., però això és una qüestió de gustos
Aquests dies estic d'estrena a casa... He comprat un monitor extern Dell2405 FPW de 24 polzades. Hauria preferit el model 2407, que ofereix una velocitat lleugerament superior i un menor consum d'energia però aquest model encara no està disponible a Europa.
Es tracta d'un monitor de 24 polzades panoràmic, que treballa a 1920x1200, amb una gran qualitat d'imatge. Disposa de quatre ports USB (dos a la part inferior i dos al lateral), un lector de targetes integrat (Memory Stick, CompactFlash, SmartMedia i Secure Digital), connector VGA, DVI, vídeo compost i S-Video; altaveus opcionals (que no he adquirit) i em penso que poca cosa mes... El manual està disponible online a la web de Dell.
Una característica d'agrair és la capacitat de pivotar del monitor. És a dir, tant pot estar en posició normal, treballant a 1920x1200 com en posició vertical amb una resolució de 1200x1920. Llàstima que Windows XP (a diferència del Mac OS) no reconeix el canvi de posició del monitor i cal modificar manualment la resolució... amb la reorganització de l'escriptori com a obsequi no desitjat.
He fet una foto dels connectors que hi ha a la part inferior. Si aneu a Flickr podeu veure les notes que hi he afegit indicant la funció de cada un dels connectors.
També he vist que no sóc pas l'únic que ha escollit aquest monitor. Un dels lectors que habitualment deixa comentaris, en mai9, també en té un :)
Un altre canvi que m'obliga la utilització d'un monitor extern es l'ús d'un teclat extern, car no és gaire còmode escriure al teclat d'un portàtil si fas servir un monitor extern: o tens un coll molt llarg o acabes amb un atac de torticoli! Però del teclat extern ja en parlaré un altre dia.
Avui en dia això ja no és cap novetat, però mira... m'ha donat per publicar-ho: un phishing ben aconseguit contra Bancaixa:
Normas de Seguridad (Aviso)
Estimado cliente,
Entramos en contacto con Ud.para informarle que en fecha 17/04/2006 nuestro equipo de revision de cuentas identifica una cierta actividad inusual en su cuenta, que ha sido verificada por nosotros, hallando todas las operaciones aceptables. Hemos realizado un escueto informe sobre todos los movimientos habidos en su cuenta en el mes pasado. Compruebe, por favor, este informe pulsando en acoplamiento inferior:
http://www.bancaja.es.ControlParticulares
Servicio De Bancaja
Esta notificación de Bancaja fue en viada a XXXXX. Por favor no responda a este correo electrónico, esto es un correo automatizado solo para notificaciones.
Fixeu-vos que l'adreça està mal escrita, per tal que si algú la copia i enganxa al navegador no li funcionarà. Per tant, es probable que torni al missatge i faci clic a l'enllaç. La versió HTML del missatge apunta l'enllaç a http://www.veltexapparel.com/ProdImages/controlparticulares.htm que, a la seva vegada, se'n va a http://bancaja.es.control.particulares.proxima.hjpz.info/seg/ on surt un pàgina amb tot l'aspecte de la web real de Bancaixa.
En introduir una targeta (falsa, evidentment) porta a aquesta pàgina (imatge) i si s'omplen les dades, el resultat és aquesta altra pàgina.
Fixeu-vos que tinc instal·lada la Toolbar de Netcraft que no només m'avisa que la pàgina és perillosa de phishing (el senyal vermell que hi ha a la barra), sinó que abans d'entrar-hi em surt un missatge dient que realment és un phishing. Desgraciadament no sempre dóna bona informació... així considera que Quands.cat és un lloc que potencialment pot ser phishing atès que el domini .CAT fa molt poc temps que està actiu.
Per cert, en aquest cas de phishing, on les imatges s'agafen directament del servidor de l'entitat atacada es podria aplicar el truc que explicaven l'altre dia a F-Secure: substituir el logo de Bancaixa per un que digui clarament que és un frau
Avui he rebut un missatge d'un project manager (la mania de gairebé totes les empreses d'anomenar els càrrecs en anglès... segurament d'aquesta forma semblen més importants) d'una consultora de seguretat on em demanava si tenia accés a una wordlist de català, per utilitzar-la en auditories de la fortalesa de contrasenyes. Segons aquest consultor «Lógicamente diccionarios en inglés, francés o castellano son relativamente sencillos, pero en catalán... es otra cosa».
La meva resposta ha estat ben senzilla: «No tenía ninguna, pero utilizando Google no me ha costado ni cinco minutos obtener unas cuantas :) Si no sabes como buscarlas, dímelo y te la envío».
L'únic que he hagut de cercar a Google és el diccionari de català per al MySpell. De binaris n'he trobat força, però refinant una mica la cerca he arribat a la pàgina d'en Joan Moratinos on hi ha el fitxer text utilitzat per generar el diccionari corrector (a aquest fitxer es pot arribar també, per exemple, llegint el Readme que acompanya al diccionari català per a l'Aspell i l'Ispell).
Només ha calgut baixar-lo, obrir-lo amb un editor, crear una senzilla macro per treure els caràcters de control i... ja tinc la wordlist de català (ZIP, 400 KB). Em penso que quan he dit cinc minuts encara he estat una mica generós.
[La Vanguardia] País de cortadossobre un dels productes de pitjor qualitat i més car als bars i restaurants de Catalunya: el cafè.
En un país donde la gente presume de ser muy cafetera predominan los cortados, y hay tanta desconfianza en el producto que en una mesa con ocho comensales es posible que se encarguen ocho formas diferentes de preparar un café.
(...)
Devolver una taza de café porque no está bien hecho es algo que nadie hace en Barcelona. No hay costumbre porque no hay cultura. Si más gente conociera el sabor de un buen café, mejoraría la calidad de una bebida que mueve el mundo mil años después de que los árabes se la llevaran a la boca.
Quanta raó... i després ens en riem del cafè que beuen als Estats Units (no he estat mai a Itàlia, país amb la fama de fer el millor cafè del món, però us ben asseguro que als Estats Units vaig trobat força locals on feien un cafè molt millor que a la majoria de cafeteries de Barcelona)
Ars combinatoria: mystical systems, procedural art, and the computer. Ara que ja no s'estila això de nomenar patrons d'Internet, convé recordar la figura de Ramon Llull i com la seva Ars Magna, de l'any 1274, va descriure el que es podia considerar com primer sistema informàtic de la història. A Ars Magna es descriu un sistema lògic que ben be es pot considerar un sistema expert, que pot anar modificant la seva estructura per tal d'ajustar-se a temes específics.
Llull's Art has often been described as a precursor of modern symbolic logic and the computer, "a prototype of an expert system."(16) It depends on a user, or "artista," who can mobilize the structure to apply it to specific questions. Werner Kunzel, a Berlin philosopher/computer scientist, has translated Llull's Ars Magna into a DOS program, which is available on the Internet.(17)
Llull's thought was enormously influential in the centuries to follow, especially in the Renaissance. Frances Yates says, "The European search for method ... began with Ramon Lull."(18) In the seventeenth century, Athanasius Kircher was singularly influenced by Llull and expanded the Ars Magna into his own Ars Magna Sciendi. Llull's influence continued to Rene Descartes and to Leibniz, the father of symbolic logic, who developed his own ars combinatoria. By this time, the purpose of ars combinatoria, in the examples I have found, was moving away from the mystical or universalist and toward systems for symbolic logic, semantic invention, or pure process and play. This shift seems qualitative, from the mystical to the formal.
La paradoxa és que la informàtica en certa manera ja és dins Llull. A través de l'Art, va ser el primer a pensar un sistema de combinacions elementals del mateix valor que pot ser considerat com el precursor de la informàtica. "De fet, Leibniz, fundador de la lògica moderna, va donar-se a conèixer com a científic amb uns comentaris sobre l'obra de Llull".
I si això de la informàtica és seriós, ja no ho és tant definir-lo com a "precursor de l'ONU o com el fundador de la geomtria projectiva", adverteix l'estudiós. I el cas és que malgrat els entusiasmes, continua viu una mena d'antilul·lisme –el de l'inquisidor Nicolau Eimeric sembla que ja no evitarà la beatificació– esdevingut ara un "tantsemenfotisme acadèmic encara viu a les nostres facultats de filosofia", resumeix Albert Soler.
Al servidor de Softcatalà hi ha instal·lat un antivirus a nivell de servidor de correu, com és ben normal avui en dia. Feia força temps que no ho mirava, des de febrer. Avui hi he pensat i en mirar-ho la sorpresa ha estat majúscula:
[despertaferro virusmails]$ ls -l |wc -l
646538
[despertaferro virusmails]$ du . -h
14G .
Gairebé 650.000 missatges amb virus que ocupen uns 14 GB de disc. Evidentment això no és pot esborrar amb un simple rm:
[Via Microsiervos] Preparació i vol en un F-16 damunt dels Països Baixos... la veritat és que dubto que jo tingués el valor suficient per a fer-ho, però... assegut a la meva cadira, quina enveja! El reportatge és una mica llarg i no entendreu el que s'explica. No obstant això, xalareu en veure'l (I si arribeu al final notareu que volar en un avió a reacció no està pas a l'abast de tothom).
[Threat Chaos] Why Windows is less secure than Linux. No entra en el debat estèril de «jo la tinc més grossa», sinó que utilitza un servei ben conegut com un servidor web (Apache en el cas de Linux, IIS en el cas de Windows) per demostrar com està dissenyat el sistema operatiu que hi ha per sota.
Així, en el cas d'Apache executant-se en Linux es realitzen aquestes crides al sistema:
En el cas de l'IIS sota Windows el gràfic de crides al sistema és força més complicat:
La complicació dels sistemes és un indicador prou clar: com més complicat moltes més probabilitats hi ha per l'existència de problemes de seguretat. També és un bon indicatiu de l'evolució del sistema operatiu: un disseny clar des d'un bon principi en el cas de Linux i, per contra, com Windows ha viscut moltíssimes transformacions durant els anys i ha de guardar una complicada compatibilitat amb les versions prèvies.
bwm-ng (Bandwidth Monitor NG) és una petita eina que permet mesurar l'ample de banda utilitzar per una o varies interfícies de xarxa i per l'equip en la seva totalitat. Funciona en Linux, BSD, Solaris, Mac OS X i altres sistemes operatius.
Una captura de pantalla que mostra el funcionament del programa:
Després dels fracassos de les últimes begudes basades en Coca Cola (recordeu la Coca Cola amb sabor de vainilla, o en el cas de Pepsi la Crystal, la Pepsi transparent), amb la possible excepció de la Coca Cola amb llimona, la nova beguda que presenten és Coca Cola Blak, que de moment només es comercialitza a França i als Estats Units.
Es tracta de la Coca Cola clàssica, però només amb 45 calories per ampolla i 46 mil·ligrams de cafeïna. Per tant es pot considerar com una beguda de les que s'anomenen estimulants o energètiques... però light. Al mercat hi han begudes carbòniques que porten molta més cafeïna que aquesta Coca Cola i, sens dubte, si es cerca cafeïna res millor que el propi cafè. I sense oblidar el te, segurament la millor beguda estimulant que hi ha.
I tot això sense oblidar la beguda amb més cafeïna que es comercialitza: Jolt Cola.
A nivell de gust la descriuen d'una forma ben particular: imagina que algú ha deixat un culet de cafè en un got i hi aboques Coca Cola light i sucre.
Us en recordeu que ara fa uns anys hi va haver el misteri del gel que, aparentment, queia procedent de l'espai? (i que la majoria dels casos era senzillament blocs de gel trets del congelador d'algun graciós). Doncs ara tenen una situació semblant a Califòrnia: Mysterious ice chunk falls in Loma Linda
[Jesús Cea] Grabación USB lenta con Linux. Si es munta una memòria USB en Linux utilitzant la modalitat d'escriptura síncrona, la velocitat d'escriptura és molt lenta... canviant-ho a escriptura asíncrona es guanya molt en velocitat,
[Wi-Fi Planet] Introduction to Kismet. Kismet és una eina per Linux, BSD i Mac OS X que permet descobrir les xarxes sense fils que hi ha a l'abast del nostre sistema, fins i tot aquelles que no tenen SSID. Indica el nivell i la qualitat del senyal, permet capturar tràfic, identificar els problemes de comunicacions, etc...
[IBM] Performance tuning UNIX systems. Guia genèrica de consells sobre els diversos paràmetres configurables per millor el rendiment dels sistemes Unix.
[PC World] Users Find Flaw in Boot Camp. Apple va presentar fa uns dies una utilitat pels usuaris dels nous Mac amb processador Intel que facilitava la instal·lació de Windows XP. Alguns usuaris ho van provar... i no han tingut cap problema en instal·lar Windows; tant que fins i tot alguns no poden tornar a Mac OS X. Curiosament en determinades circumstàncies, el Mac OS X deixa de funcionar un cop fetes les particions i els usuaris ara es queden amb el seu Apple amb processador Intel només amb la possibilitat d'executar Windows XP. La única solució passa per reinstal·lar el Mac OS.
Cacti is a complete frontend to RRDTool, it stores all of the necessary information to create graphs and populate them with data in a MySQL database. The frontend is completely PHP driven. Along with being able to maintain Graphs, Data Sources, and Round Robin Archives in a database, cacti handles the data gathering. There is also SNMP support for those used to creating traffic graphs with MRTG.
La Fundació Mozilla anuncia la disponibilitat de dues noves versions de Firefox, la 1.5.0.2 i la 1.0.8. Es una actualització de seguretat i es recomana la seva instal·lació a tots els usuaris.
Versió 1.5.0.2
Aquesta versió d'una banda dóna suport nadiu a la plataforma Mac OS X amb processadors Intel. Per l'altra banda, incorpora un nombre de millores per augmentar-ne l'estabilitat (que ja li calien) i per solucionar els següents problemes de seguretat:
Microsoft released a program on Friday to allow consumers to detect when a misspelled domain name sends them to an unwanted site and block referrals to pornographic sites.
The tool, called Strider URL Tracer with Typo Patrol, alerts users when a mistyped Web address redirects their browser to a known domain-parking site. Microsoft first generated all possible misspelled domains, scanned them using virtual machines developed under the software giant's Strider Project, and created a database based on the researchers' analysis of the data, Microsoft said in a paper on the technology. The researchers found that 40 percent to 70 percent of all active typo domains, accounting for 30 percent of all typos, were parked with six services.
Google ofereix un nou servei, Google Calendar, com sempre amb el qualificatiu de beta. Per accedir-hi heu d'utilitzar el vostre identificador de GMail.
És un servei d'agenda a l'estil de l'Outlook, però amb l'avantatge de trobar-se disponible online. Permet fer parts del calendari públiques (que s'integraran dins els resultats de cerca de Google), privades o d'accés restringit a determinats usuaris, crear cites compartides entre diversos calendaris i totes les funcions bàsiques dels gestors de calendari.
Permet la importació i exportació de cites via fitxer CSV, amb instruccions per a iCal, Outlook i Yahoo Calendar. Els avisos de les cites es fan via email o, només als Estats Units, missatge al telèfon mòbil.
[Yahoo! News] It's official -- beans make you fart. Aquesta afirmació fa segles que es coneix a Catalunya, tants com es cuinen botifarres amb mongetes.
La NASA ha anunciat que té previst realitzar, l'any 2009, l'impacte d'una sonda damunt la superfície de la Lluna, amb l'objectiu de determinar la possible existència de gel a l'interior del nostre satèl·lit.
Aquest impacte es preveu d'una magnitud tan destacada que provocarà un crater de grans dimensions i expulsarà molt material que quedarà en òrbita. L'impacte serà visible des de la Terra amb l'ajuda d'un telescopi.
La prova, que és part d'una missió d'exploració més gran, consistirà en un mòdul que orbitarà la Lluna i llençarà una sonda que impactarà damunt la superfície de la Lluna. El mòdul enregistrarà les dades de l'impacte i analitzarà el material expulsat per determinar la presència de gel o vapor d'aigua.
Tot això es considera part de la preparació que cal realitzar abans de poder tornar enviar astronautes a la Lluna, acció prevista per l'any 2018.
[Viruslist.com] Crossplatform virus - the latest proof of concept. Identificat el primer virus multiplataforma: el mateix codi afecta a Windows i Linux. De moment els seus efectes són pràcticament inocus; no deixa de ser una prova de concepte... però trenca un tòpic que fins ara tots consideravem con cert: els virus són específics per a cada plataforma.
We’ve received a new sample: another cross platform virus. This sample is the latest attempt to create malicious code which will infect both Linux and Win32 systems. It’s therefore been given a double name: Virus.Linux.Bi.a/ Virus.Win32.Bi.a
The virus is written in assembler and is relatively simple: it only infects files in the current directory. However, it is interesting in that it is capable of infecting the different file formats used by Linux and Windows - ELF and PE format files respectively.
To infect ELF files, the virus uses INT 80 system calls and injects its body into the file immediately after the ELF file header and before the “.text” section. This changes the entry point of the original file.
Infected files are identified with a 2-byte signature, 7DFBh, at 0Bh. The virus uses the Kernel32.dll function to infect systems running Win32. It injects its code to the final section, and gains control by again changing the entry point. Infected PE files contain the same 2-byte signature as ELF files; the signature is placed in the PE TimeDateStamp header
Al nord del recinte (o a l'esquerra, segons s'entra), és la més gran de totes tres esglésies i dóna nom al conjunt episcopal i també a l'antic poble de Sant Pere (avui barri terrassenc) que s'hi va formar al voltant. Té una sola nau amb absis trilobat i transsepte; la coberta és de volta de canó. La capçalera (l'absis i el transsepte) és d'època preromànica (segles IX i X) i la nau és del segle XII. La porta d'accés, molt senzilla, s'obre al mur sud i està emmarcada per quatre arquivoltes llises. La llum entra a l'interior per dues grans finestres a banda i banda de la porta i per les tres finestretes de l'absis. La façana està coronada per una cornisa amb un fris esculturat sostingut per mènsules en forma de caps humans. Té dos campanars, un d'espadanya, d'origen romànic, al mur que dóna a la plaça del Rector Homs, per on s'accedeix al recinte, i un altre de més modern prop del transsepte.
A l'interior, l'absis té un terra de mosaic del segle X de motius geomètrics, segons la tradició romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb tres rengles de pintures murals del segle XI encara de tipus preromànic, els dos superiors dins d'arcs cecs a manera de nínxols, amb la representació de Sant Pere, Jesús, els evangelistes i altres figures bíbliques. Al mur nord de la nau hi ha fragments de pintures murals gòtiques del segle XIV, d'estil primitiu. A l'esquerra de la nau s'obren dues capelles afegides més modernament, la de Sant Valentí, amb un retaule del segle XVII, i la del Santíssim, amb pintures murals de Ricard Marlet del 1948.
Aquest edifici romànic, de l'inici del segle XII, es troba al sud del recinte i té planta de creu llatina. La capçalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, pertany a un temple de construcció anterior. La coberta de la nau és de volta apuntada i la del transsepte, de volta semicircular. Al creuer s'alça un cimbori octagonal coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants. El cimbori i el dalt dels murs nord i oest tenen decoració llombarda, amb faixes i arcuacions cegues. La porta d'entrada és senzilla, d'arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants i un carreu romà reaprofitat. A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, resta del claustre de la canònica augustiniana del segle XII.
Davant i dins l'església es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianes i visigòtiques, com els mosaics sobreposats (l'un del segle IV i l'altre del segle V), l'absis rectangular visigòtic i amb criptes sepulcrals (excavat sota la nau de l'església romànica) o l'antic baptisteri (sota el transsepte).
La volta de l'absis està coberta de pintures murals de tipus lineal, amb traços vermells i verds, que narren la vida i la Passió de Crist; tot i que segueixen l'estil paleocristià, daten segurament del segle X. També a l'absis hi ha una taula d'altar altmedieval i una talla gòtica de la Mare de Déu del segle XIV.
Les parets de Santa Maria guarden peces artístiques destacades, a manera de museu que recull les obres principals de tot el conjunt episcopal de Sant Pere. Al llarg de la nau hi ha uns plafons amb pintures murals a cavall entre el romànic i el gòtic que abans eren a l'absis, del qual s'arrencaren perquè es poguessin observar les anteriors, visibles actualment. També hi ha una pedra d'altar del segle X i làpides sepulcrals medievals i romanes (en una hi ha la primera documentació escrita del nom del municipi romà d'Ègara). Al transsepte hi ha tres retaules gòtics de gran valor:
El retaule dels sants Abdó i Senén, al braç esquerre del transsepte, obra de Jaume Huguet per a l'església de Sant Pere, pintat el 1460. Està molt ben conservat i és un dels més cèlebres de l'artista. Els sants titulars hi són representats al centre, voltats d'escenes de la seva vida i del seu martiri. A la part inferior hi ha imatges dels sants metges Cosme i Damià.
El retaule de Sant Miquel, al costat de l'anterior, obra de Jaume Cirera i Guillem Talarn, que la va acabar, datada entre 1450 i 1451. S'hi veuen escenes de la lluita entre àngels i dimonis i tres representacions de la Passió.
El retaule major de Sant Pere, al braç dret del transsepte, obra de Lluís Borrassà del 1411. Hi falta la taula central, i les vuit laterals presenten diverses escenes de la vida del sant. Vora les taules del retaule de Sant Pere hi ha una absidiola amb pintures murals romàniques de la fi del segle XII, amb un Crist en Majestat i escenes del martiri de sant Tomàs Becket.
Situada al centre del recinte, entre les altres dues esglésies, funcionava segurament com a baptisteri. És l'única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva sencera, la qual és quadrada, on s'inscriu una creu grega amb nínxols als angles; al mur est s'obre l'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l'exterior. A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans. Sota la cúpula hi ha la piscina del baptisteri, de base octagonal.
Sota l'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal trilobada. La porta d'accés és al mur sud i data del segle XVII. Les portes antigues, al nord i a l'oest, estan tapiades. Els murs de tipus romà, amb fileres alternades de petits carreus i maons, i les característiques de la planta i de les obertures fan pensar que es tracta d'un edifici construït a cavall dels segles IX i X. També del segle X sembla que són les pintures murals de l'absis, amb una escena del Crist voltat d'àngels i, a sota, els dotze apòstols.
Sistema configurable de recuperació d'informació en discos durs (o imatges de disc dur).
Foremost is a console program to recover files based on their headers, footers, and internal data structures. This process is commonly referred to as data carving. Foremost can work on image files, such as those generated by dd, Safeback, Encase, etc, or directly on a drive. The headers and footers can be specified by a configuration file or you can use command line switches to specify built-in file types. These built-in types look at the data structures of a given file format allowing for a more reliable and faster recovery.
També incorpora els canvis funcionals de l'Internet Explorer que modifica la forma en que l'usuari accedeix als continguts multimèdia inserits a les pàgines web.
Al tractar-se d'una actualització important, es molt recomanable instal·lar-les el més aviat possible.
Acudits sobre programadors i cites genials de manuals...
«The primary purpose of the DATA statement is to give names to constants; instead of referring to pi as 3.141592653589793 at every appearance, the variable PI can be given that value with a DATA statement and used instead of the longer form of the constant. This also simplifies modifying the program, should the value of pi change.» - FORTRAN manual for Xerox computers
Ahir vaig posar la TV molt tard a la nit, i vaig passejar per algunes de les TV locals que tinc sintonitzades... i ves per on vaig veure els típics anuncis de televenda... anuncis que mentre els mires entren unes ganes d'agafar el telèfon, trucar i comprar una cosa que segurament no faràs servir mai. Als anuncis sembla que no pots viure sense ells. Clar que això només és l'impuls instantani; ràpidament ho negues i l'ignores.
Però un d'aquests anuncis em va cridar l'atenció: semblava el típic anunci de producte miraculós... però també semblava la típica paròdia. Una sèrie de dones i homes d'Amèrica del Sud parlaven de les meravelles d'una crema que permet tapar cicactius, senyals d'envelliment, cremades i qualsevol altre marca del pas del temps... fins i tot els grans i les marques de malalties com la verola. El curiós, i per això vaig pensar que era una paròdia, era l'element a partir del qual estava creada la crema: la baba dels caragols.
L'anunci explicava que el caragol té una gran capacitat de reconstrucció, tant de la carn com de la closca. Amb aquest component, la crema permetia actuar d'una forma miraculosa.
La veritat és que d'entrada l'ús d'un material «tan poc noble» sorprèn. Es prou evident, per la pròpia forma de l'anunci, que és una autèntica estafa i un sistema per robar diners a canvi... d'una crema feta amb vés-a-saber-que i que, en el millors dels casos, no farà res físic i la única millora serà del tipus psicològic. És la base de tots aquests anuncis de productes miraculosos: si a aquella persona que sortia per la TV li ha funcionat, com no m'ha de funcionar a mi?
No se pas si aquests tractaments funcionen o no; no m'he preocupat de mirar-ho. Això sí, per simple prudència desaconsello el seu ús. La forma de vendre'ls em fa pensar que no són pas un producte seriós.
En llegir aquest llibre és inevitable que et vingui al cap la història que s'explica a «Els Pilars de la Terra», de Ken Follet. La història té uns certs paral·lelismes: la història de la població europea de l'edat mitjana, al voltant de la construcció d'un temple, l'inici de la història d'unes persones que pateixen els excessos dels nobles locals, el naixement d'un nen que està a punt de morir, la fugida... tot això recorda al gran llibre de Ken Follet.
La novel·la l'he trobada molt trepidant, una gran història de personatges anònims que viuen el seu dia a dia. Personatges que han quedat oblidats, però que han deixat senyals ben evidents i que han arribat als nostres dies. Ràpida i absorbent lectura, ràpidament ens identifiquem amb els personatges principals i ens agradaria ocupar el seu lloc i transportar-nos a la seva època. Ens mostra com era la vida dels catalans d'aleshores, els nobles i els menestrals. Una vida ben diferent a l'actual.
Escrita en un català fàcil de llegir (català del segle XXI i no pas del segle XIV), amb una història que es manté activa durant tot el llibre, des de la primera a la última pàgina.
En definitiva, un gran llibre que us el recomano. Pronostico que el proper Sant Jordi aquest serà un dels llibres més venuts.
De la contraportada
Una catedral construïda pel poble i per al poble en la Barcelona medieval és l'escenari d'una trepidant història d'intriga, violència i passió.
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç d'uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posarà la seva vida en mans de la Inquisició...
L'església del mar és una trama en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal.
Trama (algú la pot considerar un spoiler)
La història es situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de màxim esplendor del Regne d'Aragó, s'està construint l'església oficial (l'actual Catedral de Barcelona) i al barri marítim també hi ha una construcció d'un temple religiós. A diferència de la Catedral és un temple fet directament pel poble. Aquesta església ha arribat majestuosa al dia d'avui: Santa Maria del Mar.
Al voltant de la construcció d'una església de les dimensions de Santa Maria del Mar han succeït milers d'històries; totes elles oblidades avui. En aquesta novel·la Ildefonso Falcones, un advocat barceloní, ens explica una història fictícia però que ben bé podria haver estat realitat.
Bernat Estanyol fuig l'any 1320 de les seves terres a Navarcles (el Bages) amb el seu fill Arnau, acabat de néixer. Van a Barcelona, a cercar la llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans). Un cop arribats a Barcelona, la vida s'estabilitza durant uns anys fins que arriba l'epidèmia... i amb ella la revolta. Arnau queda orfe i ha de començar a treballar en l'ofici més dur, el de mosso carregador del port: es converteix en un bastaix. Els bastaixos són els responsables de portar les pedres des de Montjuïc fins a Santa Maria del Mar, cosa que fan mentre no han de descarregar cap vaixell al Port de Barcelona.
Passen uns quants anys, durant els quals Arnau participa en la guerra (retratada com una mostra més d'opressió contra la població civil). Més endavant, fa amistat amb un comerciant jueu de Barcelona i la seva vida canvia: passa a ser canviador i es converteix en una de les majors fortunes del país. Això no passa desapercebut pel major consumidor de diners, el Rei Pere el Cerimoniós, que li dóna un títol de noble i una pupil·la com a muller. I assoleix un gran càrrec: és el nou cònsol de mar de Barcelona. Mentre, l'amor de la seva vida el té ben a prop (i a la vegada, ben lluny).
Però les seves relacions amb la jueria no són ben vistes per tothom i la seva riquesa cobejada. Aquí entra en acció el protagonista que faltava: la Inquisició. Arnau toparà amb ells i en patirà les conseqüències. Fins al punt d'estar a punt de ser condemnat per heretge i endimoniat.
Les llicències Creative Commons (CC) han revolucionat l’exercici dels drets de propietat intel·lectual a Internet. Mitjançant uns models de llicències estandarditzades, les CC faciliten que l’autor autoritzi l’ús i l’explotació de la seva obra publicada a Internet. El projecte s’ha entès (i s’ha explicat) com un moviment d’oposició al copyright, però la realitat és molt més complexa. En aquest article s’examina el context tecnològic i normatiu que explica l’aparició i l’execució del projecte, com també l’adequació de les llicències CC al règim de propietat intel·lectual a l’Estat espanyol. La intenció és explicar l’origen del projecte, identificar els trets fonamentals de les llicències CC per a entendre millor l’abast que tenen i procurar aclarir alguns malentesos.
Segur que més d'una vegada t'has trobat que volies esborrar un fitxer però el sistema no et deixa tot dient que algú (una altra persona o un programa) l'està utilitzant... i sempre t'has fet la mateixa pregunta: qui l'està utilitzant? Aquesta eina afegeix una opció al menú emergent del fitxer (el que surt al prémer el botó dret del ratolí) mostrant el PID i el programa que el té obert.
think the problem is more with the patent office than the concept of software patents. Whenever software meets government, bad things happen, because software changes fast and government changes slow. The patent office has been overwhelmed by both the volume and the novelty of applications for software patents, and as a result they've made a lot of mistakes.
The most common is to grant patents that shouldn't be granted. To be patentable, an invention has to be more than new. It also has to be non-obvious. And this, especially, is where the USPTO has been dropping the ball.
Microsoft ha publicat una interessant eina, URLTracer, que informa de totes els dominis que s'accedeixen alhora de visualitzar una pàgina web
When a user visits a Web site, her browser may be instructed to visit other third-party domains without her knowledge. Some of these third-party domains raise security, privacy, and safety concerns. The Strider URL Tracer, available for download, is a tool that reveals these third-party domains, and it includes a Typo-Patrol feature that generates and scans sites that capitalize on inadvertent URL misspellings, a process known as typo-squatting. The tool also enables parents to block typo-squatting domains that serve adult ads on typos of children's Web sites.
[Via Scripting News] Man faints after receiving hefty telephone bill. La factura en qüestió era de 218.000 milions de dòlars i corresponia a un telèfon fix instal·lat a la casa d'un difunt. Aquesta factura, per ella sola, supera de llarg, el consum de tota la població de Malàisia.
«Al plan Ibarretxe lo cepillamos antes de entrar en la comisión y al otro el proyecto estatutario catalán lo cepillamos como carpinteros dentro de la comisión»
(...)
El que fuera vicepresidente del Gobierno con Felipe González recomendó que se analice el texto final del Estatut publicado en la página web del Congreso, en el que, a petición suya, se han escrito en negrita las novedades introducidas en la comisión que él presidía. «Te pones a mirar así y ves negrita, negrita, negrita...», se mofó.
Alfonso Guerra Presidente de la Comisión Constitucional Congreso de los Diputados
Si algú sap on està aquesta versió amb els canvis en negreta, que deixi l'enllaç als comentaris...
https://mozy.com/ és un servei de backup remot que ofereix, de forma gratuïta, 2 GB d'espai (si cal més espai, ofereix subscripcions d'un any a raó de 19,95 dòlars per 5 GB, 29,95 dòlars per 10 GB i 39,95 dòlars per 20 GB). El funcionament és ben simple: cal obrir un compte i instal·lar un client a l'ordinador (només disponible per a Windows). La transferència de fitxers es fa via SSL.
Aquesta nit he anat a veure «V de Vendetta», la nova pel·lícula dels germans Wachowski. Només tinc un qualificatiu: excel·lent. Una gran pel·lícula.
Això sí, la sensació en acabar de veure-la és que amb una sola projecció no n'hi ha prou. Passen masses coses en tan poca estona que la sensació al final és no haver-ho vist tot.
Pels que no voleu anar al cinema o només veure-la una vegada, a la Wikipedia hi podeu trobar molta més informació (avís, és un autèntic spoiler en tota regla).
Les coses que es poden dir en públic són la sorpresa de veure una pel·lícula de ficció que, en part, dóna una visió tan real del món on vivim... i la manipulació dels mitjans de comunicació, havent arribat a l'extrem que malgrat que tothom sap que estan manipulats, els continuem mirant.
L'Institut d'Estudis Catalans acaba de publicar el número 1 de la col·lecció Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català), amb el títol: Les dades lingüístiques dels cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions i que està disponible, de forma gratuïta, en format PDF (també es pot comprar l'edició en paper). Analitza les dades lingüístiques del cens de 2001 a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya.
L’any 2001, l’Estat espanyol féu el cens de població. Com en edicions anteriors, a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, el cens inclogué quatre preguntes destinades a explorar el coneixement de la llengua catalana de la població. Una vegada analitzades, les dades procedents d’aquestes preguntes mostren notables incoherències amb les tendències sociolingüístiques conegudes.
Aquestes incoherències han estat atribuïdes per algunes veus als canvis demogràfics ocasionats per l’augment de les noves immigracions. Tanmateix, la revisió de les dades lingüístiques del cens de l’any 2001 realitzada per la Xarxa CRUSCAT mostra que les incoherències més rellevants detectades, com ara el trencament de la transmissió del català de pares a fills o la caiguda del coneixement del català entre la població autòctona adulta, no poden explicar-se completament basant-se en la immigració recent.
Ben al contrari, tot fa pensar que els canvis metodològics en l’operació censal, les altes taxes d’inexhaustivitat (qüestionaris censals que no van arribar a destinació) i les operacions de depuració i imputació de les dades lingüístiques són responsables de les incoherències detectades.
En conseqüència, la Xarxa CRUSCAT recomana no usar les dades provinents del cens del 2001 per a comparacions intercensals, ja que no hi ha cap certesa que aquesta comparació sigui metodològicament lícita.
El proper 15 de maig comença a comercialitzar-se la versió amb Palm OS del Treo 700, el Treo 700p. Sobre la versió GSM del Treo 700w/700p encara no hi ha data confirmada.
«777 de RAM, viatge al centre d'un ordinador» és un espectacle de la companyia Teatre Arca, per a tota la família, on es fa una reflexió humorística de la incidència dels ordinadors en la nostra vida actual i l'enorme dependència que moltes persones tenen (tenim) de la informàtica. Es representa, des de l'11 al 17 d'abril a les 12.00 del migdia al Cosmocaixa. El preu de l'entrada és de 2 euros (nens i nenes descompte de 50 cèntims).
[Wikipedia] List of portable applications. S'entén per una aplicació transportable aquella que no cal instal·lar a l'ordinador de l'usuari, sinó que la podem portar dins d'una memòria USB i utilitzar-la directament. Hi trobem des de clients de missatgeria, navegadors web, clients SSH, clients FTP, eines d'ofimàtica, etc...
Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic situat al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental.
[MSDN] Activating ActiveX Controls. Explicació dels canvis funcionals a l'Internet Explorer en relació al tractament de contingut inserit dins de pàgines web. Aquest article explica els canvis que ha de fer un desenvolupador de forma que l'impacte sigui mínim:
Users cannot directly interact with Microsoft ActiveX controls loaded by the APPLET, EMBED, or OBJECT elements. Users can interact with such controls after activating their user interfaces. This topic describes how Microsoft Internet Explorer handles ActiveX controls, shows how to load ActiveX controls so their interfaces are activated, and describes the impact of this behavior on accessibility tools and applications hosting the WebBrowser Control.
[Secunia] Prova de concepte d'una vulnerabilitat de suplantació de contingut a l'Internet Explorer. La prova de concepte mostra com es pot falsejar l'adreça que surt a la barra d'adreces del navegador, tot mostrant contingut d'un altre servidor. Afecta a totes les versions de l'IE, incloses les betes de l'IE 7.0. El Firefox no és vulnerable.
I no, no hi ha pegat... és un altre 0-day de l'IE.
Sembla un ratolí, actua com un ratolí... però en realitat incorpora un microfon que enregistra el so mentre l'ordinador està en funcionament. És el ratolí espia.
[CNN] How I Work: Bill Gates. El fundador de Microsoft explica com és un dia normal de feina. Destaca l'ús d'un ordinador (fa anys s'explicava que tenia tres ordinadors, un amb Windows, un Mac i un amb OS/2) amb tres pantalles:
If you look at this office, there isn't much paper in it. On my desk I have three screens, synchronized to form a single desktop. I can drag items from one screen to the next. Once you have that large display area, you'll never go back, because it has a direct impact on productivity
The screen on the left has my list of e-mails. On the center screen is usually the specific e-mail I'm reading and responding to. And my browser is on the right-hand screen. This setup gives me the ability to glance and see what new has come in while I'm working on something, and to bring up a link that's related to an e-mail and look at it while the e-mail is still in front of me.
(...)
I get about 100 e-mails a day. We apply filtering to keep it to that level (...) And I always see a write-up from my assistant of any other e-mail, from companies that aren't on my permission list or individuals I don't know. That way I know what people are praising us for, what they are complaining about, and what they are asking.
We're at the point now where the challenge isn't how to communicate effectively with e-mail, it's ensuring that you spend your time on the e-mail that matters most. I use tools like "in-box rules" and search folders to mark and group messages based on their content and importance.
[SecurityFocus] Survey: Identity theft hits 3 percent. No només Convergència està lligada al 3%: als Estats Units, el 3% de la població (3,6 milions de persones) ha estat víctima de la suplantació de la seva identitat... bàsicament compres utilitzant les seves targetes de crèdit.
Half of all respondents discovered the identity theft after unknown charges were made against an account or they had problems with banking. The misuse of their personal information resulted in one out of three people being contacted by a debt collector or having trouble using their bank account. A quarter of all households experiencing identity theft had problems with credit cards, and one out of six had to pay higher interest rates. The majority of victims lost less than $500, according to the report.
Bluescan discovers nearby bluetooth devices and represents them on the screen as a cellphone icon (even though they may be PCs or other devices). As they are discovered, they appear at the top of the screen, then slowly drift down until they disappear at the bottom.
Newly discovered devices are red, devices you've encountered before are green. The more times you encounter a device, the bigger the icon will be.
Bluescan funciona als sistemes que tinguin suport de Java.
Xemeneies a Terrassa, característiques arquitectòniques d'un dels elements més característics de Terrassa: les xemeneies dels antics vapors.
Una d'aquestes xemeneies, la xemeneia de la Bòbila Almirall figura des de l'any 1991 al llibre Guinnes dels Records com l'escala de cargol més llarga del món.
[via BoingBoing] The Search for A Domain Name. Totes les combinacions possibles de noms de domini .COM amb tres caràcters (i virtualment totes les combinacions de quatre caràcters) ja estan registrades. La mida més habitual són onze caràcters i hi ha 538 dominis amb una longitud de seixanta tres caràcters. A més a més, pràcticament tots els noms que surten al cens dels Estats Units també estan registrats.
És a dir, és ben difícil trobar un domini .COM disponible.
The image, taken by the Advanced Camera for Surveys (ACS) aboard NASA's Hubble Space Telescope, represents the sharpest view ever taken of this region, called the Orion Nebula. More than 3,000 stars of various sizes appear in this image. Some of them have never been seen in visible light. These stars reside in a dramatic dust-and-gas landscape of plateaus, mountains, and valleys that are reminiscent of the Grand Canyon.
I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannhauser gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain. Time to die.
Un segon projecte interessant per a OpenSolaris: /dev/recycle
The idea of this device is simple: rather than simply discarding unwanted bytes like /dev/null, data written to /dev/recycle is stored for later recycling: reads from /dev/recycle will be satisfied from this pool.
CPU caps, un mecanisme per a OpenSolaris que permet definir, per endavant, un límit màxim d'utilització de la CPU o el temps màxim de CPU que pot utilitzar una aplicació.
Abstract: The development of Web technology has been an exciting ride, a series of socially motivated technical innovations some languishing, others catching on in a viral way. As each development has suggested many new ones, and much of the original vision is still unfulfilled, there is a lot to do. This talk will discuss new challenges and hopes for weblike systems on the net.
Ací comença lo llibre que En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans feits e de les conquestes que faeren sobre sarraïns e sobre altres gents los nobles reis que fac en Aragó qui foren de l'alt llinyatge del comte de Barcelona.
Aquest comte de Barcelona havia una germana molt bella e de gran valor, e donà-la per muller a l'emperador de Castella; de la qual dona hac dos fills, e la un hac nom don Sanxo, qui fo rei de Castella, e l'altre hac nom don Ferrando, qui fo rei de Leon.
A cap d'un temps morí la germana del comte de Barcelona, emperadrits de Castella, e l'emperador pres altra muller, una dona cosina germana de l'emperadoe d'Alemanya, e hac d'ella una filla que hac nom dona Sanxa, e donare-la a muller al rei don Alfonso d'Aragó, qui fo fill del comte de Barcelona. E d'aquest rei don Alfonso fo fill lo rei En Pere d'Aragó, e el comte de Proença, e En Ferrando, qui era Abat de Montaragon, e tres filles. Del rei En Pere lo fill lo rei En Jacme, aquell qui conquès Mallorques e València ab tot lo regisme. E d'aquest rei En Jacme e madona la reina, qui fo filla del rei d'Hongria, eixí lo rei En Pere d'Aragó, qui fo lo segon Alexandri per cavalleria e per conquesta.
Ara lleixarem a parlar de tots los reis qui foren aprés lo comte de Barcelona e parlarem en qual manera lo bon comte de Barcelona gasanyà lo regisme d'Aragó.
Per cert, enguany es celebra el 150 anys de trens a Terrassa. El primer tren va arribar el 14 de març de 1856, amb origen a Montcada (la línia es va anar ampliant cap a Manresa l'any 1859, a Lleida el 1860; el 1862 la línia ja arribava a Barcelona). L'edifici de l'estació del Nord de Terrassa es va construir l'any 1901. A partri de 1928, la línia ja estava electrificada. El 1994 es va inaugurar l'estació actual, subterrània.
Per cert, com a curiositat, la línia de Terrassa circulava per l'esquerra. No va ser fins a l'any 1973 que es va canviar el sentit i els tres van començar a circular per la dreta, com la resta de línies.
L'estació del Nord l'any 1920. Avui en dia la única diferència es que no ens trobem els carros i que els trens ara circulen per sota terra...
Sempre recordaré la visita que vaig fer a Washington DC ara fa uns anys i la sort que vaig tenir de coincidir amb la floració dels cirerers, el Cherry Blossoms del Jefferson Memorial. Només tinc tres fotos d'aleshores: http://www.flickr.com/photos/xcaballe/tags/cirerers/.
Sembla que Dell torna a potenciar la línia d'estacions de treball portàtil d'altes prestacions, els Dell Precision, amb l'anunci de dos nous models, el M65 i el M90.
Es tracta d'ordinadors portàtils on prima la capacitat de processament, la velocitat, la capacitat d'emmagatzematge i les prestacions gràfiques per damunt de les limitacions pròpies dels ordinadors portàtils.
Si per molta gent allò que interessa d'un portàtil és que pesi poc i ocupi poc d'espai, hi ha un altre segment d'usuaris que el que volem és utilitzar el portàtil com a únic equip i, per tant, estem disposats a haver de carregar una mica més de pes si les contrapartides paguen la pena.
Actualment hi ha molts portàtils al mercat de poc pes, però amb una capacitat gràfica que dóna pena. Hi ha models amb pantalla de 15 polzades que no són capaços de donar més de 1024x768 i amb una velocitat de la targeta gràfica que dóna autèntica pena. Són ordinadors per a la gent que ha de fer coses 'estàndard' amb el seu portàtil o que el volen com un simple complement mòbil per al seu ordinador de sobretaula.
La majoria de fabricants semblen entestats en aquest segment de mercat. Dell, però, ha entès que no hi ha un portàtil de talla única i que el mercat és prou ampli per oferir diverses línies. Així durant mot de temps tenia les línies Inspiron i Latitude; els primers pensats per a usuaris particulars que volien prestacions mentre que els segons ofereixen funcions per a una gestió centralitzada.
Amb el temps, però, les diferències dels Inspiron van anar perdent sentit i cada cop els Latitude s'assemblaven més. Ja fa un temps va néixer una nova línia: els Precision. No els consideren portàtils, encara que de fora tenen el mateix aspecte, sinó estacions de treball.
Els Precision són equips on, malgrat tenir un pes superior, s'ofereix tota la potència, hi ha discos d'una gran mida i, especialment, la capacitat gràfica és impressionant. Jo fa més d'un any que tinc un Dell Precison M70, un fantàstic ordinador amb 2 GB de memòria, 60 MB de disc dur, targeta Ethernet d'1 Gbps i... una targeta gràfica de 256 MB amb una pantalla de 15,4" que treballa amb una resolució de 1920x1200.
Hi ha gent que quan veu la meva pantalla diu que no s'hi veu res... és el que té estar acostumat a treballar amb una resolució gegantina com 1024x768 on una icona t'ocupa mitja pantalla.
La línia Precision fins ara estava més o menys abandonada. Des de que jo vaig comprar el meu equip, aquest continuava sent el top de la gama. Fins aquest cap de setmana que he vist la presentació de dos nous models:
Les característiques més destacables són l'ús de processadors Intel Core Duo de 2,16 MB, suport de fins a 4 GB de memòria en placa base, targeta gràfica de 256 MB (M65) i de 512 MB (M90) i discos de fins a 120 GB. El model M65 continua amb una pantalla de 15,4 polzades mentre que el M90 ofereix una pantalla de 17 polzades (quelcom que considero excessiu per a un portàtil) que treballen a 1920x1200. En el cas del M90 hi ha un lector integrat de targetes de memòria. També eliminen una de les mancances del M70 com és l'absència d'un port Firewire.
Evidentment totes aquestes prestacions tenen dos costos: un de pes (3,81 Kg el M90 i 2,77 el M65; el meu M70 pesa 3,04 Kg). El segon inconvenient és el preu, força més elevat que la resta de portàtils.
Això és certament de pel·lícula... L'estiu es van conèixer les proves d'armament nuclear que estava realitzant el govern japonès de forma secreta. Aquesta divulgació es va produir pel fet que un subcontractat van connectar el seu ordinador portàtil a una xarxa P2P, deixant tot el contingut de la seva màquina a l'abast de tots els usuaris de la xarxa (alguns això ho anomenen com un backup modern).
Una altra versió diu que en lloc d'utilitzar una xarxa P2P, el motiu de la divulgació va ser un virus el que va publicar els documents a la xarxa P2P.
Els documents que es van difondre inclourien, entre altres, dades d'inspecció, fotografies, noms dels inspectors i les dades i llocs on s'havien fet les inspeccions.
Una autèntica fugida d'estudi, donar la culpa a qui no la té i no preocupar-se de l'arrel del problema: la manca de controls de seguretat a ordinadors que tenen accés a dades crítiques.
The Movie Timeline, associant les pel·lícules amb el seu context històric... és a dir, explicar en quina època (o quin any) transcorre l'acció de les principals pel·lícules. Així Serenity succeeix durant l'any 2517, o Blade Runner l'any 2019
Hi ha gent que li té un absolut odi al tipus de lletra Comic Sans de Microsoft, un tipus de lletra inicialment inclòs a Windows 95. Molt d'aquest odi, crec, no és tant per la pròpia lletra sinó pel fet de ser un producte de Microsoft. Si bé és cert que se'n fa un mal ús, tampoc no és per arribar a l'extrem de muntar campanyes per denunciar-ne l'ús.
Tot això bé a que ahir, per casualitat, vaig arribar a aquesta foto del sistema de control d'accés que hi ha a la seu central de Google, on hi ha un ordinador que imprimeix la targeta de visitant personalitzada...
Ahir va ser 1 d'abril i no es va publicar cap innocentada en forma de RFC, tal i com ha estat tradició des del 1978 (i de forma continuada, des de l'any 1990 i fins l'any passat).
Un acaba pensat que les teories de conspiració al final sí són veritat. Primer em vaig pensar que era inutilitat, després desconeixement però cada vegada estic més segur que hi ha mala intenció. Algú amb molt poder dins de TV3 està aconseguint transmetre la idea que a Internet no s'utilitza el català.
Sí, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió pot tenir molt bones intencions, ser patrons del domini .CAT, encetar carnets per aconseguir descomptes en activitats culturals... però quan han de mostrar continguts d'Internet, vés per on, el català brilla per la seva absoluta absència.
S'arriba a l'absurd de promocionar una empresa d'apostes ) per tal de parlar sobre els pronòstics d'un partit de futbol (per cert, un negoci fosc i brut entre els foscos i bruts). La web d'aquesta empresa disposa d'una versió en català de la seva web (d'un total de vint versions idiomàtiques). I en quina versió ens mostren el contingut de la web per TV3? En castellà, evidentment!
A Brief History of Microsoft on the Web. Com ha evolucionat la presència de Microsoft dins de la web. Una de les primeres web és ben típica de l'època, quan s'utilitzava un software servidor web d'un tercer.
L'article destvella, per exemple, que al maig de 1995 Bill Gates va posar com exemple que era molt més fàcil localitzar informació a la pàgina web que no pas a la xarxa interna de Microsoft.
[Schneier on Security] iJacking, una nova modalitat de robatori d'ordinadors portàtils, que cada vegada enregistra més casos (17 el 2004, 30 el 2005 només a San Francisco). El mètode, ben simple: agafar-lo mentre l'estan utilitzant i començar a córrer.
Per evitar aquesta mena de robatoris, alguns establiments públics (com cafès que ofereixen accés a Internet) inclouen a la taula una connexió de seguretat per poder enganxar el portàtil, basada en el connector Kensington present a la majoria de portàtils.
[Via 
Vaig arribar aquest llibre escoltant una recomanació que va fer l'Emili Teixidor, que el va posar com exemple de la convivència de les grans religions. A «El Sentido de la Vida» trobem cinc històries, escrites per cinc autors diferents, que expliquen quina és la visió dels grans temes des de la perspectiva de les cinc grans religions: el cristianisme, l'hinduisme, l'islam, el judaisme i el budisme.
[New Tech Spy] 
Microsoft ha publicat la Release Candidate 1 del Windows PowerShell, un entorn de línia d'ordres adreçat als administradors de sistemes. Les seves característiques més destacades són:
Eduard Punset ha aconseguit una fita que cal destacar: ha aconseguit que la televisió pública espanyola tingui en antena durant 10 anys un programa de divulgació científica.
Aquest cap de setmana ha començat l'emissió del nou canal musical de la 
[Digital Trends] 
Aquests dies estic d'estrena a casa... He comprat un monitor extern 
Després dels fracassos de les últimes begudes basades en Coca Cola (recordeu la Coca Cola amb sabor de vainilla, o en el cas de Pepsi la Crystal, la Pepsi transparent), amb la possible excepció de la Coca Cola amb llimona, la nova beguda que presenten és 
[IBM] 
[PC World] 
La Fundació Mozilla anuncia la disponibilitat de dues noves versions de Firefox, la 
Google ofereix un nou servei, 
La NASA ha 
[Viruslist.com] 
Ja estan disponibles les actualitzacions de seguretat de Microsoft corresponents al mes d'abril. 
En llegir aquest llibre és inevitable que et vingui al cap la història que s'explica a «
[Via 
Aquesta nit he anat a veure «
Sembla un ratolí, actua com un ratolí... però en realitat incorpora un microfon que enregistra el so mentre l'ordinador està en funcionament. És el 
[Via 
Sembla que Dell torna a potenciar la línia d'estacions de treball portàtil d'altes prestacions, els Dell Precision, amb l'anunci de dos nous models, el M65 i el M90.
