|
 |
dilluns, 15 / agost / 2005 |
Segurament, els que rebeu i/o llegiu la revista Crypto-Gram del Bruce Schneier heu trobat aquesta nota al darrer número:
An attorney in Australia has successfully used the MD5 Defense -- the fact that the hash function is broken -- to fight a highway camera that photographs speeders.
<http://theage.com.au/articles/2005/08/10/1123353368652.html>
<http://www.news.com.au/story/0,10117,16204811-1242,00.htm>;
This is interesting. It's true that MD5 is broken. On the other hand, it's almost certainly true that the speed cameras were correct. If there's any lesson here, it's that theoretical security is important in legal proceedings. I think that's a good thing.
<http://www.schneier.com/crypto-gram-0409.html#3>
Es tracta d'un judici sobre una multa per excés de velocitat on s'ha indicat que les deficiències en l'algoritme MD5 no permeten l'ús d'aquestes imatges com a prova, a l'existir la possibilitat de modificar la prova. Vegeu, per exemple, la notícia a News.com.au: «All speed camera fines in doubt».
Aquesta vegada haig d'indicar que la interpretació del Bruce Schneier és errònia. La multa no s'ha anul·lat per les deficiències en l'algoritme MD5, sinó per la impossibilitat de l'autoritat australiana per trobar un pèrit que demostrés que les imatges no han estat modificades des de que s'han realitzat i fins que s'han utilitzat.
En definitiva, el que demostra això és una d'aquestes possibilitats:
- No van trobar cap pèrit que conegués l'algoritme MD5
- No van trobar ningú que sabes explicar com funciona MD5 d'una forma entenedora i les possibilitats de modificar una imatge sense modificar la seva suma de control (és a dir, una col·lisió MD5 on dos fitxers diferents donen la mateixa suma de control).
- Segurament l'acusació (l'autoritat que imposava la multa) no va ser capaç de demostrar que realment s'utilitzava una suma de control per garantir que les imatges preses amb el radar no es modificaven de cap forma.
|
23:16 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Una altra pel·lícula que he vist aquest cap de setmana (i que no he pensat a indicar-ho al post anterior) és «La Isla», al Coliseum de Barcelona (dóna gust un cinema com els d'abans, amb una pantalla de gran mida). No es pot explicar massa sobre aquesta pel·lícula ja que per fer-ho pràcticament cal revelar pràcticament l'argument (encara que segurament més d'un a la poca estona ja sabrà de que va). És una pel·lícula per passar l'estona, gaudir dels efectes especials, comparar-la amb Matrix... i poca cosa més.
|
22:57 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Aquest cap de setmana de pont he aprofitat per bàsicament, anar al cinema... he vist tres pel·lícules, dues de les quals m'han agradat i una tercera que m'ha avorrit profundament.
Comencen per les positives. Seguint un consell d'en Jordi Mas vaig anar a veure «Primer». És sens dubte una pel·lícula difícil, primer per la qüestió idiomàtica (versió original en anglès... i un anglès molt especialitzat) i també per la història explicada. Un parell d'enginyers mecànics aconsegueixen una màquina que redueix la massa dels objectes tot bloquejant la força de la gravetat. Un efecte lateral d'aquesta màquina és que permet fer viatges en el temps... Aquest descobriment els posa en el compromís de que fer... i escullen l'opció ràpida... amb conseqüències igualment ràpides.
Una pel·lícula molt recomanable si voleu saber com són les autèntiques històries de hackers i com els descobriments importants tot sovint no són resultat d'una cerca directa sinó el resultat indirecte.
 La segona que pel·lícula que m'ha agradat, i molt és «Les Poupées russes». Ja em va agradar, i molt, la que podem considerar primera part d'aquesta pel·lícula, «L'Auberge espagnole» que era la història d'un grup d'estudiants d'Erasmus que compartien pis a Barcelona. Ara els protagonistes es troben cinc anys més tard (encara que en realitat el cos de la pel·lícula és la història de l'últim any... és a dir, quatre anys després de l'estada a Barcelona)... i el resultat és una pel·lícula molt i molt recomanable per passar una gran estona al cinema.
El protagonista, Xavier, fa un repàs de la seva història i els seus problemes (feina precària, haver de fer creure al seu avi que per fi té una novia, les relacions personals, haver de cuidar el fill de la seva ex...) mentre està escrivint el guió d'una pel·lícula de televisió senzillament hortera i les memòries d'una Barbie.
Trobareu escenes senzillament impressionants... com la passejada pel «carrer perfecte» de Moscou, la carrera nocturna pels carrers de París, la visita amb la «novia» a casa de l'avi.
Si opteu per mirar la pel·lícula en versió original, us trobareu un autèntic poti-poti d'idiomes: francès, anglès, castellà, rus i italià...
La tercera pel·lícula és la que no m'ha agradat: «Sin City». Bé, visualment l'he trobat molt atractiva, però després el contingut no m'ha apassionat. Massa sang i violència gratuïta sense cap mena de sentit. Aquesta pel·lícula l'he vista en versió doblada al castellà i, personalment, crec que el doblatge és dolentíssim. Tota l'estona es nota com els actors de doblatge fan poc més que recitar el text que estan llegint...
|
14:08 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2005 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
 |
 |
 |
 |
Contingut actualitzat
Categories
Darrers comentaris
Arxiu
Contingut antic
(ja no s'actualitza)
Versions anteriors
d'aquesta pàgina
|
 |
 |
 |
 |
|
